English time!

És com apuntar-se al gimnàs. Quan comença el mes de setembre, tot són propòsits, i un dels més populars acostuma a ser el d’aprendre anglès. Molts començaran a fer-ho a l’escola o a l’institut i molts altres ho faran en acadèmies d’idiomes i escoles oficials. Tots, però, coincidiran en una cosa: aprendre anglès és la millor eina per desenvolupar-se laboralment i personalment. Per què?

Simplement perquè l’anglès és la llengua universal. Tant, que moltes de les seves paraules s’han anat incorporant a l’ús quotidià de molts països com el nostre. Ens passa, per exemple, amb aquelles paraules que tenen a veure amb el món de la informàtica, l’economia o les ciències, entre altres. Àmbits en els que hem anat adaptant paraules –com bistec, còctel o xampú– o hem començat a fer-les servir tal com són en la llengua anglosaxona –com màrqueting, trendy o lunch.

D’una manera o altra, ja sigui per completar l’ensenyament a l’escola, per planificar un viatge o per créixer professionalment, conèixer i dominar l’anglès és fonamental. Estudiar anglès no només ens serveix a nivell acadèmic o laboral; ens dona accés a altres cultures, a altres estils de vida i a altres maneres de pensar. Estudiar una nova llengua és una de les millors formes d’ampliar els nostres horitzons, personals i culturals, i l’anglès és la clau que obre totes les portes.

No patiu, que aquesta setmana no us parlarem de la reina Elisabet II d’Anglaterra. Tampoc de la dimissió del primer ministre Boris Johnson, ni del Brèxit… Aquesta setmana dediquem les primeres pàgines a l’anglès, la llengua més parlada del món. It’s English time!

Tot i que l’anglès compta amb més de 1.200 milions de persones que el parlen, a casa nostra sembla que encara se’ns resisteix. Les xifres continuen col·locant l’Estat espanyol en una situació incòmoda quant al coneixement d’anglès dels seus ciutadans: ocupa el lloc 33 a nivell global –d’un total de 112 països– i com la Xina (32), el Líban (34) o Itàlia (35), es considera que té un nivell mitjà de la llengua. Si ens ho mirem de més a prop, en canvi, Espanya és a la cua d’Europa (25 de 35 països), en una llista que encapçalen els Països Baixos, Àustria i Dinamarca, segons l’EF English Proficiency Index del 2021 sobre competència en llengua anglesa elaborat per l’empresa, especialitzada en formació lingüística EF Education First.

Una cosa semblant passa a Catalunya i, si això fos un examen, el coneixement d’anglès probablement també estaria avaluat amb “No assolit” o “En procés d’assoliment”. És cert que el nivell d’anglès dels catalans és superior a la mitjana espanyola, però encara es troba molt lluny dels estàndards europeus. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2018 hi havia 3.000.000 de persones que asseguraven entendre l’anglès, 2,4 milions que el parlen i l’escriuen, i 2,6 milions de persones que el poden llegir. Però aquestes xifres es limiten a les persones majors de 15 anys: només un 34% de la població catalana nascuda el 2003 i abans pot escriure, llegir, entendre i parlar la llengua més important i parlada de tot el món. La mitjana europea és d’un 52% de la població.

I si a Catalunya hi ha un nivell més elevat d’anglès, és perquè l’estudi EF EPI 2021 ha demostrat que hi ha una relació entre la competitivitat econòmica d’un territori i el coneixement de l’anglès. En altres paraules, les zones més riques tenen un millor coneixement de l’anglès i, en el cas d’Espanya, la diferència entre el nord i el sud és prou notable. Però tampoc es pot caure en l’autocomplaença, ja que un dels principals problemes continua sent l’enorme desigualtat que hi ha a les escoles. Així ho demostren, com a mínim, les proves de competències bàsiques. Segons dades del Departament d’Ensenyament, des de fa uns anys, tant a sisè de primària com a quart d’ESO s’han consolidat els 70 punts bàsics, però els experts alerten que això només vol dir que s’han adquirit els coneixements mínims de l’idioma, una motxilla bàsica d’aprenentatge que en cap cas pot ser l’índex de referència.

A més, aquesta bretxa és especialment preocupant en un context en què l’atur juvenil es dispara i un terç de les ofertes de feina requereixen un bon nivell d’anglès. Convé, per tant, prendre mesures urgents i fer un salt endavant. És evident que no ens hem de comparar amb els països nòrdics, però el problema és que l’Estat espanyol té el mateix nivell d’anglès que fa deu anys.

Els miracles amb l’anglès no existeixen. No hi ha receptes màgiques ni ràpides; cal molta dedicació i perseverança. Això és, com a mínim, el que diuen els experts, que coincideixen en la importància d’incrementar la quantitat d’hores que s’està en contacte amb l’idioma, si es vol aconseguir una millora més efectiva. Com?

Per incrementar les hores lectives, ja fa anys que a escoles i instituts es treballa per incloure aquesta llengua diverses hores a la setmana, impartint en anglès assignatures com ciències, plàstica o matemàtiques. Però el coneixement que s’assimila en aquests espais no sempre és suficient per fer-se entendre i comunicar-se de manera clara. És aquí on entren en escena els centres i les acadèmies d’idiomes, que suposen un aprofundiment i una personalització dels estudis de les llengües i permeten que alumnes de totes les edats i de qualsevol nivell integrin conceptes, vocabulari, expressions i, en definitiva, un coneixement més complet de les llengües estrangeres.

Les acadèmies fan servir mètodes ben diversos per ensenyar anglès. Totes, però, coincideixen que no hi ha cap truc que ens permeti dominar la llengua en quatre dies i que, un cop fora de classe, cal intentar viure l’anglès amb naturalitat, procurant fer una immersió. Si ets de les persones que s’han proposat aprendre anglès aquest any, has de tenir clar que això és com practicar un esport o qualsevol altra activitat: cal estudiar una mica cada dia –o gairebé cada dia– o no en veuràs els resultats. Cal ser constant, però també realista, ja que segons el temps que hi dediquis, assoliràs uns objectius o uns altres. En aquest sentit, els experts recomanen no posar-nos unes expectatives gaire altes per no decebre’ns a nosaltres mateixos. És molt més fàcil marcar-se petits objectius cada setmana, perquè això ens donarà un reforç moral per continuar aprenent sense perdre’n el compromís.

També és fonamental aparcar la vergonya i practicar l’idioma tant com es pugui. Si no ho fas, no el podràs perfeccionar i t’estancaràs. Un truc és posar-se el mòbil o l’ordinador en aquest idioma com a predeterminat; també pots intentar buscar expressions freqüents i introduir-les allà on puguis, fins i tot en la teva conversa en català o castellà. Les persones bilingües no estan parlant tota l’estona en un mateix idioma, sinó que van canviant. Per exemple, si intentes aprendre anglès i has après l’expressió never mind (tant se val), sempre que puguis, fes-la servir, encara que sigui en català: never mind!

D’aquesta manera, aniràs aconseguint aquesta automatització que de vegades ens falta i que surtin les paraules sense haver-les de pensar. També és molt important començar a veure les pel·lícules i les sèries en versió original, encara que sigui amb subtítols. Sembla que no, però el nostre cervell s’està acostumant als patrons melòdics d’aquesta llengua que vols aprendre. Potser d’aquí a una setmana, no, però d’aquí a cinc mesos entendràs molt més del que entens ara! I recorda, no et posis un termini per aprendre un idioma. Una llengua no s’acaba mai d’aprendre, ni tan sols la materna.

Com dèiem, l’anglès s’ha convertit en l’idioma internacional per excel·lència, però, a banda d’intentar aprendre-la per tots els mitjans possibles, què en sabem d’aquesta llengua?

1) És l’única llengua majoritària que no disposa d’una acadèmia de la llengua que reguli el seu ús i el seu funcionament. El francès, per exemple, té l’Académie; el castellà, la Real Academia Española; l’alemany té el Rat für Deutsche Rechtschreibung; i el català té l’Institut d’Estudis Catalans.

2) 96 de les 100 paraules angleses més utilitzades són d’origen germànic. Es tracta de paraules bàsiques que faciliten la comunicació més elemental, com go, eat… L’anglès antic va evolucionar a partir de diverses llengües germàniques que van arribar a les illes britàniques durant l’alta edat mitjana.

3) L’abecedari de la llengua anglesa es compon de tan sols 26 lletres. No obstant això, l’idioma té 44 sons diferents. És per això que els estrangers que aprenen aquesta llengua tenen a vegades tantes dificultats amb la pronunciació. En el cas del català, estem acostumats al fet que la majoria de paraules es llegeixen igual que s’escriuen.

4) La majoria de paraules que s’han introduït a la llengua anglesa des del 1066 provenen del llatí. Això va ser conseqüència tant de la invasió normanda com de la forta influència que França va tenir a tot Europa durant el Renaixement, moment en què el nombre de paraules que formaven el vocabulari anglès es va duplicar.

5) Mentre llegiu el Tema de la Setmana, hi ha gairebé dos mil milions de persones a tot el món fent classe d’anglès. Bé, són dades que el British Council donava l’any 2020; actualment aquesta xifra deu ser molt més gran!

Quan vau començar a estudiar anglès?

Marc: Vaig començar a estudiar anglès molt aviat, als sis anys, per reforçar allò que ens ensenyaven a l’escola. Després em vaig adonar que aprendre altres idiomes és quelcom que m’agrada. Per això també vaig estudiar francès durant quatre anys i ara, en uns mesos, em presentaré a l’examen d’anglès per intentar acreditar el nivell B2.

Cèlia: En el meu cas va ser una mica abans, als tres anys. La meva mare va creure que seria bo per mi que comencés a estudiar una altra llengua i, uns anys després, puc dir que la va encertar.

Us ha estat útil?

C: Molt. Sobretot perquè, a l’escola, l’anglès mai ha sigut una preocupació. I després perquè estic aprenent moltes més coses que amb una formació bàsica no aprendràs mai.

M: Hi estic d’acord. El fet d’estudiar en una acadèmia també m’ha fet anar més tranquil a l’institut. Les classes, els exàmens i els treballs són molt més fàcils, però no només m’ha servit a nivell acadèmic. Tinc molt clar que en un futur em serà útil per trobar feina, per viatjar i per relacionar-me amb persones d’altres països.

A què us voleu dedicar?

M: Jo vull ser economista. I en l’economia, l’anglès és bàsic per poder establir relacions comercials i laborals. És molt important parlar anglès en un món globalitzat.

C: M’agradaria ser interiorista. Però soc conscient que si vull guanyar-me la vida amb aquesta professió, hauré de marxar fora d’Espanya. El sector de la decoració i l’interiorisme s’està reinventant constantment. Per tant, necessito aprendre bé l’anglès (i altres idiomes) i arribar a tots els públics.

Què us aporta l’anglès?

C: A més d’aquest impuls laboral que et comentava, aprendre una nova llengua m’ajuda a tenir la ment més oberta, descobrir noves cultures, ser més creativa i, a la pràctica, moltes més facilitats en el dia a dia.

M: Jo he descobert que estic aprenent una llengua que no és la meva i que m’ho estic passant molt bé. M’agradaria que l’anglès s’acabés convertint en una eina més perquè dominar-lo em farà conèixer molta gent, fer amics, comunicar-me amb la resta del món i viatjar. De fet, si mai en tinc l’oportunitat, m’agradaria poder continuar formant-me als Estats Units.

Quin consell donaríeu a algú que ha començat ara a estudiar anglès?

C: Practicar l’speaking. La gramàtica acaba sent quelcom molt mecànic, però dominar la part oral és fonamental. Per tant, jo recomanaria parlar en anglès sempre que es pugui, amb el teu professor o professora o amb el teu company, amb qui sigui.

M: A això afegiria la recomanació de veure sèries i pel·lícules en anglès. Al final, l’oïda s’acaba acostumant als sons i aconseguiràs millorar la teva comprensió.