La Universitat de Barcelona ha realitzat durant quinze dies unes prospeccions arqueològiques al jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel i ha confirmat en un 98% el que ja apuntava l’anàlisi en georadar que s’hi va passar l’any passat i que augurava que el que hi ha enterrat al municipi de Banyeres és excepcional. En concret, s’ha buidat la bassa que s’hi volia construir al 1998, que es va aturar i va motivar que es declarés Bé Cultural d’Interès Nacional (la màxima protecció nacional en arqueologia), i s’ha obert una franja de 1.000 m2 de terreny en extensió una cinquantena de metres més enllà, i s’hi ha trobat la ciutat ibera més ben conservada de Catalunya, amb diferència. La museïtzació a l’aire lliure, talment com Ullastret, està garantida.
A Sant Miquel, fins que van ser foragitats pels romans el segle III aC, hi havia una ciutat ibera de segon rang que depenia de Kesse (actual Tarragona), la capital. Hi havia a la Cossetània altres capitals de comarca, com a Valls i a Adarró (Vilanova), però cap està tant ben conservada, ja que totes han quedat sota trama urbana. A Banyeres, la ciutat va ser abandonada del tot i no es va repoblar; es va anar cobrint de terra i ha quedat perfectament conservada, fins i tot amb les parets verticals de les cases i les muralles. Fins a 5 metres d’alçada de muralla es conserven, en alguns trams. I això és excepcional.
En concret, a la zona de la bassa s’hi ha trobada una porta de la muralla i dues muralles paral·leles, separades per cinc metres, que comporten un sistema defensiu complex. L’alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, parla de “corredor de la mort” entre les dues muralles, ja que suposaven una trampa per a les tropes invasores.
El director de l’excavació, Jordi Morer, parla de “la joia de la corona de la Cossetània” ja que trobar murs de 5 metres d’alçada és insòlit a Catalunya: quan s’hagin tret les terres, hi poden quedar els carrers i cases en vertical i en horitzontal, amb portes, finestres, qui sap si mobiliari intern, cases complexes de tres i quatre habitacions, amb un i dos pisos d’alçada, escales. Tot això no s’ha trobat enlloc de Catalunya. I també hi ha restes d’incendis, fet que encara multiplica la informació que n’extrauran sobre la vida quotidiana dels ibers.
Morer assegura que hi vivia gent molt adinerada. L’hi ho fa pensar la seva extensió (4,5 ha, de manera que seria una ciutat, no un poblat, el sistema de cases complexes abans detallat (no d’una únic pis i una única habitació), el fet que el 45% de les restes de ceràmica fixa trobada eren d’importació (grecs, fenicis), quan en normal era entre el 15-25%; i també pel sistema complex de muralles que tenia. “Aquí hi vivia la casta de la Cossetània Oriental”, ha dit Morer, i seria “l’element vertebrador de la tota l’estructura ibèrica del Penedès”.
L’Ajuntament creu que en poc més d’un any, a partir de 2021, el jaciment ja es podrà visitar. Per ara, en farà un tancament perimetral i buscarà fons per fer campanyes continuades d’excavacions, ja sigui amb l’1,5% cultural del Ministeri de Foment, amb fons Feder de la Unió Europea, amb subvencions de la Generalitat i la Diputació, o amb projectes de recerca de la mateixa UB. La propera excavació està prevista per al febrer.
