Ennadalar-se

Aquests dies, qui més qui menys ha instal·lat (o preveu fer-ho) algun element nadalenc a casa i són uns quants els pobles i viles que, malgrat la situació sanitària actual, han optat per adaptar les tradicionals fires de Santa Llúcia perquè tothom pugui comprar algun article. En aquest Tema de la Setmana ens fixem justament en tota aquesta decoració d’advent per intentar esbrinar el seu origen i significat.

Les festes de Nadal, com la pràctica totalitat de festes religioses, són en bona part una adaptació d’antics rituals pagans al cristianisme. En conseqüència, també ho són de molts dels elements decoratius que aquests dies llueixen a cases, establiments i carrers: els arbres, les garlandes de flors, els llums i les espelmes, etc.

La celebració de Nadal té les seves arrels en cultes pagans que es donaven en diverses cultures antigues per celebrar el solstici d’hivern, les quals el cristianisme va anar integrant alhora temps que mantenia molts dels seus elements per facilitar aquesta assimilació. Així, a finals d’any els egipcis commemoraven el naixement del Sol, els romans celebraven els Saturnalia en honor a Saturn i durant set dies (del 17 al 23 de desembre) intercanviaven regals i els esclaus eren lliures temporalment. També els asteques festejaven pel mes Panquetzaliztli (entre el 7 i el 26 de desembre) l’arribada de Huitzilopochtli, el déu del sol i la guerra, mentre que les cultures germanes i escandinaves el 26 de desembre recordaven el naixement de Freyr, el déu nòrdic del sol naixent, la pluja i la fertilitat, decorant un arbre de fulla perenne. Al segle IV dC, el papa Juli I va determinar que el dia de Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu romà Mitra, també nascut en una cova, i així va ser com aquesta data es va anar adoptant per tots els països d’Occident.

Com acabem d’apuntar, l’origen històric de l’arbre de Nadal cal buscar-lo, molt probablement, en la mitologia nòrdica, tot i que s’hi barregen molts mites i tradicions. Els antics escandinaus creien que l’univers tenia forma d’un arbre immens (un freixe) que anomenaven Yggrdrasil o Arbre del Món i al voltant del qual pensaven que es distribuïen nou regnes, entre ells el de Midgard, habitat pels humans. Per celebrar el naixement de Freyr, el seu déu del Sol, cada any guarnien un arbre de fulla perenne.

La decoració de l’arbre va produir-se segles més tard de la mà d’un bisbe anglès anomenat Sant Bonifaci, que al segle VIII va arribar a Alemanya per evangelitzar-la. En trepitjar la regió de la Baixa Saxònia va adonar-se que durant el solstici d’hivern una petita comunitat pagana venerava un roure en honor a Thor, el déu del tro, i li oferia un sacrifici humà. El bisbe va decidir tallar l’arbre i, després de llegir l’evangeli, els va oferir un avet com a símbol de pau i vida eterna, perquè sempre té les fulles verdes i apunta cap al cel. Sant Bonifaci va decidir decorar l’arbre amb pomes per representar la temptació i amb espelmes per simbolitzar la llum que l’infant Jesús va portar al món en néixer.

Ara bé, des que Sant Bonifaci el decorà fins que la tradició va arrelar, van passar segles. Es té constància de l’existència d’un avet decorat amb pomes, fruits secs, brètzels i flors de paper al comú dels gremis de Bremen (Alemanya) l’any 1597 i se sap que al segle XVII a Alsàcia els arbres de Nadal eren ja habituals en molts espais públics.

Amb el pas dels anys la tradició de l’arbre de Nadal es va anar estenent arreu d’Occident, les pomes van ser substituïdes per garlandes i esferes de colors de cotó i les espelmes penjades de les branques (i que més d’un incendi havien provocat), per llums elèctrics. El primer arbre il·luminat amb energia elèctrica va aparèixer als EUA el 1882, creat per Edward Johnson i instal·lat al davant de casa seva, a la Cinquena Avinguda de Nova York. Tenia 80 bombetes de diferents colors.

Actualment costa imaginar-nos les festes de Nadal sense carrers il·luminats amb tota mena de llums i taules parades sense alguna espelma encesa. Litúrgicament es diu que per Nadal els llums són una al·legoria a la llum que desprenia l’estel que va guiar pastors i Reis d’Orient fins a l’estable on va néixer Jesucrist. Ara bé, la tradició de posar llums arreu és també una evolució d’un costum associat a les antigues festes dedicades al sol nou i en les quals habitualment es feien fogueres.

Durant segles els llums que per Nadal brillaven al carrer eren els de les espelmes que es penjaven d’arbres en llocs públics. Però a principis del segle XX la il·luminació nadalenca es començà a desvincular dels arbres. Les primeres ciutats a fer-ho van ser alemanyes, i des d’aquest país el costum es va estendre ràpidament fins a Anglaterra, on les van batejar com les Fairy Lights (llums de fades), els Estats Units i Austràlia. A les primeries de 1900 els llums de Nadal elèctrics es van anar estenent lentament per aparadors de comerços, però eren tan cars que fins al 1930 van conviure amb les espelmes.

Hi ha plantes íntimament relacionades amb Nadal. Algunes ho són pel que ancestralment han representat i altres s’han incorporat més recentment a la festa. La botànica nadalenca se centra, bàsicament, en quatre espècies: el boix grèvol, el vesc, el galzeran, l’eucaliptus i la ponsètia.

De fruits rodons vermells i fulles punxegudes i elegants, el boix grèvol (Ilex aquifolium) és una de les plantes per excel·lència de Nadal, ja que s’utilitza per fer molts guarniments i decoracions. Pels celtes, el boix grèvol atreia la bona sort i la prosperitat, per això l’utilitzaven quan arribava el solstici d’hivern. Pels druides era una planta sagrada, igual que pels romans, que l’associaven al déu Saturn i l’utilitzaven en molts ornaments que penjaven arreu pels Saturnàlies.

Actualment el boix grèvol és una espècie protegida, per això només se’n permet la venda de branques provinents de cultius controlats. També està protegit el vesc (Viscum album), molt present aquests dies perquè se’l considera una mena d‘amulet que porta prosperitat. La tradició mana que s’ha de regalar i que cal col·locar-lo sobre la porta d’entrada de casa per espantar els mals esperits. Cada any s’ha de cremar i substituir-lo per un de nou, també regalat.

El galzeran (Ruscus aculeatus) és una altra de les plantes molt emprades en decoració nadalenca. De fet el que es ven són les seves branques esquitxades de fruits amb forma de boletes vermelles. També per fer rams, s’utilitza molt aquests dies l’eucaliptus (Eucalyptus), una planta associada a l’atracció d’energies positives i la purificació. Tot i que n’hi ha més de 700 espècies, a casa nostra se n’utilitzen sobretot dos: el vermell i el blanc.

La ponsètia (Euphorbia pulcherrima) és la planta estrella del Nadal, també coneguda com Flor de Pasqua. És originària de Mèxic i es caracteritza per les seves fulles tradicionalment de color vermell. Deu el seu nom a Joel Roberts Poinsett, al botànic nord-americà que el 1828 la va descobrir a Mèxic i va enviar esqueixos a Carolina del Sud. Als EUA és una planta molt popular i cada 12 de desembre celebren el Dia de la Ponsètia. De fet, es calcula que el cultiu d’aquesta planta contribueix a l’economia nord-americana amb 250 milions de dòlars a l’any.

El DIY (do it yourself, és a dir, fes-t’ho tu mateix) està a l’ordre del dia. D’aquí que cada vegada siguin més els que apostin per fer-se l’arbre de Nadal a la seva manera, fugint dels estereotips. Si us agrada trencar motlles i encara no teniu arbre, aquí us deixem algunes idees.

De suro. Si sou dels que us agrada guardar els taps de suro de totes les ampolles de vi o cava que us aneu bevent, que sapigueu que podeu donar-los una nova vida. Us caldrà paciència i silicona per anar-los apilant i enganxant amb forma d’arbre. Original, oi?

Reciclatge al 100%. Ara ja no hi sou a temps, però si la idea us agrada, us recomanem que a partir d’ara comenceu a guardar les oueres. Amb unes quantes desenes i una bona cola podeu construir-vos un arbre 100% reciclable.

Amb una escala. Menys és més, i si no, només cal veure com amb una simple escala de tisora i quatre llums es pot tenir una versió revolucionària d’arbre de Nadal.

De llibres. Per als més lletraferits. Els apassionats a la lectura poden fer una picada d’ullet a la seva afició i fer-se un arbre apilant (amb gràcia, és clar…) els llibres que no sàpiguen on guardar. Si al capdamunt es col·loca una estrella, l’arbre queda rodó del tot.

Els palets mai fallen. Ho sabem, està molt vist i a hores d’ara en té poc… però no podíem deixar passar l’ocasió de parlar-vos-en. Entre les mil-i-una segones vides que es pot donar als palets, hi ha la de convertir-los en un arbre de Nadal.

De branques i pals. Aprofiteu un passeig per la muntanya per recollir branques seques de mides i gruixos diferents. Depenent de l’espai i les ganes de treballar que tingueu, les podeu anar disposant unes sobre les altres per construir un arbre pla de paret, o bé donar-li volum col·locant les branques de dues en dues amb forma de creu. I si el voleu 100% autòcton, canvieu les branques per vergues.

1 de 6