Per apropar-nos a la realitat que viuen les dones del territori, des de la Fura, hem parlat amb la Cap del Servei d’Igualtat i Cooperació, Eva Millas i la Coordinadora del Servei d’Informació i Atenció de Dones (SIAD), Montse Gené per tal que ens apropin la realitat que viuen les dones del territori.
“Hem notat un increment de les dones que s’acosten al SIAD”, avança la seva coordinadora, Montse Gené. “Les violències es parlen i es visibilitzen més, això fa que les dones siguin més conscients dels recursos que hi ha per fer front aquestes situacions de violències i s’atreveixin més a denunciar”. Des del SIAD s’ofereix una primera atenció integral i orientada a diversos àmbits vitals. En concret, les línies de treball són destinades a l’àmbit laboral, social, jurídic i, en especial, a les dones que pateixen violències masclistes.
Equip multidiscliplinar i professionalitzat
L’accés al recurs és per a totes les dones. De tota manera, quan es detecta un cas de possible violència masclista, es realitza una primera acollida en què l’equip valora les necessitats i el risc. Un cop avaluada la situació, si es creu necessari, s’activen la resta de serveis. “Quan es van formar els SIAD, eren només un servei d’informació i atenció, ens hem anat especialitzant sobretot per poder atendre les dones que pateixen violències masclistes”, afirma Eva Millas, cap del Servei d’Igualtat.
“Hi ha els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) per a dones i infants en situació de violència masclista, però es troben a Vilanova i a Igualada; això era una problemàtica afegida perquè moltes dones tenien inconvenients per moure’s fins allà”. Davant aquest context, el SIAD de Vilafranca s’ha anat dotant d’un equip multidisciplinari i més professionalitzat en el qual intervenen advocades, psicòlogues i treballadores socials, a més d’altres figures que milloren l’atenció de les dones durant la intervenció.
A banda de l’atenció individualitzada per les dones que es troben en situacions de violència, des del SIAD dinamitzen un espai no mixte anomenat Escola de vida. “Amb aquest recurs podem treballar pel benestar emocional de totes les dones, no només les que han patit violències, és un lloc on treballem l’apoderament de les dones” ens explica la coordinadora del servei. A l’Escola de vida es treballa de manera grupal molts aspectes de violència masclista i es fa a través de tallers i altres activitats, “els últims que hem fet han estat un grup de teatre, musicoteràpia, artteràpia, risoteràpia, de moviment vital, autodefensa feminista”. A través d’aquestes trobades, les dones poden compartir experiències amb altres dones i donar-se suport mutu, la Montse Gené també destaca que aquest espai és un primer pas d’apropament per a moltes dones i que una bona feina amb cadascuna d’elles es poden detectar violències masclistes.
Escassegen els recursos especializats
Recentment, estem veient com s’impulsen polítiques públiques feministes; tot i això, els recursos continuen sent insuficients, afirmen. “Les dones que pateixen múltiples violències queden fora del sistema de protecció a conseqüència d’una manca de mirada interseccional”, denuncia Millas. Els recursos especialitzats per tractar dones en una situació de violència d’alta complexitat són “pràcticament inexistents”. Això provoca que moltes dones que necessiten, per exemple, suport per superar addiccions o problemes de salut mental, quedin fora del sistema de protecció. Segons Millas, “ara mateix no s’estan acceptant dones amb toxicomania a les cases d’acollida, això és molt greu”.
En aquesta línia, les especialistes insisteixen que cal millorar la xarxa del circuit de les violències, sobretot pel que fa a la formació del personal que intervé durant tot el procés: “Amb la Llei de Llibertat Sexual s’ha vist molt clara aquesta manca de formació per part dels poders judicials i són les persones que després han de determinar una sentència en ferm que protegeixi les dones”.
La prevenció des de l’educació, punt clau
Les xerrades i la dinamització als centres educatius, tant de primària com de secundària, també són una tasca que es cobreix des del SIAD. Per a Eva Millas, ara és el moment de treballar amb els homes i amb els nois adolescents les noves masculinitats: “Hem de trencar amb la masculinitat tradicional i hegemònica, fruit de les societats patriarcals i androcèntriques”. La manera és “educant els nostres fills perquè no siguin futurs violadors”. S’excusa dient que “pot sonar malament”, però insisteix que la intenció “és la de treballar amb les noves masculinitats per poder trencar amb les societats heteronormatives i la cultura masclista i patriarcal, que és la conseqüència de les violències que patim les dones”.
El treball de coeducació a les escoles i instituts és clau per propiciar aquest canvi en la mirada tal com reivindiquen des del servei d’Igualtat, “hem d’incidir des de les llars d’infants perquè els més petits creixin en igualtat”, “s’han de generar espais de treball feminista i encara no hi ha escoles amb projectes coeducatius reals”. Tot i que es mostren optimistes i valoren positivament que cada vegada s’incorpori més la perspectiva de gènere a les aules són conscients que encara queda molta feina per fer, “els llibres de text encara tenen una mirada androcèntrica i donen poca visibilitat a les dones en totes les àrees, a les carreres universitàries encara no hi ha pràcticament cap assignatura específica en temes d’igualtat i hauria de ser obligatori”, conclou Millas.
Aquest problema, que elles consideren “de base” se li afegeix el del context actual, per l’Eva Millas el “creixement de la ultradreta i el neoliberalisme està provocant reaccions en contra de tot el treball que s’està fent des dels feminismes”. En referència aquestes reaccions, la cap del servei posa sobre la taula la qüestió trans, hi ha “dones TERFS (acrònim anglès que es fa servir per referir-se a les feministes que són transfòbiques) que se situen en contra del moviment transfeminista i això és conseqüència a la presa d’espai públic que ha guanyat la ultradreta tant a escala nacional com europea”. “Per la nostra part, tenim molt clar que aquest odi només és combat des de la lluita feminista i incorporant la perspectiva de gènere en tots els espais”.
