Benvolgut Ramon,
Em dic Cristina i soc la neta del Carmelo, “el jovenet de 96 anys del Ricard Fortuny”. En primer lloc, li volia fer saber que em vaig emocionar quan vaig llegir la seva carta.
És cert que el meu avi va estar molt ben atès i cuidat el temps que va ser a la residència. Però potser el més important per mi és que allà va ser feliç. Feia i desfeia el que li venia de gust, passejava amunt i avall, xerrava amb tothom i sempre em demanava que li portés caramels de regalèssia que repartia a tort i a dret entre el personal, a qui s’estimava molt. Jo també voldria agrair l’encomiable tasca que feu totes i cadascuna de les professionals del Ricard Fortuny. Gràcies per cuidar i per estimar el nostres avis.
També voldria agrair la tasca que feu les persones voluntàries com vostè, Ramon. Acompanyant, donant conversa, escoltant… Pels avis residents sou un pilar molt important.
I finalment, m’agradaria aprofitar aquesta carta per recordar a totes aquelles persones de la Residència que ens han deixat a conseqüència del coronavirus: la Josefa, el Joan, el Ramon, el meu avi i tants altres… Em quedo amb el record de les converses amb vosaltres al passadís de la tercera planta. Que descanseu allà on sigueu.
Cristina Téllez Ramiro
Vilafranca del Penedès
