Divulgar de quina forma Cunit es va defensar de les tropes franquistes durant la Guerra Civil i fer-ho de la forma més immersiva possible. És el doble propòsit amb què l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona han reconstruït parcialment el búnquer que hi va haver al poble a la façana marítima, que segons recorda el seu regidor de Patrimoni, Jaume Casañas, és l’únic que ha museïtzat la història dels búnquers de tot el litoral penedesenc. L’espai exposa diversos elements militars visitables des de l’exterior, complementats amb un audiovisual en quatre idiomes diferents, que es pot visitar durant l’horari d’obertura de l’oficina de turisme. Quan la covid-19 ho permeti, també està previst oferir visites guiades.
A peu de platja
Del fortí original de Cunit, a peu de platja, en quedaven ben poques runes i cap element que permetés identificar-les. Una situació d’oblit que l’Ajuntament es va proposar remeiar aprofitant la construcció del darrer tram del passeig marítim. Amb tot el litoral pavimentat, es va reservar un espai a 150 metres del búnquer original per aixecar-ne una recreació.
“Un poble com Cunit, que ha crescut tant els últims anys, té el repte d’aconseguir que la seva població conegui com era el lloc on ha vingut a viure”, explica Casañas, tot assegurant que la divulgació de la història local “facilita el respecte cap al mateix municipi”.
En concret, s’ha reconstruït una de les dues galeries del fortí de Cunit, que ja es poden visitar des d’aquest mes de gener, després d’haver-hi invertit 58.000 euros. Queda pendent enllestir la jardineria i la il·luminació per facilitar la visita exterior. Algunes visites es faran també a l’interior, tot i que l’espai és reduït, 40 m2.
Protecció dels feixistes italians
Des de la Universitat de Barcelona, el catedràtic de Didàctica de Ciències Socials Francesc Xavier Hernández assegura que crear aquest espai “ha estat tot un repte”. Hernández recorda que els fortins de la costa penedesenca estaven dissenyats per tenir capacitat de resposta davant un eventual desembarcament de les tropes franquistes establertes a Mallorca. Al final, però, aquests búnquers van tenir un efecte dissuasiu, ja que l’atac mai va arribar per mar: sempre ho va fer per l’aire. Per tant, segons relata Hernández, va acabar convertint-se en importants punts de guaita dels atacs aeris feixistes.
