foto de portada: ADF Penedès Garraf.
Catalunya és un país de clima mediterrani i que té molta massa forestal. Aquests dos factors fan que a l’estiu el nostre territori estigui gairebé sempre amb un risc d’incendi alt. Si a sobre hi afegim la humanització dels espais naturals, és a dir, la gran presència de gent per tot arreu –amb una major i menor dosi de civisme– i, per acabar-ho d’adobar, ens situem en un context de canvi climàtic, el còctel és explosiu: vivim al mig d’un polvorí.
Hi ha anys, certament, que ens toca la rifa i hi ha pocs incendis forestals, però això no és el més normal (vegeu quadre adjunt). El clima mediterrani (d’estius llargs, secs i calorosos) i la cada vegada més gran extensió dels nostres boscos, sempre han fet que en els mesos de major temperatura hi hagi focs a la forest. Antany, però, hi havia més gestió forestal de manera natural i s’acumulava menys fusta a la muntanya. Això feia que els focs s’extingissin amb més rapidesa i, per tant, no s’expandissin tant.
Tanmateix, ara, tot i anar a l’alça, la gestió forestal és escassa; a més, plou menys a l’hivern i a la primavera (per tant, el sòl resta més sec, més ressec) de manera que el potencial de creixement dels incendis és sovint devastador. La previsió climàtica d’aquest estiu apunta, segons fonts de la Diputació de Barcelona, a un estiu similar al de l’any passat, que va registrar el nombre més elevat d’incendis forestals des de l’any 2000 i la xifra més alta de dies de risc extrem. De moment, hi anem pel camí. En una setmana n’hi ha hagut 200, fet que feia dècades que no es donava. I la setmana passada vam tenir unes temperatures excepcionalment altes, que segons el meteoròleg Josep Miró, “difícilment les tornarem a tenir aquest estiu”. Una mostra: divendres passat, l’observatori del Parc del Garraf a Sant Pere de Ribes va registrar una mínima de 24,4º, a Font-rubí va ser de 23,8º i a Sant Sadurní, el dimecres dia 15, de 20,1º. En tots tres casos, rècord històric d’una mínima al mes de juny.
Les ADF, per la seva part, sempre defensen que la clau perquè no hi hagi grans incendis forestals és la seva extinció ràpida abans que s’hagi desbocat. Perquè un cop s’ha fet gran, si arriba a zones de difícil accés i a més hi ha dos o tres grans incendis alhora a Catalunya, no hi ha prou recursos per fer-hi front.
1. Molta llenya
Segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 9 de juny passat, el 63,8% de superfície catalana és forestal, el 25,8% són conreus, el 6,8% és sòl urbà, urbanitzable o vies de comunicació i serveis; i el 3,6% restant són zones sense vegetació. Vint anys enrere, el 2001, la massa boscosa era del 59,3% i els conreus representaven el 28,9% del total. La tendència, doncs, és clara cap a una major ocupació forestal en detriment de l’agricultura, que pot representar un gran tallafoc i un soci indispensable en la lluita contra el foc.
El paper de la pagesia
En aquest sentit, des de la Federació d’ADF Penedès Garraf, el sadurninenc Xavier Xortó, defensa que la pagesia “evita que terres de cultiu es tornin ermes o boscos sense gestió, creant zones de baixa combustibilitat amb el seu treball diari”, alhora que “últimament també estem veient que molts pagesos se sumen a les tasques d’extinció, cridats pels Bombers de la Generalitat, per llaurar les seves pròpies terres i crear tallafocs per a la vinguda del foc en un incendi forestal”. Xortó posa com a exemple el foc de dissabte a Olivella, que es va aturar gràcies a unes vinyes.
2. Prevenció i vigilància
Per fer front als incendis, Catalunya disposa d’una doble xarxa de Bombers i ADF, a més del Cos d’Agents Rurals i dels vigilants contractats a l’estiu per la Diputació de Barcelona. Tots, sota el comandament dels Bombers, que són la màxima autoritat en cas d’incendi. El Penedès històric disposa de tres parcs de Bombers professionals (a Vilanova, Vilafranca i el Vendrell), quatre parcs de Bombers Voluntaris (a Gelida, Sant Jaume dels Domenys, la Llacuna i Sitges) i 27 Agrupacions de Defensa Forestal federades amb 106 vehicles d’extinció.
A més, la Diputació de Barcelona va activar dimarts, i fins a l’1 de setembre (prorrogable als primers dies de setembre, si el context ho requereix), el seu Pla d’Informació i Vigilància per la prevenció d’incendis forestals de 2022, integrat per 254 persones, 93 unitats d’informació i vigilància mòbil, 14 punts de vigilància fixa i tres equips de coordinació i control. Durant dos mesos i mig vetllaran per preservar del foc una superfície de gairebé 500.000 hectàrees forestals, de la Xarxa de Parcs Naturals de la província de Barcelona.
Del pla se’n va fer una prova pilot pionera a l’Alt Penedès del 1996 al 1999, i atès el bon resultat donat, a partir del 2000 es va estendre a gairebé tota la superfície de bosc de la demarcació. Les 254 persones contractades per a l’estiu fan tasques de vigilància en espais naturals i de dissuasió d’accions humanes potencialment perilloses, cada dia entre 2/4 d’1 del migdia i 2/4 de 8 de la tarda, que és l’horari de màxim risc d’incendi forestal. També controlen l’aparició de columnes de fum, ja sigui amb patrullatge en vehicles tot terreny, des de punts de vigilància en cota alta o bé des dels punts de guaita ubicats en llocs estratègics.
A la vegueria del Penedès, els vigilants segueixen una sèrie de rutes amb què pentinen cada dia tota la superfície de bosc de l’Alt Penedès i Garraf, amb especial atenció als parcs naturals del Foix, d’Olèrdola i del Garraf, però no només. També hi ha punts de vigilància elevats fixos al puig de la Mola (Olesa de Bonesvalls), el puig d’en Carbonell (Sant Pere de Ribes), la Talaia (Vilanova) i el puig de l’Àliga (Canyelles-Olèrdola). I la Federació d’ADF Penedès Garraf disposa de trenta càmeres repartides per tots els massissos de les tres comarques del Penedès històric, des d’on poden monitoritzar en tot moment el territori i detectar qualsevol columna de fum. A aquestes càmeres hi tenen accés els Bombers, les ADF i els vigilants de la Diputació.
Val a dir que al Baix Penedès (demarcació de Tarragona) no hi ha cap pla de vigilància com els de l’Alt Penedès i Garraf. Hi ha les esmentades càmeres fixes i, en cas de necessitat, tots els efectius antiincendis s’activen immediatament. Esperem que després de les pluges de dimarts al vespre, aquest estiu tinguin poca feina. Ens hi va el nostre entorn, el nostre medi, la vida.
3. “Situació més complexa i atípica que en altres anys”
Josep Miró, meteoròleg
Després d’un mes de juny molt calorós i sec, els primers incendis forestal importants de l’any han disparat les alarmes davant l’entrada de l’estiu, que tot fa pensar que pot ser llarg i molt complicat en prevenció d’incendis, ja que entrem en l’època de major risc amb unes condicions extremes als nostres boscos
Aquesta situació és producte no només de les extraordinàries calors que ens han afectat a partir del dia 10 i de l’absència de pluges entre el 25 de maig i el 20 de juny, sinó també per l’estat en què es troben els boscos des de fa uns mesos. Partíem d’un hivern molt sec, en què les quantitats de pluja rebudes entre desembre i febrer es van situar entre els 10 i 15 litres, tant al Garraf, com a l’Alt i Baix Penedès. El mes de març va ser més plujós, amb valors de 50 a 70 litres a les tres comarques. Això va començar a fer créixer la vegetació herbàcia, que es va anar mantenint amb les discretes pluges d’abril i maig, i que ha fet que amb la sobtada arribada de la calor a finals de maig i el mes de juny, i l’absència de pluges, la vegetació herbàcia s’hagi assecat totalment i sigui un material que es pot encendre molt ràpidament. Com que les condicions d’humitat dels arbres són molt inferiors a la que haurien de tenir en aquestes dates, cremen molt més ràpidament i de seguida, i els incendis agafen ràpidament grans dimensions.
Les dades són molt variables, però destaca la precipitació baixa i les màximes extraordinàries de la setmana vinent, que fan que l’estat dels boscos sigui crític. Les pluges de la nit de dimarts a dimecres (entre 5 i 10 litres) poden alleugerir mínimament la situació en els pròxims dos-tres dies, però no la perspectiva de cara a l’entrada de l’estiu, l’època més calorosa i seca de l’any, i més partint que ja venim d’un juny extraordinàriament calorós i sec, que fa que l’estat actual de la vegetació presenti a finals de juny l’estat que acostuma a tenir a finals de juliol o primers d’agost.
