L’esclavitud fou una situació, fins i tot jurídica, per la qual una persona anomenada esclava era propietat d’una altra. En general es remunta a l’edat antiga. A l’antic Egipte, els esclaus eren habitualment persones capturades a la guerra. A l’antiga Grècia, l’esclavitud era una cosa natural i fins i tot defensada pels filòsofs. A l’antiga Roma, el 20% de la població eren esclaus. A l’edat mitjana, l’esclavitud es mantingué, i a Gènova i Venècia hi havia els majors mercats d’esclaus, la majoria fruit de captures en guerres. Mentre que alguns països a finals del 1700, i molts més a primers del 1800, declararen abolida l’esclavitud, Espanya fins al 1886 no va abolir-la a Cuba. El tràfic d’esclaus, era, doncs, fins aleshores, un afer legalment autoritzat per la llei i era font de grans guanys.
Hi havia els esclavistes que els adquirien perquè treballessin a les seves indústries i propietats. Els negrers, en canvi, habitualment es dedicaven a la compra i venda –tracta de negres– per assolir grans beneficis. Per a la plantació, per a la recol·lecció, per al transport i per a totes les tasques manuals feia falta molta mà esclava. Entre 1815 i 1855, entre africans, jamaicans i xinesos es van introduir a Cuba uns 500.000 esclaus. En aquests anys la producció sucrera, tabaquera i cafetera es multiplicà enormement. Tenim un exemple amb el sucre, que de 5.000 tones anuals de producció es passà a 10.000.000.
El 6 de maig de 1840, els cosins vilanovins Josep Gener Guasch i Antoni Font Guasch s’adreçaren al president i capità general de l’illa i van assabentar-lo del seu propòsit de fundar la Confraria Catalana de Beneficència, amb l’objectiu de socórrer els malalts catalans, pagar les despeses de metges, farmàcia i jornals de les persones que els atenien i pagar els passatges de retorn a gent que desitjava regressar a la península sense cap mitjà econòmic. Demanaren la llicència i un ajut econòmic inicial. El president els contestà que la tresoreria estava buida, però sí que els podien regalar “cinc esclaus, que en un any els produirien un important benefici de 500 pesos”.
Miquel Altadill
Vilanova i la Geltrú
