Essencials

Les plantes i la salut sempre han estat un bon binomi. Qui no ha recorregut mai a una infusió de camamilla per calmar el mal de panxa o facilitar el procés digestiu, a uns bafs d’eucaliptus per descongestionar les fosses nasals quan es té un constipat o a una frega amb àrnica quan s’ha patit una contusió? Les plantes tenen propietats medicinals provades i emprades des de fa milers d’anys. Darrerament, l’ús d’olis essencials està a l’alça i els fan servir cada vegada més persones per millorar la seva salut física i emocional. És per això que aquesta setmana ens proposem apropar-nos-hi per esbrinar què són, com s’elaboren, de quina manera es poden aplicar i què cal tenir en compte a l’hora d’utilitzar-los.

Els olis essencials són, tal com indica el seu nom, l’essència pura de la planta, és a dir, els extractes botànics aromàtics i volàtils que s’obtenen de diferents teixits vegetals (escorça, tija, fulla, fruit) mitjançant la destil·lació al vapor d’aigua, el premsatge en fred o l’extracció de la resina. Parlem, per tant, de substàncies orgàniques completes i molt concentrades, per la qual cosa cal ser prudent a l’hora d’emprar-los i, davant de qualsevol dubte, consultar un especialista. El fet que siguin olis purs, íntegres i naturals no vol dir que siguin innocus, com veurem més endavant és important saber emprar-los i conèixer les dosis correctes a aplicar.

Igual que un bon vi, la varietat de l’espècie de la planta, les condicions climatològiques, el terreny, l’altitud, el moment de la recol·lecció i la forma d’extracció donen lloc a diferents qualitats i al que s’anomena quimitips i subquimitips, és a dir, les variacions químiques en la composició dels diferents olis essencials. Químicament els olis són estructures molt complexes i en algun cas poden arribar a tenir fins a una centena de components diferents; tot i que tenen una concentració alta d’un sol component, és habitual que continguin també desenes d’altres components els quals, junts i en equilibri, confereixen eficàcia a l’oli essencial.

Els olis essencials no són medicaments, són productes naturals que ajuden a millorar o prevenir dolences físiques i emocionals; cada vegada són més les persones que els utilitzen per millorar el seu benestar físic, mental, emocional i fins i tot estètic. Els dos principals àmbits sobre els quals poden actuar els olis essencials són el fisiològic i el psicològic.

Un oli essencial aplicat adequadament pot ser molt útil per reduir hematomes i inflamacions, per impedir la proliferació de bacteris, per alleujar dolors, ajudar a regenerar la pell, a millorar l’estat d’ànim, reduir l’estrès o agafar millor el son. Aconseguir més eficàcia i rapidesa del tractament depèn, segons tots els experts, de la puresa i de la qualitat dels olis emprats.

Hi ha tres maneres d’usar els olis essencials: per inhalació, per via tòpica i per la ingesta. I segons l’acció que vulguem obtenir, serà més indicat usar-los d’una manera o d’una altra.

Les aromes poden provocar un reguitzell de reaccions i respostes fisiològiques i, sobretot, mentals i emocionals. El sentit de l’olfacte és el més desconegut de tots i del qual menys es coneix com funciona. Amb tot, sabem que es localitza en una zona del cervell anomenada sistema límbic, on s’allotja també tot el que fa referència a les emocions i la memòria. L’aroma de l’oli essencial, amb tota la seva química complexa que la forma, recorre les vies olfactives fins arribar als neuroreceptors olfactius, que la capta i l’envia al sistema límbic perquè l’interpreti. Això explica per què els olis essencials a través de la inhalació ajuden a millorar l’estat anímic i emocional. A més, també es té constància que actuen a l’hipotàlem, que és la part del cervell que dirigeix les secrecions hormonals.

Per utilitzar els olis essencials aromàticament el més habitual és recórrer a difusors (al mercat n’hi ha de diferents tipus i preus), polvoritzadors o bé fent bafs afegint-ne unes gotes en aigua bullent perquè es pugui inhalar el vapor. També hi ha qui opta per posar alguna gota a la roba per anar respirant l’aroma (posar unes gotes d’espígol o lavanda al coixí pot ajudar, per exemple, a relaxar-se i dormir millor).

L’ús tòpic (a través de la pell) dels olis essencials està molt estès i acostuma a ser molt efectiu, perquè s’absorbeixen ràpidament a través de la pell fins al torrent sanguini. Justament per això és especialment important que els olis que s’emprin siguin d’alta qualitat. És rellevant constatar que la majoria d’olis purs no es poden aplicar directament sobre la pell sense dissoldre’s prèviament amb algun altre oli vegetal (en principi, només es poden aplicar directament sobre la pell els olis essencials de lavanda, arbre de te i camamilla).

Hi ha zones especialment indicades i efectives per aplicar els olis essencials prèviament dissolts: a la coroneta del cap, al coll, el front i les temples, el pit i l’abdomen, el canell i les plantes dels peus. A banda d’aplicar-los en punts concrets, els olis essencials es poden aplicar en forma de massatge corporal, a l’hora del bany o en forma de cosmètics.

Finalment, els olis essencials poden ser ingerits en petites quantitats o bé prendre’s com a càpsules. En aquest cas són efectius perquè s’absorbeixen directament a través de l’aparell gastrointestinal i arriben ràpidament a tots els òrgans.

Hi ha olis essencials que mai es poden ingerir, altres no poden aplicar-se amb difusor i altres de purs que no es poden emprar directament sobre la pell. D’aquí que esdevingui vital informar-se primer i seguir les instruccions d’ús.

Com hem vist, els olis essencials purs no han d’utilitzar-se mai directament sobre la pell, ni abocar-se directament a l’aigua per fer-se una banyera o un massatge. A part de les excepcions que hem anotat, la resta d’olis s’han de dissoldre en una base vegetal abans d’aplicar-los (oli d’ametlles dolces, de jojoba, extracte de Damasc, per exemple).

Una altra recomanació a tenir en compte és que molts olis essencials són reactius al sol i poden provocar taques o irritacions a la pell. És per això que s’aconsella provar-los primer en alguna petita part del cos per veure si hi ha reacció i, sobretot, aplicar-los entre 6 i 8 hores abans d’exposar-se al sol. Tampoc es poden aplicar olis essencials als ulls ni a cap mucosa.

També cal ser especialment prudent quan s’utilitzin olis durant l’embaràs i la lactància i es recomana sempre consultar-ho prèviament amb algun expert. En principi, no estan indicats per a infants menors de 3 anys i sempre que es vulguin emprar és convenient consultar-ho. Finalment, l’ús d’olis essencials no està indicat per persones amb problemes neurològics com convulsions o epilèpsia.

En els darrers anys els olis essencials i els seus usos s’han anat popularitzant i coneixent més, fins al punt que actualment, i en bona part des de l’inici de la pandèmia, s’està experimentant un autèntic boom. Cada vegada són més les persones que els coneixen i que decideixen emprar-los com a aliats per al seu benestar físic i emocional, i cada vegada són més també les empreses i els emprenedors que es decideixen a elaborar-ne i comercialitzar-ne.

Actualment, l’oferta és immensa i diversa i, com en tot, cal saber desgranar la palla del gra i tenir ben clar en què cal fixar-se abans de comprar qualsevol oli essencial. Com hem vist, aquests compostos aromàtics volàtils i purs es troben allotjats de forma natural en diferents parts de les plantes (tija, fulles, arrel, fruits…), per la qual cosa el sòl, la climatologia i l’entorn on creixen aquestes plantes són claus per aconseguir un oli essencial d’alta qualitat.

Igual d’important que la vida i l’hàbitat de la planta d’origen és el procés de destil·lació a partir del qual s’obté l’oli essencial. Sovint al mercat trobem olis que s’han extret utilitzant pràctiques que fan que perdi qualitats i no sigui pur, o bé s’han dissolt amb productes sintètics per abaratir-ne el cost.

La puresa d’un oli essencial és el seu tret característic més important. Quan un oli està adulterat, contaminat o el seu procés de desenvolupament natural s’ha vist alterat, es torna menys efectiu i, en el pitjor dels casos, pot ser fins i tot perillós. D’aquí la importància de llegir atentament l’etiqueta del producte i fixar-se en alguns ítems bàsics.

Els experts recomanen fer servir productes amb certificació ecològica, ja que d’aquesta manera es garanteix que l’oli prové d’una planta cultivada sense insecticides ni productes químics i, alhora, fixar-se que l’oli estigui quimiotipat, és a dir, que s’informi de les seves propietats bioquímiques (normalment s’associa a la denominació científica llatina) per no confondre plantes ni propietats.