A les portes de la tercera edició del Festival Udaeta, el festival de música i dansa d’arrel ibèrica de Sant Pere de Ribes, parlem amb el músic ribetà i director del festival, Esteve Molero.
Com va sorgir la possibilitat d’organitzar un festival de música i dansa d’arrel ibèrica a Sant Pere de Ribes?
Amb la inauguració del Centre d’Interpretació del Patrimoni del municipi. Un cop acabada la remodelació del Castell, ens vam adonar que calia buscar una activitat que complementés l’espai. De seguida vam veure que havia de ser un festival i que aquest havia de tenir relació amb el ballarí José de Udaeta, que va ser qui havia restaurat el castell antigament i hi havia viscut. Va ser, doncs, la figura d’Udaeta i el seu complement artístic el que ens va portar cap a l’univers en què ha derivat el festival.
Costa trobar un festival com aquest dins el panorama actual.
No n’hi ha gaires perquè és una cosa molt concreta. El personatge, José de Udaeta, té tanta força que tot se centra en allò que ell va estar vinculat artísticament. Per això sempre dic que el Festival Udaeta no pertany a cap gènere; és un concepte. Això fa que sigui molt ampli: des de la música de cambra d’autors del simfonisme ibèric, com Manuel de Falla o Joaquin Turina, fins a castanyoles, fusió… Tot això és possible perquè són els mons a on es va apropar Udaeta.
Qui va ser José de Udaeta?
Va ser un ballarí molt important a escala internacional, que es va formar a Barcelona amb el Joan Magrinyà, catedràtic de l’Institut del Teatre i coreògraf del Liceu. Udaeta es va dedicar a la dansa i va exportar el principi del flamenc. En un moment determinat de la seva vida, decideix tornar a Catalunya amb la seva família i acaben establint-se al castell de Ribes. En aquells moments Udaeta estava treballant als Estats Units per una coreògrafa molt destacada, i inverteix el seu patrimoni i els seus diners per restaurar el Castell de Ribes, amb l’ajuda de la seva dona i del seu fill Santiago, que és arquitecte. De fet, la gent haurà vist molt més la seva dona perquè és qui més temps havia passat a Ribes. Udaeta, en canvi, vindrà als estius, organitza alguns cursos de dansa espanyola primer a Ribes i després a Sitges… És un artista de fama internacional que està a Ribes, però que lògicament sempre està voltant.
És una figura molt rellevant, però encara molt desconeguda, oi?
Això és el que passa amb els ballarins. Per exemple, Magrinyà, que és una peça clau en la història de la dansa espanyola, és alhora un personatge completament oblidat. Si hagués estat escriptor, segur que hauria estat més conegut. Malauradament, la dansa és una disciplina poc compresa i, a més a més, que un home s’hi dediqui ho fa encara més estrany.
Un dels objectius del festival és, precisament, apropar la figura d’Udaeta com a ballarí.
Més que apropar, recordar. Si s’investiga una mica, tothom pot arribar a saber qui va ser i què va fer José de Udaeta, però nosaltres volem presentar-lo un cop l’any al públic local i també a la gent de fora. De vegades, nosaltres ajudem a recordar el seu nom, però sobretot és José de Udaeta qui ens ajuda a nosaltres a celebrar aquesta festa.
Quina valoració en feu, de les dues darreres edicions?
A mi m’agrada dir que el José de Udaeta va anar sempre a contracorrent: ballarí, home, Espanya, alt (els ballarins no eren tan alts com ho era ell)… Realment va tenir-ho tot en contra i el Festival Udaeta, quan va néixer, també. Sorgeix en un moment que tots els festivals encara estan tancats per la pandèmia o ho fan amb aforaments, restriccions… Per tant, va néixer amb aquesta voluntat d’obrir-se camí. L’any passat, en canvi, va anar molt bé: l’oferta és de molta qualitat, la gent està molt a prop de l’artista, l’entorn és immillorable… I aquest any la tendència continua i cada any va a més.
Que teniu preparat per aquest any?
Aquest any hi ha un cap de cartell de fama internacional, que és el Carles Benavent. És a dir, que arribem a velocitat de creuer amb la tercera edició. El festival també s’ha anat obrint en nombre d’actuacions -aquest any en fem sis- i ocupem més espai en el temps. Engeguem el 21 de maig amb un concert de música de cambra a Sota-Ribes (davant de la casa del terme) per aconseguir que el públic estigui molt més a prop dels artistes i això ens permet, al mateix temps, ocupar una franja de dia, ja que el castell el reservem a la nit. Enguany també tenim un ballarí, Ángel Espartero, que reivindicarà la figura de l’home ballarí amb el seu espectacle (In)seguro, que parla precisament de les inseguretats i les dificultats que suposa ser artista. El programa també inclou la presentació del llibre Magriñà per Campamà perquè volem recuperar aquest personatge, i la vilafranquina Concepció Campamà ho plasma en aquest treball. I tancarem amb un espectacle que té molt a veure amb la fira dels indians i amb la música d’anada i tornada: una producció pròpia que es titula Manuel de Falla al nou món. Intentem que hi hagi un equilibri entre la proximitat i la producció pròpia.
Com definiries el festival?
El festival Udaeta és una proposta d’honestedat artística molt propera al públic. Hi ha molt poc artifici en aquest festival i això ens ho permet l’espai, el Castell, però també que l’escenari sigui petit, que hi hagi un nombre màxim de cadires (200)… Això fa que sigui un espectacle íntim i de molta proximitat.
