Els exàmens no m’agraden gens. Quan em diuen “Aquest dia tens examen”, em ve al cap “Merda! Ja l’he cagat!”. Els dies passen –i passen molt ràpid–, sembla que ahir em van dir la setmana vinent tens examen i ja estic asseguda amb el full al davant. Miro les cares dels companys de classe, que s’asseuen al meu voltant, lluny… i veig en cada cara reflectits els nervis de l’examen. Alguns miren els apunts a última hora, intentant memoritzar allò que més els costa; altres ordenen els bolígrafs i escriuen a la taula les últimes paraules que han llegit als apunts, ja que creuen que se’ls oblidaran… Començo a llegir la primera pregunta, estic contenta perquè me la sé, però la segona… no me’n recordo!
La meva nota final depèn de l’examen, em poso més nerviosa, li faig un cop d’ull a la resta de preguntes a veure si n’hi ha alguna més que em sé. I sí, n’hi ha alguna, però me’n falten moltes per contestar, intento comptar les que he respost per veure si aprovo o no… i no ho sé. S’acaba el temps, ja no puc fer res més, només esperar la nota. L’endemà em tornen l’examen: suspens.
Havia estudiat molt, però em vaig bloquejar i l’examen compta molt per la nota final. Hauré d’anar al setembre per un examen? És just? És just que per un examen que m’ha anat malament, suspengui?
No puc opinar massa sobre com ens avaluen els professors; a part que cadascun fa el que vol i com vol… No en sé massa, però penso que si t’aproven no tens cap problema, però quan suspens no et sembla bé com t’avaluen.
Penso que no és massa just que un examen valgui més d’un 60% de la nota final. Hi ha assignatures que els exàmens compten un 40% o 50% i si et portes bé a la classe i fas tots els deures pots aprovar amb un 5, però si l’examen val un 60% o més i et va malament és més difícil que aprovis.
Sé que hi ha molts companys que no estan d’acord amb mi, hi ha gent que li agrada que l’examen compti bastant perquè els exàmens els van bé i aproven sense cap problema. Però n’hi ha altres a qui els exàmens els van malament i els costa més aprovar. Finalment, també n’hi ha que els exàmens normalment els van bé, però que poden tenir un mal dia i suspenen perquè aquella nota comptava molt.
Diria que hem confós aprendre amb aprovar exàmens, ja que no és el mateix avaluar que qualificar, ni tampoc avaluar que examinar. Aprendre no és aprovar un examen, ja que l’examen no és l’única manera d’aprendre.
Neus Gómez
Estudiant de l’IE Jacint Verdaguer (Sant Sadurní)
