El Consell d’Europa –els estats membres de la Unió Europea– i el Parlament Europeu han arribat a un principi d’acord segons el qual els països de la UE deixaran de comprar a països tercers (i també de produir-ne) productes que s’hagin cultivat desforestant la Terra. Això és, oli de palma (que està més que demostrat que és perjudicial per a la salut, a banda del dany ecològic que ocasiona), cacau, cafè, fusta, soja, cautxú i també carn de vedella. També derivats com la xocolata, el mobiliari o el paper imprès.
La decisió, que així mateix va lligada a la protecció dels pobles indígenes –drets humans–, és insòlita i es pot aventurar que va més enllà del que es va aconseguir en la fracassada i decebedora cimera del canvi climàtic que hi va haver el novembre a Egipte, on els països líders en la generació de gasos d’efecte hivernacle van bloquejar qualsevol acord que pogués perjudicar la seva economia. Business is business, i la resta són tonteries. Tampoc cal ser innocents i pensar que els mateixos lobbies que van fer les pressions pertinents al COP27 ara s’estaran de braços plegats. Perquè al capdavall, són les multinacionals sense cor, i els seus potents gabinets de juristes, els que remenen les cireres. I possiblement encara els surti a compte pagar alguna multeta per continuar amb els seus negocis que perjudiquen el clima de tots.
Certament, l’acord no evitarà el canvi a pitjor que ja està patint el nostre planeta i que tot sembla indicar que no té aturador. De fet, ja hi ha veus, com la dels arqueòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala, que ja han passat pàgina i que comencen a vaticinar (Encara no som humans, Empúries 2022) el que pot passar després del col·lapse a què ens dirigim irremeiablement.
Aquests mals auguris apropen a la intranscendentalitat bones noves –a mitges– com que els tribunals britànics estan disposats a jutjar l’intocable, l’emèrit; encara que només sigui pels delictes comesos després de cedir la corona (a contracor) a l’hereu perquè no els acabessin fent la pell, a ell i a la monarquia. L’anunci arribava el mateix dia, el del 44è aniversari de l’altra intocable, que a la roja se li coagulava la sang i el carrer era ocupat per les mateixes baixes passions… d’altri. Això també és nou.
