Obres a tort i a dret; com més vistós i més lluent quedi tot, millor! Presentació de projectes que no s’executaran fins al cap de molts anys, quan és possible que hi hagi un altre govern que tingui altres prioritats i, tot plegat, quedi en paper mullat. Inauguracions, desfilades de polítics, normes que es porten a aprovació únicament per mostrar perfil, perquè se sap d’antuvi que no prosperaran per no tenir majoria suficient… I encara falta l’encartellada, que durant almenys quinze dies ompliran els carrers de sigles de partits polítics, d’eslògans i de cares de polítics amb aspiracions d’alcaldia.
És la campanya electoral, que va molt més enllà de la quinzena legal, perquè els polítics saben que els sis mesos anteriors a unes eleccions és quan es juguen les garrofes de debò. Les pujades d’impostos són sempre l’any posterior a les eleccions, perquè els electors ja no se’n recordaran.
Aquest patró de comportament no és exclusiu de cap partit, de cap candidatura. Alguns exemples. A nivell estatal, Vox presenta una moció de censura que no tindrà el suport de ningú, i que acabarà reforçant aquell qui volen descavalcar. Però farà bullir l’olla i que se’n parli. Per la seva banda, el govern de l’Estat anuncia la pujada de les pensions mínimes un 22%… però per aquí cinc anys. Les enquestes diuen que ja no hi seran. Aneu a saber!, però en qualsevol cas, i per molt bones intencions que tingui (a més, gravant els sous més alts, com pertoca), no compta amb el suport de la triple dreta ni de la patronal, fet que ho fa de difícil aplicació. També darrere les divisions dins el govern per la llei del sí és sí hi ha la por electoral i la necessitat de marcar perfil. I tampoc té cap sentit –pràctic–, per molt promesa electoral que sigui, portar a aprovació la reforma de la llei mordassa, que s’hauria de derogar directament, si se sap prèviament que no prosperarà. Hauria estat més efectiu continuar negociant per millorar-la; però, esclar, fer promeses electorals quan s’és a l’oposició és molt barat, i quan es toca poder, les coses de vegades les veuen diferent. Dues lleis, aquestes darreres, que tal com han quedat, amb canvi o sense, fan més feliç la dreta que l’esquerra.
I a nivell local? Concentració d’obres… i anuncis, amb urgència, de projectes que trigaran anys a ser realitat. O no ho seran mai.
