L’anunci del president rus de mobilització de 300.000 reservistes per fer front a la invasió i guerra a Ucraïna pot marcar un abans i un després al país més gran del món. Fins ara, Putin havia intentat enganyar la població del país, amb el control que té dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, i el poder coercitiu dels gulags. Talment com feia el seu enyorat KGB. Els seus missatges, sempre unidireccionals, eren que estava alliberant els seus germans ucraïnesos del terror nazi. Per increïble que sembli, això era el que els volia fer creure. Mai parlava de guerra. Ni d’invasió. La majoria de russos, com que el conflicte els queia a milers de quilòmetres de distància, miraven cap a una altra banda. I és que el preu a pagar per protestar a la dictadura russa és molt alt.
Ara, però, amb crida a files de milers de civils que prèviament han fet el servei militar, a les famílies els ha esclatat la guerra a la cara. Els enviaran al front, d’on no saben si tornaran, i si ho fan, en quines condicions. I han esclatat les protestes. Per què han d’anar a fer una guerra, si no els hi va ni ve res? Per molt que als russos els agradin els missatges putiners de recuperar l’autoestima i de tornar-se a sentir importants en el joc d’escacs mundial, encara que molts malvisquin en la misèria, una cosa és aplaudir les ínfules ultranacionalistes de Putin, i una altra anar a fer de soldat.
Les conseqüències d’aquesta mobilització, les anirem veie les pròximes setmanes. Putin necessita efectius per combatre la contraofensiva ucraïnesa, que li ha trobat els punts dèbils i li està recuperant terreny a marxes forçades. I, qui ho hauria dit!, la potència russa no té prou soldats. Veurem fins a quin punt la repressió del Kremlin pot sufocar les protestes. Aparentment, el sàtrapa rus té prou forces per fer-ho, però també tot semblava indicar que la guerra seria un passeig militar de quatre dies, i no està sent així. Les baixes es deuen comptar a milers als dos bàndols.
A tot això, cal afegir-hi la seva amenaça de fer servir armament nuclear. Ja s’ha fet amb la central nuclear més gran d’Europa, ha bombardejat a 300 metres d’una altra planta nuclear, i és imprevisible si les amenaces formen part d’una nova guerra freda o si van de veres. El que és segur és que Ucraïna s’acosta a una nova escalada bèl·lica, que qui sap si ens pot acabar traient de la nostra zona de confort.
