Amb aquesta “dictadura” telemàtica que ens estan imposant sense la nostra opinió, de mica en mica ens estan “encolomant” gestions que no ens pertoquen! No som personal de l’administració! És l’administració que ha d’estar al nostre servei, presencialment si així ho decidim! Tot és fàcil quan és la teva feina, oi? Altrament, t’hi pots morir! La burocràcia a casa teva! A soles! Espavila’t amb els formularis, els conceptes enrevessats, la caducitat de la gestió, els programaris que no tens instal·lats al mòbil o l’ordinador, la signatura digital (Clave, Icat, etc). És tan fàcil, diuen. Una merda com un piano! No serveix de res tenir una carrera universitària. Una gestió que et podria costar cinc minuts presencialment, telemàticament et roba una hora del teu temps! Per donar-te d’alta com a proveïdora d’un ajuntament, per exemple. Quan has omplert tots els camps i adjuntat els documents, cliques “enviar” i el programa et diu que t’has deixat un camp obligatori del teu banc: SWIFT (BIC). Què collons és aquest codi? És un codi per a transferències internacionals! Socors Per què ha de ser un camp obligatori? Jo no vull fer totes les gestions per internet. No perquè no en sàpiga, sinó que em roba massa temps! Vull una atenció personalitzada i presencial! [Crido]. Vull decidir lliurement! Que l’administració faci la seva feina que jo faré la meva i ja enviaré la factura. Em rebel·lo contra la dictadura telemàtica! [Estic afònica de tant de cridar]. Conscient que no tinc res a fer.
Rosa Vendrell Miret
Sant Pau d’Ordal
