Entendre el que llegim

0
188

Possiblement el marasme electoral ha fet que passés massa desapercebuda una notícia que és una de les més transcendents i que ens hauria de fer obrir una reflexió a fons, com a societat, sobre el futur que volem. Seria equiparable als problemes que causarà –que causa ja– el canvi climàtic, però en aquest cas a escala regional: l’informe internacional PIRLS 21 indica que els nivells de comprensió lectora de l’alumnat català són molt baixos. Baixíssims. Dels més baixos de l’Estat i també molt per sota d’altres països amb un bon sistema educatiu. L’estudi fa referència a nens i nenes de 10-11 anys i, si no s’hi posa remei, incrementa la incertesa a la pregunta ja prou difícil de respondre “Quin futur ens espera com a societat, si no som capaços d’entendre el que llegim?”

L’informe indica que, en alguns casos, els infants tenen una capacitat lectora que va fins a un curs endarrerida, amb relació al que els pertocaria. El que constata l’informe ja s’havia detectat amb anterioritat, de manera que es pot parlar clarament d’una tendència, no d’un estudi aïllat; el que no sabem és si som al principi d’aquesta espiral autodestructiva, o al final. I en bona part, això dependrà de nosaltres, però, en qualsevol cas, el que és segur és que si ho volem revertir, hem de fer una bona anàlisi de les raons per les quals som on som, i reaccionar més aviat que tard.

Val a dir que el problema no és exclusiu de Catalunya, però això no és cap consol. Llegir és a la base de la transmissió del coneixement, i sense capacitat per llegir i entendre el que llegim, estem perduts.

Un dels factors que pot incidir en aquesta discapacitat cognitiva és la hiperexposició a les pantalles. Està plenament demostrat que el cervell dels infants es configura de manera diferent si, quan està en fase de creixement, té una alta exposició a ginys digitals. Les pantalles són sinònim de distracció, de poca capacitat d’atenció i de concentració. Això no vol dir, ni de bon tros, que siguin dolentes. Són una realitat que té molts elements positius. El que pot ser perjudicial és l’ús que en fem, i si als adults els atrapa fins a extrems molt superiors als recomanables, imagineu-vos com poden afectar la canalla, sense prou maduresa per tenir cap autocontrol. I si els pares no poden desenganxar-se del mòbil ni durant els àpats; si els seus fills no els veuen mai agafar un llibre…, doncs bé, què en podem esperar. Si no fomentem el gust per la lectura, als infants no els podem demanar miracles.

FER UN COMENTARI