Durant la darrera quinzena les cúpules de bona part dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya han dirigit els seus esforços a consensuar una proposta el màxim d’unitària possible sobre la llengua vehicular a l’escola a Catalunya. El consens hi era des dels anys 80, quan es va aprovar la immersió lingüística, consistent a fer l’escolarització en català més enllà de les assignatures en altres llengües. Aquest model ha garantit que tota la infància acabi l’escolarització obligatòria amb prou domini del català i del castellà per entendre’l i parlar-lo. Encara que no s’hagi complert al peu de la lletra.
Ara, les invectives judicials, a instàncies d’uns partits polítics i les associacions que són sota el seu paraigua, i que defensen uns interessos que res tenen a veure amb la pedagogia, han fet que PSC, ERC, Junts i En Comú Podem hagin buscat una nova proposta de consens (la CUP se n’ha desmarcat) per intentar esquivar l’ordre de fer el 25% del temps lectiu en català. Ha estat un acord in extremis (el TSJC dona de límit el 31 de maig per aplicar el percentatge), que ha requerit altes dosis d’energies per part de tots, a la recerca d’un consens inexistent, impossible i intranscendent. Inexistent, com s’ha pogut veure amb tota la corrua de declaracions i contradeclaracions que hi ha hagut abans i després de l’acord. Impossible perquè, a diferència dels anys 80, cada partit té uns interessos diferents: n’hi ha que volen debilitar el català i n’hi ha que el volen reforçar. I intranscendent perquè sabem sobradament que els acords parlamentaris són paper mullat, si hi ha pel mig un jutge. En definitiva, han buscat emmotllar-se al que volen els jutges, Vox, el PP, Cs, Societat Civil Catalana, entre altres, però sense dir-ho explícitament. El català es manté com a llengua vehicular, el castellà serà llengua curricular, i no hi haurà quotes.
Això dona via lliure a tota mena d’interpretacions i, per tant, passa a ser una arma de doble tall. Ves que no acabi tenint efecte bumerang, com denuncia la Plataforma per la Llengua, i que la nova proposta de llei catalana acabi donant potestat al govern espanyol per fixar un 50% de castellà a l’escola…, tal com va la relació política Catalunya-Espanya. No trigarem a saber-ho.
