Caldrà veure quina interpretació en fa el tribunal belga, perquè ja sabem que les lleis es poden interpretar de moltes maneres diferents. Però si manté el criteri que ha seguit fins ara, i que és comú a tota la justícia europea que s’hi ha pronunciat d’una manera o altra, Puigdemont i companyia poden estar tranquils, no els extradiran. I això és una nova victòria judicial –una més– de l’independentisme català, que ha trobat a Europa el contrapès defensiu a la persecució espanyola a què ha estat i continua estant sotmès.
El fet és que el tribunal amb seu a Luxemburg aquesta setmana ha decretat que sí, que els líders polítics catalans exiliats a Bèlgica poden ser extradits, però les condicions que hi posa són, a la pràctica, una esmena a la totalitat als plantejaments de la justícia espanyola, que ho fan inviable. En concret, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu, en primer lloc, que els tribunals belgues no són ningú per denegar les euroordres emeses per l’ínclit Pablo Llarena, capità general del Tribunal Suprem espanyol. Ara bé, els peròs que hi posa són prou majúsculs perquè la caverna mediàtica de la capital del regne ho celebri… amb la boca petita, i només la portaveu del Gobierno faci el paperot de festejar-ho i ja vegi més a prop el moment de sotmetre els polítics catalans que encara no han estat jutjats, i que esperem que no ho arribin a ser mai. En primer lloc, posa com a condició que el tribunal no vulneri els drets fonamentals dels acusats “per deficiències del sistema judicial” espanyol. Tot un atac a la línia de flotació del braç armat de l’Estat contra l’independentisme. En segon lloc, si es demostra que els acusats pertanyen a un col·lectiu que a Espanya no té una garantia judicial, tampoc se’ls pot extradir perquè, igualment, es vulnerarien els seus drets fonamentals.
Dit això, a veure què fa ara Llarena; si es veu amb cor de tornar a presentar una altra euroordre contra l’exconseller Lluís Puig (per ara, Puigdemont, Ponsatí i Comín són eurodiputats i, per tant, tenen immunitat) i corre el risc de tornar a fer un altre ridícul continental, o bé serra les dents i se n’està. Que hi ha un conflicte polític, és evident. I que els drets de l’independentisme són reiteradament vulnerats…, bé, només cal veure què ha passat amb l’espionatge a independentistes amb el programa Pegasus (algú té coneixement de si la fiscalia ha actuat?) o amb les falses denúncies contra Xavier Trias, per posar dos exemples.
