Temps era temps, dos nois en la seva primera adolescència mataven com podien les hores ocioses de l’estiu, quan se’ls va acudir una idea extraordinària: construir una maqueta, o figura, fent servir tota mena de materials que poguessin anar arreplegant pel barri. Encara no se sap ben bé com, aquella idea inicial, vaga, inconcreta, va anar agafant volada i un any després s’estrenava per les festes de la localitat un drac que quaranta anys després ha passat a ser el cap d’una família nombrosa de sis dracs.
Aquesta història –que podria ser un conte– és, en realitat, la història resumida del Drac Tigre de la Geltrú, que enguany compleix 40 anys i que dissabte passat va celebrar-ho en gran, amb una multitudinària cercavila de dracs que és, a més, un dels actes destacats de la festa major de Vilanova d’enguany.
Tornem a l’estiu de 1977. Els dos nois en qüestió són Enric Borràs i Abel Masana, de 13 i 14 anys, i el context era molt diferent de l’actual. No hi havia ni ordinadors, ni mòbils, ni videojocs. I a Masana, que ja tenia unes inquietuds artístiques que li devien venir de nissaga, se li acudeix la idea de construir alguna figura per omplir el temps de lleure i jugar al carrer. Borràs, a qui també li agradaven molt els treballs manuals, de seguida s’agafa a la idea, sense saber ben bé en què acabarà. Era, de fet, només “una manera de passar l’estiu”, explica Borràs, 41 anys després. I de seguida van per feina.
L’artista Salvador Masana, pare de l’Abel, els fa quatre esbossos i, tot seguit, s’encaminen cap a la fusteria de la Geltrú i hi encarreguen dos cubs de 10×10 cm. Però el fuster, “mig en conya mig en sèrio, els en fa un de 10×10 i un de 100×100”, recorda Borràs. I, esclar, això els multiplica les dimensions de l’estructura que tenien al cap. Però ja els està bé. I comencen a muntar la carcassa. Amb llistons de fusta que havien comprat (que han de posar en remull per poder doblegar), amb guix, cola blanca, roba de sac, estrips que havien arreplegat aquí i allà, etc.
Cap i cos van prenent forma de mica en mica a partir d’aquells dos cubs inicials i, sense saber com, aquell passatemps d’estiu de cop i volta se’ls converteix en un projecte molt més ambiciós, al qual es va sumar molta més gent. La data clau, l’espurna foguera, és l’11 de setembre d’aquell 1977, en una festa familiar al barri en la qual treuen per primer cop a la llum aquell esquelet bàsic, mig apedaçat, i a algú se li acudeix que allò podria convertir-se en un drac. Va ser el primer cop que van tenir-ne consciència. Abans, deien que si tenia forma de peix, de dofí, fins i tot de gos.
A partir d’aquí, amb la idea ja més definida, li van posant banyes, escates (que no passen de ser trossos de cartró retallat i pintat), l’original cua cargolada i en forma de essa… S’hi implica el seu germà Salvador (Masana Saburit, després dit Salva Masana), que ajuda a donar-li la forma final de drac. I queda definitivament rematat com a Drac de la Geltrú en el moment en què se li pinta l’escut de la Geltrú al davant. I les famílies del barri se’l fan seu. Tot això ho van fent més amb comptagotes, en caps de setmana, ja que després d’aquell 11 de setembre ja havia començat el curs escolar i els joves ja no tenien tot el temps del món al davant. I fer un drac ja no era tan sols un joc de nens.
El Drac que no passa per la porta
L’estrena va ser per la festa major de Vilanova de 1978, el 22 de juliol, és a dir, un any després de concebre’n la primera idea. Va ser una estrena testimonial, en el marc de la inauguració d’una exposició de temàtica folklòrica de Masana Saburit, i hi van petar els seus primers coets. La colla del Drac anava abillada amb pantalons texans pintats, samarreta carbassa i espardenyes de vetes negres, i al so del vell tabal dels Manaies de la Geltrú.
Però la primera data important de debò va ser el 15 d’agost de 1978, la segona sortida, per la festa major de la Geltrú. I ja d’entrada va ser incidentada: havien estat construint el drac al carrer del Tigre, núm. 21. Però això li van acabar dient Drac Tigre, pel nom del carrer. Quan l’anaven a treure pel portal de la seva llar, no passava per la porta. Això demostra “la poca consciència que teníem que havíem de sortir al carrer”, diu Borràs. Per treure’l, van haver de desmuntar la porta d’entrada. I encara avui, 40 anys després, quan el Drac Tigre surt en cercavila, cal retirar la porta perquè després de travessar el menjador i llarg passadís de la casa que l’hostatja, pugui sortir al carrer. Perquè en 40 anys, no ha canviat de llar.
La sensació de la Mercè
La seva tercera sortida va ser la primera fora de Vilanova, i el Drac Tigre va causar sensació. Era per les festes de la Mercè, rambla avall, i Enric Borràs ens n’explica el seu record: “estem en una època de recuperació de les tradicions, del folklore, de la festa al carrer, dels balls antics, i es comencen a fer també cercaviles de bèsties. Hi havia dracs històrics, a Vilanova, a Vilafranca, a Olot…, que eren bèsties molt grosses, pesades, amb poca mobilitat, i el Drac Tigre va sorprendre perquè girava molt, ballava, feia gestos i tot això es valorava molt, era molt espectacular. I tot sense haver-ho planificat!”.
Amb el temps, els nous dracs que s’anirien construint aquí i allà serien més lleugers, de fibra de vidre i amb una estètica més acurada, però en aquell moment, el drac geltrunenc va causar sensació. I no se’n perdia ni una. A tot arreu on era convidat, a tot arreu hi anava. A totes les festes de Vilanova i per tota la geografia catalana. S’apuntava a tot. En destaca, per exemple, la pujada a peu a Montserrat des de Monistrol, el 14 de novembre de 1992; la participació en l’Akelarre de Cervera o una aparició al programa Filiprim, de TV3. A Vilanova, ha estat sempre present a la festa major, a l’Arrivo del carnaval, per Corpus, als barris, i la colla del drac també és una de les entitats fundadores de l’Agrupació de Balls de Vilanova. L’any 1995 es va crear l’Associació d’Amics del Drac de la Geltrú, que actualment supera ja els 175 socis.
El Tigre té descendència
Amb només tres anys, el Drac Tigre de la Geltrú ja va passar a tenir companyia. L’any 1981 es decideix construir el Drac Petit, o Drac Barrina, que presentava una tècnica artística molt millorada, encara que amb uns materials que segueixen la línia del seu predecessor, i amb la peculiaritat de les banyes cargolades (en forma de barrina). Es tractava a grans trets de fer una rèplica del Drac Tigre a escala reduïda, per tal que la molta canalla que s’hi havia afeccionat pogués tenir el seu drac infantil. Els autors són en aquest cas Abel Masana i Salva Masana. Possiblement, el Barrina és el degà dels dracs petits existents i el seu naixement va ser força sonat: va sortir d’un ou gegant instal·lat a la plaça de les Cols.
Cal esperar 22 anys, fins al 2003, per trobar la tercera figura de la família Tigre. Va ser coincidint amb el 25è aniversari del “patriarca” que la colla considera que el Drac Tigre és una peça única que cal preservar i, per tant, decideixen construir-ne una de nova perquè la substitueixi a les sortides. Perquè 25 anys de sortides, cops, copets, retocs, pedaços i restauracions, és molt de temps per a un drac fet amb una sabata i una espardenya. En aquest cas, el projecte de creació d’un nou drac, el Drac de la Geltrú, s’encarrega a la constructora vilafranquina Dolors Sans, i el pinta Abel Masana juntament amb altres membres de la colla. No és, en aquest cas, una rèplica exacta, sinó una variant, amb una silueta similar, un aire que el recorda perfectament, més voluminós, però diferent. Més treballat. I amb vuit punts de foc. Debuta durant el Tomb de Foc, el 9 d’agost.
El nou Drac permet jubilar el Drac Tigre, que cada vegada que plovia s’havia d’amagar corrents sota un portal, ja que els materials amb què estava confeccionat no haurien aguantat la remullada. El Tigre –com el Barrina–, en endavant només sortirà en tres dates molt puntuals, i només pel barri de la Geltrú: per Corpus, per la festa major de la Geltrú i per la festa major petita (Santa Gertrudis).
Quatre anys després, al 2007, arriben els Dracs Bessons, que no són de foc. Si el Barrina és un drac per a adolescents, els bessons són més infantils, per portar-los nens i nenes de 6 a 10 anys. El seu jove constructor va ser el vilanoví Arnau Codina, que amb els bessons s’estrenava en l’art de fer figures de bestiari. Eren fets de fibra de vidre, amb pes lleuger, apte per a la canalla, de 7 quilos cadascun. I eren els primers bessons de bestiari festiu de Catalunya.
I l’últim membre de la família és el Drac Petit de la Geltrú, tot just nascut ara fa dos anys, amb motiu del 35è aniversari del Drac Barrina, i que per mides queda a mig camí entre el Barrina i el Tigre. El Drac Petit es fa amb la idea de preservar el Barrina, que ja té una edat i havia patit diverses reparacions, i n’és una rèplica amb unes formes més orgàniques, més naturals, de fibra de vidre. Com els bessons, és obra d’Arnau Codina.
Quan surten totes les bèsties de la família geltrunenca fa patxoca. Cal pensar que són sis bèsties, cadascuna amb una mitjana de deu-dotze portadors, i cada colla amb el seu grup de tabalers (grup format el 1983, que és un dels més nombrosos que hi ha), de la mateixa edat que els portants. Quan naixerà el setè membre de la família?
Un drac peculiar
Què fa especial el Drac Tigre?
Jaume Inglès, president de l’Associació d’Amics del Drac de la Geltrú: El seu al·licient és que no l’encarreguen sinó que neix al voltant d’ells dos, l’Abel Masana i l’Enric Borràs, i que acaba sent una família amb sis dracs. És un naixement molt peculiar. A més, té unes formes molt característiques que han estat motiu de mofa, que neix de dos cubs.
Enric Borràs, constructor del Drac Tigre: Vam fer el camí al revés. Primer vam fer la bèstia, formem l’Agrupació, els Amics, anem creant altres bèsties, inventem noves festes, recuperem la festa de Corpus, que s’havia perdut a la Geltrú…
Des de la colla del Drac de Vilanova, com es va viure que aparegués el Drac Tigre?
Enric Borràs: Hi havia un cert recel. Els que estaven dins d’aquest món, deien: “Ara què venen a fer? Per què cal un altre drac? I per què a la Geltrú?”. Era una època en què es portava molts d’anys d’immobilisme i que s’estava recuperant
el folklore.
Jaume Inglès: El recel hi havia estat, però ara hi ha una rivalitat sana. Com el xató de Vilanova i Sitges.
