Del 14 al 21 d’agost Sant Quintí de Mediona estarà de festa major. Serà tota una setmana d’actes lúdics, festius, folklòrics, culturals, que en el seu conjunt expliquen perquè Sant Quintí és una de les úniques 21 festes majors de Catalunya que formen part del Catàleg de Patrimoni Festiu de la Generalitat; les altres tres festes majors penedesenques que ostenten aquest distintiu són les de Vilafranca, Vilanova i l’Arboç.
Un dels trets distintius de la festa d’enguany és la commemoració del 200è aniversari del Ball de Bastoners de Sant Quintí, motiu pel qual han rebut l’encàrrec de fer el pregó.
Bastoners, des de 1818
Es desconeix quina va ser la data de celebració del primer ball de bastoners de Sant Quintí, tot i que la primera referència escrita data de 1818, en el llibre de comptes de la Confraria de Sant Roc, Sant Sebastià i la Verge de les Neus de l’església quintinenca. En aquests 200 anys, el grup només ha deixat de ballar per festa major durant els anys de la Guerra Civil. Segons relata l’esmentat Catàleg de Patrimoni Festiu, “hi ha algunes curiositats relatives a aquest grup de bastoners; la primera és que existeix la tradició que quan un dels membres es casa, l’associació regala el ram a la núvia, i és per aquest motiu que al capdamunt del pal de la bandera hi ha un ram; l’altra és que el ball no es fa a ritme de gralla, sinó de flauta, que ells anomenen flabiol i que és una peça de museu ja que es tracta d’una flauta de bisell amb la inscripció “Hercule’u-Paris”, patentada l’any 1895. A més, sis dels vuit balls que ballen ja es ballaven l’any 1920”.
La cloenda, punt àlgid
La Comissió de Festa Major ha decidit traslladar el concert La Banda Sonora de la Teva Vida de diumenge a dimarts, per tal de potenciar l’últim dia de la festa, que solia ser fluix d’actes. Hi actuaran cantaires de la coral, de l’escola de música i gent principalment del poble.
D’altra banda, la Festa Major estrenarà enguany imatge oficial, que es podrà veure a totes les banderoles que ja la setmana que ve es penjaran pel poble. La imatge es basa en la primera referència documentada existent de la festa major, de l’any 1755; es tracta d’un document de confraria trobat a l’Arxiu Episcopal de Barcelona, i en què hi apareix la inscripció “La Festa de l’Any”, que ara s’ha agafat com a lema.
