El 17 de novembre vaig anar a veure els garrofers i em vaig trobar amb el Pau, l’encarregat d’EcoBP, i la seva colla. Estaven netejant “un abocador incontrolat”, situat al terme del Vendrell gairebé tocant al d’Albinyana. Em va comentar la quantitat de porqueria que havien tret i que l’Ajuntament ho volia tancar. “Quants veïns sou?”, em va dir, i jo li vaig contestar que era una bona idea, i fins i tot em vaig oferir que si hi havia algun veí reticent, l’aniria a trobar i fer-li veure que l’acció seria a benefici de tots, fins i tot podria repartir les claus del portal. Vam acordar que la tanca es col·locaria a tocar d’un marge, a uns 6 o 8 metres de la carretera de Valls. El 13 de desembre em trobo, al mateix lloc, amb dos pals, molts junts un de l’altre i no al lloc que havíem quedat. Truco a l’Ajuntament i no vaig aclarir res. Truco al Pau i em diu: “Parlaré amb el Callao i que et truqui ell”. El divendres 16, sortint d’un enterrament, m’apropo a l’Ajuntament del Vendrell, comento al noi de recepció que vull contactar amb el Sr. Callao i em diu que és fora i que “avui ja no tornarà”. Avui, quan escric aquestes lletres som ja l’any 2023 i res de res. Sobretot, la màxima eficàcia que no falti.
Josep Mallofré “Camat”
El Vendrell
