Divendres es va presentar a la Masia d’en Cabanyes la Carta del Paisatge del Garraf, que proposa actuacions a dur a terme a cadascun dels perfils, sobretot en els àmbits periurbans. La llei de protecció i ordenació del paisatge de Catalunya preveu que cada comarca tingui el seu propi instrument. Actualment hi ha ja sis cartes redactades i la del Garraf és la setena. Es van encarregar de presentar-la el conseller comarcal de medi ambient i ribetà Lluís Giralt, a qui va fer costat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, que al seu torn també va dir que s’està en fase de redacció d’una més àmplia Carta del Paisatge del Penedès.
La del Garraf ha estat feta amb la contribució de totes les administracions públiques del territori, però també amb una notable participació d’entitats i associacions implicades en la preservació de la zona (una quinzena llarga). A grans trets s’han definit tres tipus d’espais: l’urbà, al litoral; els parcs naturals, més forestals; i la plana interior, on segons Giralt “és on cal més gestió i on la Carta del Paisatge entra amb més força”.
Els nou àmbits definits són els següents: Litoral del Penedès-Ponent de Cubelles; Garraf, on hi té gran pes el massís del Garraf, ja gestionat per la Diputació de Barcelona; el Delta del Llobregat-Botigues de Sitges; la Plana del Garraf, en la qual centra bona part de les propostes d’accions a dur a terme; les Àrees urbanes del Garraf; els Colls-Miralpeix, preservat en bona part de la pressió urbanística de la costa; les Urbanitzacions del Garraf, molt necessitades d’una bona ordenació; el Connector del Garraf, que inclou part dels parcs naturals del Foix i d’Olèrdola; i el Litoral i mar del Garraf, que donen personalitat a la comarca.
Tan sols a tall d’exemples, el conseller comarcal va citar que ja s’havien realitzat algunes accions de millora proposades, com el mirador de Montserrat a Canyelles, i que n’hi ha de plantejades com la millora d’altres miradors, fer punts de visualització de la fauna a la desembocadura del Foix, col·locar una bancada al puig de l’Àliga, fer millores a Sota Ribes aprofitant les obres de rehabilitació del castell o rutes entre vinyes.
Calvet, per la seva part, va posar l’accent en les singularitats del Garraf, com són el fet de ser la comarca més petita en territori i la segona amb menor nombre de municipis, sis, només per darrere de l’Alta Ribagorça (3). Calvet va dir que el paisatge, a banda de ser “símbol d’identitat”, és també una “estructura d’estat”, i va anunciar la voluntat d’aprovar a la tardor la Carta del Paisatge del Penedès, amb les quatre comarques que la conformen, i “generar un discurs propi pel Penedès a través de les seves unitats paisatgístiques”.
Finalment, la presidenta de Node Garraf, Rosa Huguet, va aprofitar la presència del conseller per demanar-li que iniciï l’expedient per convertir el parc d’Olèrdola en parc natural, a imatge i semblança del que el Govern ja va fer al 2010 amb el de Collserola.
