Fèlix Balaguer és l’alcalde oblidat de la democràcia. Ho va ser durant la Segona República, a partir de 1933 i fins a les acaballes de la Guerra Civil, quan abandona el càrrec i s’exilia primer a França i després a Xile. Té el mèrit històric, la seva acció de govern a banda, de ser el primer alcalde de Vilafranca que va ser elegit per sufragi universal, en les eleccions del 14 de gener de 1934. És a dir, el primer batlle en uns comicis en què podien votar dones i homes. I no n’hi ha hagut tants en la història de la vila: només l’han succeït Fèlix Sogas, Joan Aguado, Marcel Esteve i Pere Regull. Cap més.
Tanmateix, Fèlix Balaguer és un perfecte desconegut a Vilafranca. No té ni nom de carrer, ni d’escola, ni tan sols un quadre al Saló de Plens de la Casa de la Vila. Aquest picapedrer d’ofici va tornar de l’exili als anys 60 i va morir al 1973 “en el més absolut dels oblits”, segons explica l’historiador Salvador Campamà, que considera que la seva figura és representativa “de la lluita per les llibertats i la justícia social a Vilafranca”, ja que ja al 1893 va començar a militar en entitats catalanistes, va presidir el Comitè Antifeixista de la vila i, des que entrà com a regidor a l’Ajuntament el 12 de gener de 1931, va treballar perquè els militars marxessin de Vilafranca, va impulsar el primer institut essent ja alcalde, també la biblioteca popular, l’escola d’adults i va prendre mesures per combatre l’atur.
Per rescatar-lo de l’oblit, ERC ha presentat una moció per ser debatuda en el Ple de dimarts que demana que es bategi el Saló de Plens amb el seu nom; que s’encarregui un quadre i el canviï pel del batlle de la dictadura de Primo de Rivera, Juan Álvarez de Sisternas; que es col·loqui una placa en record seu al carrer Ateneu, on va néixer i viure; i que se li faci un acte institucional d’homenatge. Per la seva part, el partit en el qual milità Balaguer li dedicarà el 4 d’abril una xerrada, amb els historiadors Raimon Soler i Salvador Campamà com a ponents; i impulsarà un memorial Fèlix Balaguer durant el Sopar de la República, que enguany es dedicarà a totes les persones que al llarg dels darrers 85 anys s’han dedicat a la Secció Local i al Grup Municipal d’ERC.
