Aquesta setmana s’ha redoblat la persecució judicial a l’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras. Per una banda, s’ha fet públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reprès la causa per desobediència contra l’alcaldessa Neus Lloveras per promoure el referèndum de l’1 d’octubre entre els alcaldes, quan era presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Una causa que també afecta el conseller d’Interior, Miquel Buch, de l’etapa en què presidia l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Per l’altra, el partit ultradretà Vox, que fa d’acusació popular en els dos grans procediments judicials contra el procés sobiranista, dimarts va presentar davant del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona una querella per conspiració per a la rebel·lió, sedició, prevaricació, desobediència i malversació contra l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i Neus Lloveras.
El TSJC havia enviat el febrer la causa al Tribunal Suprem i des de dimecres de la setmana passada la torna a tenir a les seves mans, després que el magistrat instructor de l’alt tribunal, Pablo Llarena, hagi rebutjat la seva competència per investigar-la. La investigació deriva de la querella que la fiscalia va presentar el setembre. Ara cal fixar data per a la declaració dels dos investigats.
Pendents de declarar
El TSJC va admetre a tràmit la querella per desobediència i va acordar citar-los a declarar com a investigats, encara que sense fixar una data, a l’espera que la resolució fos ferma. Quan el Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Lloveras, per evitar “resolucions contradictòries” i possibilitar “la investigació i enjudiciament conjunt” del cas relatiu al procés sobiranista.
Segons l’exposició que el magistrat instructor de la Sala Civil i Penal del TSJC, Jordi Seguí, va enviar a Llarena, Neus Lloveras hauria enviat tres correus electrònics relacionats amb l’1-O als alcaldes associats a l’AMI. Un el dia 6 de setembre, indicant-los que confirmessin la disponibilitat de locals de votació i facilitant-los un model de decret d’alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum; un segon el 10 de setembre, amb un informe que concloïa que el dret internacional empararia l’actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana; i un tercer titulat “Material de campanya pel Referèndum de l’1 d’octubre”, que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i un que hi demanava el vot afirmatiu. Lloveras ha demanat novament “l’arxivament final” de la causa perquè entén que no hi ha cap motiu perquè “segueixi viva”.
L’acusació de Vox
En la querella que Vox ha presentat aquesta setmana s’acusa Lloveras de participar “activament” en l’organització de mobilitzacions socials a favor de la independència i també en les reunions de l’anomenat “comitè estratègic”. Vox ha aprofitat que ni Mas ni Lloveras són ara aforats per presentar la querella.
