Fora d’hores

Si el 13 de setembre començava el curs escolar, a primers d’octubre arrenca, en la majoria dels casos, el calendari d’activitats extraescolars. Pràctica esportiva, idiomes, robòtica, música, expressió plàstica, teatre, acrobàcies…. D’uns anys cap aquí, el ventall de possibilitats a escollir per pares i infants és extens; s’ha passat de la tripleta clàssica formada per esport, música i anglès, a infinitat de propostes. Apropar nous coneixements i habilitats als infants des d’un vessant lúdic i la necessitat de conciliar vida laboral i familiar expliquen en bona part aquest creixement i aquesta diversificació de l’oferta d’extraescolars.

L’eclosió de les activitats extralaborals (adreçades als adults per omplir alguna de les seves hores de lleure) és molt més recent i sorgeix de la importància que, cada vegada més, donem al nostre temps lliure, i pel benefici que ens reporta dedicar-nos alguna hora a la setmana a nosaltres mateixos. Com passa en les extraescolars, l’oferta és cada vegada més diversa i hi ha infinitat de propostes: música, costura, art floral, qualsevol activitat física, idiomes, tallers de pintura, ceràmica, teatre, etc.

Cristina Biosca, de l’escola de música Clau de Sons de Vilafranca, ha constatat com en els darrers anys està augmentant el nombre d’adults que volen aprendre a tocar algun instrument: “abans la franja de 6 a 8 anys era la més àmplia que teníem, però d’un temps cap aquí no para de créixer la de nadons d’1 a 3 anys acompanyats dels pares i la d’adults”. I és que cada vegada són més els que decideixen organitzar-se el dia a dia per poder gaudir d’alguna hora setmanal lliure i dedicar-se un temps de qualitat: “la gent no vol passar el temps lliure de qualsevol manera i venen amb una actitud molt positiva i amb moltes ganes d’aprendre”. A l’altre extrem hi ha els nadons que s’inicien en el món de la música acompanyats dels seus pares. “Són classes pensades perquè pares i fills gaudeixin durant una hora els uns dels altres i interaccionin, perquè a casa sempre hi ha alguna interferència que no permet aquesta exclusivitat”, comenta la Cristina.

La música és una de les activitats més transversals que hi ha. Albert Martín, del Benificiadero de Vilafranca, explica com al seu centre hi ha alumnes des dels 4 anys fins als 90: “la música és un art que és emoció, a nivell freqüencial t’afecta el cos i l’esperit”. Les classes que ofereix Martín són individuals i ell busca sempre adaptar-se a les necessitats de cada alumne. “Intento que cadascú trobi el seu camí per l’autoexpressió”, comenta.

“Estudiar música és estimulant, als nens i nenes els va molt bé per desenvolupar tota l’àrea matemàtica. La música és bàsica i a l’escola se’n fa molt poca”, expliquen Montserrat Aragonès i Mireia Vallès, directora i secretària, respectivament, de l’escola de música Aula 4 de Vilafranca. En aquest centre cada vegada s’hi inscriuen més adults per aprendre a tocar un instrument, sobretot piano i guitarra. “Tenim molts alumnes, sobretot en edat laboral, però també gent jubilada que sempre havia volgut tocar un instrument i ara que té temps es vol treure aquesta espineta”, diuen.

Segons els experts, a l’hora de planificar i triar tant les activitats extraescolars que faran els nostres fills com les que farem els adults en alguna hora de lleure, cal pensar sempre en les preferències. S’ha d’escollir pensant quines són les que més benestar i gaudi generaran.

A més, és convenient intentar buscar l’equilibri entre activitats que ens atreguin, la qualitat que ofereixin (sempre supervisades per professionals o experts, en un entorn adequat, etc.), el cost econòmic i el temps. Justament, la dificultat per conciliar la vida laboral i familiar fa que sovint algunes famílies recorrin cada dia a les activitats extraescolars. Psicòlegs i pedagogs convenen que, almenys a primària, l’ideal seria no fer més de dues activitats i, a ser possible, una hauria de ser físicoesportiva.

Al taller de ceràmica Zenc de Vilafranca fa més de quinze anys que Rebeca Puértolas hi ensenya a fer ceràmica. En els últims cinc anys, a més dels infants que a la tarda hi van a fer extraescolars, també hi acudeixen molts adults. “Venen atrets per poder crear ells mateixos el que vulguin”, explica Puértolas. Cadascú, petits i grans, ha de trobar l’activitat que més benestar li reporti. “Al taller venen nens molt nerviosos i moguts a qui els va molt bé fer ceràmica, els relaxa treballar el fang amb les mans i durant una hora estan concentrats i molt relaxats”, comenta la professora de ceràmica.

Fa quatre anys va obrir a Vilafranca Capek Maker, amb Jordi Blancafort i Maria Majem al capdavant: “a nosaltres la gent ens coneix perquè fem robòtica, però fem moltíssimes disciplines més: programació de robots, de videojocs, d’animacions, d’Apps, disseny i impressió en 3D…”. Els infants i adolescents que participen en les seves extraescolars desenvolupen també la creativitat: “treballem per reptes, cada alumne se’n fixa un i a partir d’aquí ha de crear des de zero el que es proposa”. Per Blancafort i Majem, la clau perquè els infants aprenguin i gaudeixin de les classes és el tarannà del professorat: “S’ha de tenir molta traça amb els alumnes, s’ha de ser pacient i saber-los escoltar. Aconseguir que se sentin a gust i hi hagi bon feeling és fonamental. Hem de pensar que moltes vegades ens veuen primer a nosaltres que als seus pares”, conclouen.

La creativitat és l’eix central dels tallers que la florista Mònica Vilanova ofereix al local, a la Múnia, i també a domicili. Són sessions monogràfiques que fusionen flors i treballs manuals: “l’objectiu dels tallers és potenciar la creativitat i, a banda, treballar amb flors, que és un suport al qual la gent no està gaire acostumada, i també agrada molt emportar-se a casa el que ells mateixos han creat”, comenta. I és que el DiY (do it yourself) agrada.

El Cosidor és un taller de costura que va obrir fa més de cinc anys a Vilafranca. El primer curs pràcticament totes les alumnes que hi anaven eren dones grans, però aviat van afegir-se-n’hi de molt més joves: “Als nostres tallers venen dones de totes les edats, des de les més jovenetes que comencen a aprendre a cosir fins a les més grans, ja jubilades”, expliquen. Al Cosidor es fan tallers de costura creativa, patchwork i, en menor mesura, ganxet i la majoria de grups són estables curs rere curs, “moltes alumnes ens diuen que a més de cosir fan teràpia, perquè parlen i comparteixen històries amb les companyes. Al final, cada grup és com una petita família”, afegeixen.

Fer esport hauria de formar part de la rutina de petits i grans. Si bé durant la infància la majoria de nens practiquen alguna disciplina esportiva, amb l’adolescència aquest hàbit es va perdent. D’activitats físicoesportives dirigides n’hi ha infinitat (natació, atletisme, esports en equip, ioga, equitació, etc.).

Montse Sacrest és la propietària de l’Espai Pilates de Vilafranca. El seu centre va ser el primer que va obrir a la vila, fa més d’onze anys, i hi ofereix classes particulars o de grups reduïts del mètode complet de pilates. Majoritàriament els seus clients són dones de 30 a 65 anys: “els homes es pensen que amb el pilates es treballa poc la musculatura, però és un exercici molt complet i exigent”, comenta. Tot i que en el pilates no es treballa la relaxació, Sacrest destaca que, com que requereix concentració, l’estona que dediques a fer els exercicis t’evadeixes de tots els maldecaps. Per poder-se adaptar al màxim a la demanda, l’Espai Pilates obre de 7 del matí a 10 del vespre.

Les activitats extraescolars, escollides d’acord amb tot el que hem anotat, reporten nombrosos avantatges: permeten conèixer nous entorns, fer noves coneixences, descobrir nous interessos i habilitats, etc.

Thais Casals, psicòloga especialista en coaching i terapeuta Gestalt

Què ha de tenir en compte una persona que, un cop acabada la seva jornada laboral, vol fer alguna activitat?
El més important és fer un exercici de reflexió per veure quines són les nostres necessitats, connectar amb un mateix per intentar recuperar aficions que per manca de temps s’han deixat de banda, o descobrir-ne altres que ens poden encaixar. És bàsic pensar en els gustos i necessitats de cadascú i a partir d’aquí, fixar-se en l’oferta, que actualment és amplíssima.

Què explica l’aparició de tantes activitats adreçades a ocupar les hores de lleure dels adults?
La necessitat que tenim de desconnectar del dia a dia, de trobar un espai per expressar-nos i retrobar-nos. És molt recomanable trobar una estona per nosaltres, ja sigui una activitat individual o grupal.

En l’àmbit emocional, què reporta fer una activitat fora de l’horari laboral?
Fer una activitat que ens agradi ajuda a millorar l’autoestima, a disminuir el nivell d’angoixa i a augmentar la sensació de benestar. A partir d’aquí, cadascuna ens pot aportar diferents elements: les més plàstiques, per exemple, potencien la creativitat; les esportives són molt beneficioses per a la salut; les que es fan en grup poden funcionar molt bé en persones que busquen relacionar-se amb altres.

Pot arribar-nos a costar trobar una hora a la setmana per dedicar-nos a nosaltres mateixos.
I tant! La feina ens absorbeix, estem acostumats a posar el pilot automàtic i a no tenir temps per a nosaltres. Els motius depenen molt de cada persona: a vegades ens costa per un tema de conciliació familiar; altres vegades perquè no posem límits i no ens adonem que necessitem un temps per nosaltres mateixos. El problema és que sovint no ens n’adonem fins que ens trobem amb situacions d’estrès o ansietat. Per això és important trobar aquest espai de reflexió per saber què necessitem, què volem fer i per donar valor al nostre temps. Els adults estem molt acostumats a donar valor al temps dels nens i dels altres, però ens costa valorar el nostre.

Hem d’esperar que el primer dia d’una activitat ja ens entusiasmi?
Hi ha determinades activitats que necessiten un període d’adaptació, però és important que especialment al principi no siguem gaire autoexigents. Cal prendre consciència que no som a la feina, que cal rebaixar el nivell d’autoexigència i donar prioritat a gaudir d’aquest temps. El lleure és per passar-s’ho bé.

Aquesta màxima també és aplicable a l’hora d’escollir les activitats dels infants?
Evidentment. Els nens i joves estan moltes hores a l’escola i el que hem de buscar amb les extraescolars és que gaudeixin. Ara hi ha moltíssimes activitats que fomenten l’aprenentatge d’una forma divertida i lúdica. Com a psicòloga recomano que el nen s’ho passi bé; si no, l’extraescolar acabarà sent una càrrega.

Les extraescolars les han d’escollir pares i fills conjuntament?
Depèn molt de l’edat de la criatura. En nens més petits són els pares qui les escullen, han de fixar-se en els gustos i les necessitats del seu fill i intentar trobar una activitat que li pugui reportar beneficis en diferents nivells. A mesura que l’infant va creixent, l’elecció ja la poden fer plegats.

Se n’abusa, de les extraescolars?
Sovint el fet de conciliar la vida laboral i familiar fa que els nens acabin fent més extraescolars de les que haurien de fer.

Quantes extraescolars haurien de tenir com a màxim els nens i les nenes?
L’ideal seria no fer-ne cada dia, però cal veure la realitat de cada família. És molt fàcil dir que no s’han de fer més de dues o tres extraescolars a la setmana, però hi ha pares que treballen fins tard i no poden conciliar, per això inscriuen els fills a extraescolars diàries. Però és important deixar temps perquè els nens juguin, que tinguin estones de lleure no dirigides.