La literatura catalana torna a ser present entre aquest dijous i diumenge a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món del sector editorial, que és un autèntic aparador de la producció llibresca de les cultures més potents i amb major projecció exterior.
La ciutat alemanya té cada any una literatura concreta com a convidada d’honor; l’any 2007 va tenir l’honor de ser-ho la catalana, i això va suposar un punt d’inflexió quant al coneixement i reconeixement d’unes lletres en bona part invisibilitzades pel fet de quedar amagades dins d’un estat que no fa cap esforç per donar-les a conèixer –ni de portes enfora, ni de portes endins. La promoció, ens l’hem de fer nosaltres. I quan ens toca la rifa, com va passar fa onze anys, van caldre esforços ingents per evitar perdre quota i que per una vegada sigui la cultura catalana la que sigui objecte de promoció. De llavors ençà, el nombre de traduccions d’autors contemporanis i també clàssics que s’expressen en català s’ha multiplicat. Només falta que alguna editorial sueca s’animi a publicar traduccions catalanes per optar al Nobel.
El fet que a la literatura catalana se li hagi obert una finestra al món, no cal dir-ho, és bo per als escriptors i escriptores i és bo per a les editorials, que lluiten dia rere dia a contracorrent d’una societat que cada vegada té més estímuls digitals per abandonar l’esforç que suposa agafar un llibre i sumir-se en la lectura.
Escriure és fàcil. Fer-ho bé, no tant. I fer-ho amb prou qualitat per ser publicats, molt menys. La nostra articulista Teresa Costa-Gramunt hi dedica en aquesta edició de La Fura un article des del “privilegi” que suposa formar part del jurat d’un premi i poder garbellar el gra de la palla.
El que sí que és a l’abast de tothom és la lectura. Llegir obre les ments. Comprar un llibre és la millor inversió que es pot fer. Només cal veure quin és el cost i durant quant de temps en fruirem per adonar-se que entre totes les inversions que fem en el nostre temps de lleure, és de les més baratetes. Llegim, doncs, i cultivem-nos, perquè la lectura ens farà savis, ens ensenyarà a pensar, i aquest és un dels principals tresors que ningú ens podrà prendre mai.
