Entre països de diverses nacionalitats se celebra a Rússia el mundial de futbol 2018. Les millors seleccions presenten als seus millors equips de jugadors. La reflexió de fons posa en evidència davant de milers d’afeccionats, presencials o a distància, que clamen amb crit fort i clar el típic “Goooooool” i silencien la seva veu davant d’una injustícia judicial o social.
Què passa amb la justícia espanyola, que dilata les resolucions d’una sentència ferma i, per tant, permet sortir en llibertat fets de violacions grupals, com el cas de la Manada? Què passa amb el cas Castor, que permet tanta injustícia social i que en aquest cas concret actua amb celeritat, resolent un favor multimilionari? Existeixen tants casos emparats per la corrupció i el tripijoc “Made in Spain”. Què passa amb l’allunyament dels presos de les seves respectives unitats familiars? Què passa amb el lamentable descarrilament del tren d’alta velocitat a Santiago de Compostel·la, on hi hauria d’haver hagut unes balises reglamentàries? Què passa amb Bankia o el Popular? O amb la política dels emigrants, els presos preventius, el preu dels lloguers de l’habitatge, l’impost del sòl, la pobresa de la població, el futur dels pensionistes i dels nostres joves estudiants, la investigació (R+D+I), les relacions laborals i una infinitat d’anècdotes, liderades pel malbaratament, mala gestió i el més greu, sense cap responsabilitat política, ni social? Què passa davant de la “cultura, o la incultura”, del crit de Gooooool?
Des del meu punt de vista humanista, estem immersos en una crisi d’identitat i de valors educacionals, i si m’ho permeten, de qualitat de consciència. El respecte, la sensibilitat de compartir i la formació escassegen. Llegia en una pissarra: “Era un país tan pobre, que cridaven més fort un “Gol” que una injustícia. Per pensar-hi.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
