William Blades (1824/1890), impressor i bibliògraf britànic, assenyala els quatre enemics naturals dels llibres: foc, humitat, aire i terra/pols; però la llista s’incrementa amb els animalons microscòpics, rosegadors i plagues, arnes o cucs que amenacen la conservació dels llibres, i s’estén molt més amb els enquadernadors i col·leccionistes, moguts per interessos econòmics, que obliden l’amor pels llibres.
Els majors enemics dels llibres són la ignorància i el fanatisme. La crema de llibres entre pagans, mahometans i la Inquisició n’és un exemple; o la novel·la La lladre de llibres, de Markus Zusak, basada en actuacions de règims totalitaris, nazisme i comunisme. I en són nous enemics alguns polítics insensibles, especialment a Cultura i Educació, on la cultura queda relegada al primer graó del silenci.
Per Sant Jordi, el llibre i la rosa s’incorporen a la cistella de la compra com a objectes culturals catalans; la rosa irradia esplendor i amor, i el llibre, amb sort, serà llegit una vegada.
La teleporqueria roba terreny a la lletra impresa, el llibre perd el seu valor i el seu poder. El fals debat de l’IVA cultural i la pobresa de mires respecte al llibre en la nostra societat és una realitat.
Se li dona molta importància al contingut dels llibres, menyspreant-ne la materialitat i estètica, per tal de guanyar clients de temporada. El negoci no resideix en la qualitat i estil literari, sinó en el trànsit de la informació per captar nous clients potencials. L’editor de Fórcola, Javier Jiménez, deia: “Estimat lector, tingues cura dels teus llibres, ja que són com si dels teus fills es tractés”.
Ramón Caba Robletto
Vilobí del Penedès
