La política té molts ingredients, però els fonamentals serien la transparència, l’honestedat, la capacitat de treball, la formació, la decència… Me’n deixo uns quants, però cap d’ells concorre en la manera de fer dels antipolítics: ni són transparents, ni decents, ni formats…; per què se’ls admira, doncs? Què farien els seus aduladors en el cas d’estar a la seva pell? Doncs segurament el mateix: enriquir-se, prevaricar, estafar…, perquè el que compta és salvar-te tu i els teus i a la resta “que els bombin”.
La solució de tot plegat és molt complexa i no seré jo qui aporti la fórmula màgica; ara bé, de la mateixa manera que fent “antipolítica” s’aconsegueix aquest estat general d’ànim de sarcasme i de mala llet, estic convençut que fent política, amb majúscules, aportant solucions als problemes de la gent, actuant amb responsabilitat en l’acció pública i buscant el consens amb altres forces, comprometent-te només a allò que pots fer sense promeses buides, dient a la gent la veritat i no limitant-te a fer-li la pilota, actuant amb tots aquells ingredients que apuntava abans i amb alguns més…, estic segur que l’opinió de molta gent sobre la política canviaria i hauríem fet un gran pas endavant en la recuperació de la il·lusió i la confiança en les institucions i en el sistema.
És per això que considero que, ara més que mai, és hora de fer política.
Rafa Higueras
La Granada
