ERC va fer un míting dimarts al vespre al parc de Sant Julià, amb la presència d’una quarantena de persones, per fer balanç dels dos primers anys de legislatura. Un acte obert per la regidora Gemma Urgell, que va donar una pinzellada mol crítica a acció del govern de JxC-PSC; que posteriorment altres regidors i persones afins al partit van reblar amb una mirada sectorial als grans àmbits d’actuació; i que va tancar el seu portaveu municipal Pere Sàbat, amb un missatge d’esperança per fer un canvi de govern a les eleccions de 2023.
Urgell va començar recordant que JxC havia començat fent la tria “fàcil” del PSC com a soci de govern, en compte d’una ERC que “hauria canviat coses”. Va qualificar l’Ajuntament de “gestoria” que “escolta poc la gent, que no vol saber res de la participació ciutadada” i de tenir un “govern aparador, que tot s’ho troba fet per les entitats de la vila”.
Per la seva part, Sàbat va dir que davant la “vila adormida” liderada per un govern “gastat, cansat i sense il·lusió”, que governa “amb el mantra del qui dia passa, anys empeny”, cal “una renovació d’energies i d’idees” i que “s’arrisqui” a imaginar-se la Vilafranca del 2050. El regidor va posar com a exemple de mal govern el pavelló construït en l’anterior mandat, sense preveure plaques solars al sostre. També va dir que el pla de mobilitat que és a punt d’aprovar “ha d’anar lligat a la idea de ciutat que volem pel demà”, i va afegir que si el 70% dels desplaçaments es fan a peu o en bici, no pot ser que la ciutat “estigui pensada pel cotxe, això ha de canviar”, per exemple amb zones de vianants a cada barri o enllaçant la rambla de la Girada i l’estació d’autobusos amb el Centre. També va apuntar la necessitat d’acabar amb el cobriment de la via, evitar que els trens de mercaderies del corredor mediterrani passin per Vilafranca i construir l’estació de trens regionals, a més de mantenir íntegra la façana ferroviària de l’arquitectura del vi, al carrer del Comerç. Finalment, Sàbat va parlar de tenir a la vila “una universitat de veritat, no una que fa títols que només reconeixem a Vilafranca”.
Montse Espinosa va denunciar que l’alcalde Pere Regull no havia volgut donar ajuts directes a empreses per la crisi de la covid-19 i que quan a tot arreu es treballava en un pla de xoc, ell “només feia declaracions fora de lloc que sí faria el Vijazz i la Festa Major”; Josep Oller va reclamar la millora del transport públic comarcal i també cap a la UAB; Maria Sardà es lamentà que dels 0,5 milions pressupostats finalment pel pla de xoc anti-covid, només se’n gastessin 190.000; Salvador Campamà va protestar que per al govern fer la segona biblioteca (ERC la proposa en una nau del carrer Comerç) no sigui prioritat de l’actual mandat de quatre anys i va qualificar les polítiques del govern “d’antisocials, segregadores, que fan de Vilafranca una fàbrica de desigualtats”, en al·lusió a la retallada del 74% dels ajuts a l’escolarització i les diferències abismals entre escoles quant a infants d’origen immigrant i amb necessitats educatives especials; i Montse Julià va qualificar de “desencertada” l’estratègia de l’Ajuntament amb el carrer Comerç i la seva façana, que es vol combatre demanant a la Generalitat que les declari Bé Cultural d’Interès Nacional, per tal que ni una nau del vi vagi a terra.
