ESTER GARCIA és mestra i psicopedagoga de formació. A finals del 2015 va entomar la direcció de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, càrrec que combina amb la direcció de la Wine Business School, ambdues situades a l’antiga enològica de Vilafranca. Explica que en aquests dos anys, el centre no només ha crescut en alumnes i oferta docent, sinó que s’ha guanyat el reconeixement del sector empresarial. Prova d’això són les més de seixanta empreses que sol·liciten alumnes per realitzar pràctiques. Es defineix com una apassionada dels vins i caves i reivindica el potencial que té el Penedès per emergir com una destinació enoturística atractiva entre dues grans àrees metropolitanes com Barcelona i Tarragona.
Quan i per què es va crear l’Escola d’Enoturisme de Catalunya?
Es va constituir el 2014 a iniciativa de l’Ajuntament de Vilafranca i amb el suport del sector empresarial del territori, en el marc d’una aposta estratègica de la Generalitat per crear escoles sectorials a Catalunya. El Penedès ja s’havia posicionat com una de les destinacions enoturístiques més importants en nombre de visitants de l’Estat i es va creure oportú impulsar un centre per professionalitzar un sector a l’alça que genera llocs de treball i riquesa i que, alhora, dona idiosincràsia al territori. L’objectiu final és que els professionals de l’enoturisme estiguin altament qualificats per millorar l’atenció als visitants i crear activitats que aportin valor afegit al sector.
Quin tipus de formació s’ofereix?
El programa es vertebra en tres eixos. Per una banda, amb el suport del SOC, oferim formació ocupacional per a persones a l’atur que es volen incorporar en el sector de l’enoturisme. Per altra, impartim formació professional. Des de l’any passat tenim el reconeixement del Departament d’Ensenyament per exercir com a institut d’FP i aquest 2018 llencem el primer cicle de grau superior de Guia, informació i assistència turística especialitzat en enoturisme. És un 2×1, ja que l’alumnat no només adquireix els coneixements propis de la promoció i el guiatge turístic, com dissenyar productes i plans de màrqueting o aprendre tècniques de relacions públiques i protocol, sinó que també s’especialitza en continguts enoturístics com la sommelieria i l’actualitat vinícola de les dotze denominacions d’origen catalanes. A més, s’imparteix en modalitat dual, que permet desenvolupar mil hores de pràctiques remunerades en empreses del sector. Un model, inspirat en el sistema alemany, que té un índex d’inserció laboral de més
del 70%.
I el tercer eix?
És la formació contínua adreçada a professionals que ja estan treballant en el sector i que estan interessats a millorar les seves competències en un àmbit específic. Com que el de l’enoturisme és un sector tan canviant, programem formacions de curta durada d’acord amb les necessitats i les demandes de les empreses. Amb aquest tipus de formació pretenem obrir finestres noves de coneixement per repensar les coses i impulsar canvis que permetin guanyar en valor de servei, sigui en el negoci o en el lloc de treball. Aquest programa el fem amb el suport del Consorci de la Formació Contínua de Catalunya, i això ens permet oferir formació 100% subvencionada a les empreses i als autònoms.
Quina metodologia formativa s’empra a l’escola?
Apostem per una ensenyança fonamentada en la qualitat, la innovació i la transferència de coneixements. Per a això, comptem amb un equip docent integrat per professionals de prestigi que aporten continguts actuals basats en la pràctica del seu dia a dia. Noms com David Seijas, exsommelier del restaurant El Bulli, Alícia Estrada, especialista en comercialització del vi, enoturisme i turisme MICE, Manel Colmenero, CEO de l’agència Ocio Vital, Josep Lluís Gómez, sommelier del restaurant de Carme Ruscalleda, o Lluís Tolosa, creador de la majoria de guies sobre enoturisme del país, són habituals en el nostre programa formatiu. L’objectiu és que els alumnes puguin aprendre al costat de grans referents i puguin aplicar els continguts adquirits a la seva realitat professional.
El de l’enoturisme és un sector amb futur?
Catalunya és una de les zones més atractives del món. Actualment rep 19 milions de turistes a l’any. I una de les tipologies de turisme que està en creixement és, precisament, l’enoturisme, que espera arribar als dos milions el 2020. Per tant, sí, és un sector amb grans possibilitats de futur. A més, hem de tenir en compte que l’enoturisme fomenta un turisme de qualitat. Els turistes que es mouen pel món del vi també tenen interès per la gastronomia de la zona, per la cultura, la història, el paisatge, el patrimoni, els productes locals… Per tant, l’enoturisme, si es treballa bé, és sinònim de desenvolupament local i sostenibilitat.
Què cal millorar en la professió?
Primer de tot l’elaboració de producte. Hem de ser capaços d’oferir experiències autèntiques que sorprenguin i que generin emoció en el visitant. Productes que tinguin el suport de tot un argumentari d’arrelament a la terra que transmetin la idea que estàs vivint una experiència única que no podràs viure en cap altre lloc. Aconseguint aquest efecte, no només fidelitzarem clients, sinó que també propiciarem que es converteixin en prescriptors de la nostra destinació. En segon lloc, l’acollida. Tan important com la qualitat del vi i del cava és el servei i l’atenció que rep l’enoturista quan visita el territori. Hem de saber què li agrada al client, si viatja amb parella, amb amics o amb família, i ser flexibles per oferir propostes a mida que satisfacin les seves expectatives. I per últim, hem de promoure que vinguin. No podem impulsar l’enoturisme amb criteris de viticultura. Hem de fer-ho des de la perspectiva de la promoció turística. Hem de comercialitzar l’oferta mitjançant intermediaris turístics i a través de la implementació d’un màrqueting que prioritzi els valors que ens diferencien com a territori. Aquestes tres coses les hem de situar a tota la cadena empresarial. Això vol dir, evidentment, cellers, però també restaurants, hotels, cases rurals, museus, centres d’interpretació, botigues…
Quines fortaleses i debilitats creus que té el Penedès en l’àmbit enoturístic?
De fortaleses, en tenim moltes. Està clar, però, que la principal és la quantitat de cellers que tenim, més de 300. Cellers que elaboren productes de gran qualitat, molts de reconeguts internacionalment, i que ofereixen una riquesa de vins i caves amplíssima. Una altra fortalesa, sens dubte, és el nostre paisatge, un mar de vinyes que esdevé un atractiu en si mateix. Però de la mateixa manera que estem situats en el mapa de l’enologia no ho estem en el de la gastronomia, el seu principal company de ball. Tot i que gaudim
d’una oferta culinària excel·lent, no disposem de cap Estrella Michelin. En aquest sentit tenim una pota coixa, perquè hi ha turistes i enoturistes que es mouen expressament per la gastronomia.
Quins reptes de futur encara l’escola a curt termini?
Tot i tenir seu a Vilafranca el projecte neix amb vocació de país. Actualment ja oferim accions formatives a vuit comarques, però l’objectiu és continuar estenent tota l’oferta a la resta de Catalunya. En aquesta mateixa línia, també volem obrir el consell empresarial de l’escola, actualment format per agents públics i privats de l’Alt Penedès, a altres denominacions d’origen, cellers, gremis d’hostaleria i consorcis enoturístics del territori català. La intenció és donar resposta a les demandes i necessitats del sector de tot el país en el programa formatiu, per tal de remar junts en una única direcció.
I a llarg termini?
La meva obsessió és que l’escola tingui un consorci europeu que permeti l’intercanvi d’alumnes d’altres zones pioneres en enoturisme com són la Toscana, Bordeus, la Provença i Porto. Això permetria intercanviar experiències que reforçarien els coneixements, però també el reconeixement mutu de les diverses destinacions.
