Encrestats

La singularitat que diferencia la Fira del Gall de la resta de mostres del mateix àmbit és el fet que permet viure i descobrir una experiència completa, és a dir, el visitant pot veure l’aviram viu, comprar-lo i degustar-lo en un mateix emplaçament.

Durant tot el cap de setmana el parc de Sant Julià esdevé el punt neuràlgic. En aquest emplaçament a tocar del centre s’articulen els cinc espais principals de la mostra: les dues places de l’aviram, la plaça del vi, la de la gastronomia i el mercat d’artesans al llarg de tota l’avinguda de Catalunya.

El Mercat d’aviram concentra l’essència de la Fira. En una primera plaça el visitant pot contemplar els estands de tots els criadors de gall del Penedès amb IGP; en aquest espai hi haurà prop de mil galls negres amb IGP per contemplar i comprar. També l’Associació de Criadors de la Raça de Gallina Penedesenca tindrà un estand on en posarà 325 a la venda. El preu de la peça viva serà d’uns 45 euros, mentre que el sacrificat es vendrà a 14 euros el quilo (16,5 si és tallat a quarts).

A banda de galls negres, es pot veure i comprar altre tipus d’aviram, com galls de pagès, ànecs, capons, galls dindi, gallines, etc. La mostra destaca per oferir un servei gratuït d’escorxador i plomatge durant les dues jornades de fira (excepte per als ànecs, en què el servei només funciona el dissabte).

El gall negre del Penedès es pot contemplar als estands de cada criador amb IGP i, amb molt més detall al Concurs-exposició de raça de Gallines Penedesenca. Es tracta d’un espai situat en aquest primer tram del parc de Sant Julià, en el qual es mostren els millors exemplars de gall i gallina de la raça Penedès amb les seves quatre varietats: aperdiuada, barrada, blat i negre millorada. Es tracta d’una iniciativa que fa uns anys que es du a terme i que té per objectiu donar a conèixer les característiques d’aquesta raça autòctona. A més, es complementa amb una exposició d’alguna altra raça convidada. Enguany serà la gallina Valenciana de Chulilla, procedent d’aquesta localitat del País Valencià que, malgrat considerar-se de gran interès pel seu valor gastronòmic, es troba en perill d’extinció.

La Fira del Gall, com hem apuntat, permet veure, comprar i també degustar el gall negre del Penedès, així com altre tipus d’aviram. Per això un altre pilar essencial de la fira és la Mostra Gastronòmica, situada en una gran carpa a la part sud del parc. Per accedir-hi el visitant ha d’adquirir un tiquet de sis euros que inclou una copa de vi, una tassa de brou d’aviram calent, pa, catànies, garlanda i cafè. Un cop a dins, pot escollir entre els 19 plats a base d’aviram que elaboren els sis restaurants participants i que combinen les receptes més tradicionals amb les més innovadores. Amb un rang de preus que va dels 5,5 euros als 9, destaquen sis receptes elaborades amb el gall del Penedès amb IGP. I tot plegat es pot maridar amb alguna de les 28 referències de vins i clàssics de la DO Penedès.

Si l’aviram i la gastronomia són peces clau en la Fira del Gall, el tercer pilar són els vins. Compten amb una carpa pròpia situada al centre del parc i pensada perquè tothom que ho vulgui pugui accedir-hi al llarg del dia per degustar desenes de propostes d’una quinzena de cellers inscrits en la DO Penedès. És l’espai destinat als apassionats del vi per tal que puguin tastar vins a copes o bé participar en algun dels quatre tastos i maridatges que s’hi celebraran al llarg del cap de setmana. A més enguany, i com a novetat, el dissabte a la tarda (entre cinc i nou del vespre) totes les degustacions s’acompanyaran d’una degustació de truita. Una iniciativa que neix per promocionar l’espai i, al mateix temps, reforçar el vincle entre vins i aviram.

El darrer espai que configura la Fira del Gall és la mostra d’artesans. Se situa al llarg de l’avinguda de Catalunya, i la formen més de 90 parades de productes naturals, brocanteria i pintura. És sens dubte, la fira artesana més nombrosa de totes les que aquests dies acull la vila i per dinamitzar-la es programaran tallers de ceràmica, ornamentació i màgia per a infants a partir dels 4 anys.

Enguany l’Ajuntament de Vilafranca, organitzador de l’esdeveniment, s’ha proposat divulgar més que mai el gall del Penedès com a producte gastronòmic de primera qualitat. És per això que ha organitzat tres iniciatives diferents en el marc de la fira. Per una banda, un concurs al millor plat cuinat amb el gall del Penedès amb IGP que tindrà lloc el dissabte al matí a la carpa de la Mostra Gastronòmica. En aquest primer certamen es premiarà el millor dels sis plats de gall amb IGP que els restaurants participants en la Mostra han preparat per servir enguany. L’objectiu del concurs és garantir la constant innovació gastronòmica i visibilitzar la tasca dels restauradors del Penedès a l’hora de promocionar aquest producte autòcton.

El jurat d’aquest primer concurs estarà format per Pau López, format a l’escola Hofmann, influencer gastronòmic amb més de 21.000 seguidors i un dels referents del panorama gastronòmic català per les seves propostes gastronòmiques basades en la senzillesa, la tradició i la qualitat del producte quilòmetre zero; Josep Sucarrats, periodista i director de la revista Cuina, coautor de llibres com “Teoria i pràctica del vermut” i “Històries de la Barcelona gormanda”; i, finalment, la penedesenca Aina Roglan, una de les finalistes del concurs Masterchef Junior. En un acte obert al públic, el jurat provarà els sis plats presentats i premiarà tres restaurants amb un primer, segon i tercer premi.

Una altra iniciativa per promocionar la menja de gall negre del Penedès és l’Aula de la Cuina. Un espai situat a la plaça de la Gastronomia i concebut com una àmplia aula de cuina oberta a tots els visitants per tal que perdin la por a l’hora de cuinar el gall autòcton i s’atreveixin a innovar. Per aconseguir-ho, durant els matins de dissabte i diumenge es realitzaran sis classes magistrals de cuina per tal de recuperar la tradició de cuinar el gall negre i, alhora, fer caure el mite que és complicat fer-lo.

L’aula de cuina tindrà un aforament màxim de vint persones i no caldrà inscripció prèvia per participar-hi. Dissabte al matí Salim Aglikah ensenyarà a cuinar-lo a l’estil marroquí, Àngels Cervera i Rossend Castells a fer-lo amb farcit nadalenc i Lluís Udina en escabetx, mentre que diumenge Diego Gabriel Domènech el cuinarà amb vi negre amb parmentier de xirivia, Manel Vallès amb xarel·lo i Maria Antònia Udina el farà a l’estil oriental.

En aquest mateix espai, dissabte a la tarda es farà una masterclass a càrrec del prestigiós cuiner Joan Anton Miró, xef del popular restaurant barceloní Les Truites i autor dels llibres gastronòmics “Con un par de huevos” i “L’art de fer truites”. Miró, que ha creat fins a 180 receptes de truites, ensenyarà als assistents a reinventar aquest plat tradicional amb dues noves receptes: la truita de gall del Penedès i la truita de torrons.

Aquesta mateixa setmana s’ha presentat a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès l’estratègia de posicionament del gall del Penedès elaborada per la Fundació Alícia, el Centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a petició del mateix Consell i finançada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.

Aquest estudi ha de servir de base per desenvolupar propostes d’accions per millorar el posicionament del gall del Penedès, conferir valor al producte i aconseguir que es reconegui com una aposta de consum saludable, responsable i de qualitat. L’objectiu final és incrementar la demanda i desestacionalitzar-la, però sense perdre de vista que l’oferta és limitada.

El pla estratègic proposa treballar en tres segments diferents: sostenibilitat, educació i turisme. El missatge que es vol transmetre és que el gall negre del Penedès és un producte sostenible i respectuós amb el medi, per això es proposa programar visites concertades a explotacions que expliquin el procés de cria del gall i, més a llarg termini, crear un espai d’interpretació del gall del Penedès que inclogui una part de museu, aules i un espai de demostració culinària i tast.

Pel que fa a l’educació, el pla contempla emprendre accions encaminades a l’educació primària, bàsicament focalitzada en les escoles de l’àmbit del territori IGP i que es tradueixin en visites a les explotacions, projectes a l’aula, xerrades, edició de contes, etc. Tot plegat per reforçar el coneixement i el sentiment de pertinença cap a aquest producte. I encara dins l’àmbit de l’educació, el pla estratègic proposa desenvolupar tallers de formació adreçats a diferents perfils: públic general (per ampliar les seves habilitats culinàries relacionades amb el gall), restauradors (per millorar la presència de plats a les seves cartes) i establiments (per convertir-los en prescriptors).

Finalment, respecte al turisme, s’aposta per encaixar el gall dins dels sectors estratègics del turisme del Penedès fent, per exemple, maridatges amb el préssec d’Ordal, amb vins, caves i escumosos, o amb coca enramada; introduir maridatges amb gall negre del Penedès al Vijazz o al Most.

Entrevista a Quim Masferrer, pregoner de la Fira del Gall

Quan i com comença la teva relació amb el teatre?
De molt petit, al grup de teatre que hi havia a l’escola de primària. De fet, amb dotze anys vaig escriure la meva primera obra.

I recordes quina trama tenia?
I tant! Es titulava La família Caraiova, no em preguntis per què es deia així!, i els protagonistes eren una família de fantasmes que vivia en un castell. Un dia una gent de Barcelona comprava el castell i l’obra explicava la relació entre ells. Era molt divertida perquè el públic veia els fantasmes, però la família de Barcelona no. La vam representar a l’escola i va triomfar molt! Per fer-la amb dotze anys, déu ni do, no?

I aquí va començar tot…
Exacte. Després a l’institut vaig muntar una companyia de teatre i sense adonar-me’n ja hi era! Vaig estar amb una companyia que es deia Gags de Sac, després a la Genial Teatre i el 1998 vam fundar Teatre de Guerrilla, que és amb la que ens vam donar a conèixer una mica i vam començar a guanyar-nos una mica la vida.

Vas haver de picar molta pedra abans de començar-te a fer un lloc dins el món del teatre?
Els inicis sempre són complicats perquè has d’escriure una obra de teatre sabent que ningú et pagarà el guió, has d’assajar un espectacle sabent que ningú et pagarà aquests assajos. El teatre és vocacional. El que em preocupa és que molt talent es queda pel camí, segurament hi ha molts autors, autores, actrius i actors que tenen un talent extraordinari però aquest procés de crear i interpretar sense remuneració fa que abandonin. Jo mateix de jove vaig tenir uns quants moments en què vaig pensar deixar-ho estar i tornar a treballar al restaurant de casa. Si en aquests moments hagués decidit plegar, no hauria fet tot el que he fet i això em fa pensar quantes persones amb un talent brutal han dit prou i ens hem perdut les seves autories o actuacions.

I avui, amb tota l’experiència i la trajectòria que dus a l’esquena, encara és complicat viure del teatre?
No és fàcil viure del teatre, és complicat trobar sales d’exhibició i no paren de tancar espais. Justament aquests dies hem rebut la notícia que tanca el Club Capitol, on jo he estat treballant tres mesos aquesta tardor. És fort…

Al llarg de la teva trajectòria has treballat fent d’actor, de guionista, de dramaturg… En quin d’aquests àmbits et sents més còmode?
M’agraden molt tots els registres que he anat fent i em costa dir-te què m’agrada més. Soc un apassionat del teatre, però diumenge vaig presentar La Marató de TV3 i va ser apassionant, i alhora el format d’“El foraster” m’agrada molt… A mi el que m’agrada és comunicar, compartir experiències amb el públic, amb independència del format que sigui, i també m’agrada molt fer el pallasso.

En els teus espectacles has abordat gèneres i temàtiques molt diverses. A què es deu això, a la inquietud d’anar explorant nous camps, a moments personals…?
Depèn molt del que he tingut ganes de comunicar en cada moment de creació de l’espectacle. Per exemple, en el cas de Temps, em venia de gust fer una tragicomèdia que parlés del pas del temps i va sorgir aquest espectacle en què retratava la vida d’una persona a la qual li queden noranta minuts de vida i que fa un repàs a la seva existència. Ara amb Bona gent tenia ganes de fer alguna cosa que poguéssim compartir amb els espectadors, fer una mena d’homenatge al públic; en EEuuropa em venia de cara parlar d’aquest continent i vaig optar per incloure actors estrangers… Depèn del que tinc entre mans faig una cosa o una altra.

Aquest darrer any al Penedès t’hem vist amb “El foraster”, dues vegades amb La bona gent al Teatre Casal de Vilafranca, ara ets el pregoner de la Fira del Gall… T’hi veurem més pròximament?
Amb Vilafranca tinc una relació especial perquè en pocs mesos hem omplert dues vegades el Teatre Casal i això em fa molt feliç. També vaig estar molt content de fer “El foraster” a Pacs, feia temps que tenia moltes ganes de venir al Penedès i poder retratar una verema i és un programa del qual guardo molt bon record.

Algun dia en comptes d’“El foraster” faràs “L’amfitrió” i ens ensenyaràs Sant Feliu de Buixalleu?
Aquesta és una idea que sempre passa pel cap de l’equip del programa, però jo soc una mica reticenta fer-la realitat. Si fes “El foraster” al meu poble, el primer requisit ja no es compliria, perquè jo no seria foraster i coneixeria molt la gent. És una proposta que anem guardant perquè, ves a saber, potser el dia que no hi hagi més forasters podríem fer un programa al meu poble, però entès com un especial. Tot i això, ara per ara no ho veig i espero que “El foraster” tingui llarga vida.

Diumenge passat et vam veure recórrer el país dalt d’un autobús presentant La Marató de TV3. Quines sensacions vas tenir i com valores l’experiència al capdavant d’aquest nou format itinerant?
La frase que em va sortir al final de tot de La Marató va ser “avui ha estat el dia més meravellós de la meva vida” i passada gairebé una setmana la corroboro totalment. Al final del programa, segons el guió, em donaven un espai de quatre minuts perquè expliqués com havia passat el dia. Jo em vaig negar a fer un guió previ perquè volia que en aquell moment, i després de setze hores de directe, em sortissin les coses de dins. Em negava a fer un guió d’una experiència que encara no havia viscut. Arribat el moment em va sortir aquesta frase perquè La Marató és una autèntica meravella. Evidentment això no vol dir que hagi estat el dia més important de la meva vida, però és meravellós veure com a país som capaços de recollir gairebé 10 milions d’euros per a la investigació mèdica i veure el poder de la gent.

Què t’ha fet acceptar la proposta de ser pregoner de la Fira del Gall?
Vaig estar molt content quan m’ho van proposar. Pensa que a casa meva som de pagès, ara ja no tenim aviram però abans per Nadal sempre es matava el gall i jo ajudava l’avi i el pare a fer-ho. Vinc d’un entorn molt rural i per això iniciatives com la Fira del Gall m’agraden molt, és un entorn molt proper a mi.