El govern de l’Estat va aprovar divendres passat concedir una renda mínima vital a tota aquella persona que visqui per sota dels llindars de la pobresa. A manca de conèixer-se la lletra menuda, es tracta d’una decisió important, que pretén que totes les famílies puguin viure amb dignitat, independentment del seu context socioeconòmic. L’ingrés que planteja serà entre 462 i 1.015 euros mensuals, i serà tant per a persones que no tenen feina ni cap ingrés i sense patrimoni, com també per a qui tot i treballar, ho faci de manera precària i percebi uns imports que no li permeten viure sense ajuts, per sota dels 12.184 euros anuals.
L’aprovació d’aquesta mesura arriba en plena crisi per l’afectació que el confinament ha tingut, està tenint i tindrà en famílies i empreses i, per tant, ha de ser molt ben rebuda per la ciutadania. El fet que les persones que es troben en situació de major vulnerabilitat rebin un suport econòmic provisional que ho compensi és propi d’una societat avançada, que vetlla perquè ningú –o el mínim de persones possible– quedi enrere. De fet, les enquestes indiquen que la majoria de la població aprova aquest ingrés mínim vital i són molts els països occidentals que ja fa temps que ho apliquen.
Ara bé, estem parlant d’Espanya; un país amb uns percentatges de corrupció alta, que té el rècord mundial de promeses incomplertes (a Catalunya se n’han escrit uns quants llibres), amb un dèficit estructural que els governats –ni actuals, ni anteriors– es plantegen de corregir, i on la picaresca no és pas residual. Comentaris que no són per tirar aigua al vi, però sí advertiments que cal tenir en compte. Rebre l’ingrés mínim vital no ha de tenir l’efecte crida, en el sentit que tothom s’hi pugui acollir… i a viure de renda. És de suposar que a ningú li agrada formar part del grup dels més pobres, per tant, s’hauria de vincular l’ingrés a una recerca activa i real de feina. Perquè a Espanya, els diners no sobren. De fet, té un dèficit estructural molt alt, i en èpoques de vaques grasses el Gobierno es va limitar a collar ajuntaments (els més sanejats, en general) i comunitats autònomes, però no va fer res per reduir el seu, que suposa el 75% del total, si no més. A veure d’on sortiran els diners. Esperem que amb l’ingrés mínim no passi com amb la Llei de Dependència.
