Fred a casa? I ca!

El manual de com tenir la casa ben calenta comença amb la prevenció, és a dir, no amb escalfar-la, sinó a evitar que es refredi innecessàriament. I això és sinònim de tenir uns bons tancaments de portes i, principalment, de finestres. Perquè és per aquí per on hi ha la majoria de fugues de calor. Per tant, un bon aïllament exterior comporta no necessitar el consum de tanta energia per mantenir una bona temperatura de confort; en conseqüència, suposa també un estalvi econòmic, i, de retruc, un benefici per al medi ambient. L’altre element essencial és el muntatge de les finestres. Els experts diuen que cada casa és un món, i cal la selecció d’un bon equip instal·lador, molt qualificat, per fer el tancament estanc.

Les finestres estan formades bàsicament pel vidre, el marc i el bastiment. El vidre, per la superfície que ocupa, és el més important per evitar que se’n vagi la calor. Suposa el 60% d’impacte. És imprescindible que sigui de doble vidre i també és convenient que porti un tractament de baixa emissivitat que faci de pantalla protectora. Si la finestra és antiga, és molt probable que no porti aquest tractament.

Quant al marc i al bastiment, essencialment n’hi ha tres tipus, tots ells amb bons acabats i bons aïllants: de fusta, de pvc i d’alumini. Una de les coses que cal tenir present, en aquest cas, és que en línies generals el pvc té una facilitat d’aïllament tèrmic superior que, d’altra banda, l’alumini pot arribar a igualar si la finestra és d’altes prestacions. No cal dir que actualment, tenir finestres d’un material o altre no implica, ni de bon tros, haver de renunciar a cap estètica determinada. Hi ha imitacions de tota mena de superfícies, textures, colors, imitacions de fusta, de ferro…, el que es vulgui. Fins i tot hi ha combinacions, com ara finestres de pvc folrades d’alumini, o a l’inrevés.

El cost de fer un bon aïllament no ha d’espantar ningú: és una inversió que es recupera a mitjà termini. Efectivament, si agafem un pis amb una superfície de 80 m², que tingui quaranta anys d’antiguitat, es calcula que la inversió per substituir les finestres de fusta velles per uns tancaments nous, moderns, homologats, siguin del material que siguin, es pot amortitzar en cinc anys per l’estalvi energètic.

Si protegint les portes i finestres ja tenim el 50% guanyat, l’altre 50% també ens el farem nostre amb el revestiment de façanes i parament intern de la llar amb suro projectat. El suro projectat és un compost format per pols de suro natural triturat procedent dels arbres surers, resines aquoses i pigments minerals, de manera que en estendre’ls forma una capa de revestiment ecològic i respectuós amb el medi ambient. La seva composició fa que aplicant-lo de manera contínua sobre la façana de l’edifici doni una protecció tèrmica, protegint-la de sobreescalfaments a l’estiu, reduint l’acumulació de calor en el tancament i, el que ens interessa en aquests moments, també a l’hivern, conservant una temperatura mitjana.

I no només això. Aquest aïllant tèrmic té moltes altres virtuts, més enllà d’evitar les fugues de calor de la llar. Així per exemple, el suro projectat és un material impermeable, que protegeix la façana d’humitats per filtracions; així mateix, és transpirable, de manera que permet l’intercanvi de vapor d’aigua entre l’interior i l’exterior sense afectar el revestiment i millorant la qualitat de l’aire interior. Només cal pensar en l’exemple del tap d’una ampolla de vi o cava, que no deixa sortir el líquid però alhora en permet l’oxigenació per la seva transpirabilitat. A més a més, l’elasticitat del suro permet absorbir possibles fissures en els tancaments degudes a assentaments o dilatacions. I encara hi podem afegir que amorteix el soroll, les vibracions i la ressonància dels edificis; absorbeix el soroll i insonoritza estances; és ignífug i hi ha l’opció de triar l’acabat decoratiu amb diversos colors.

Escalfar bé la llar és molt important. De maneres de fer-ho n’hi ha moltes, i totes són bones. En tot cas, cadascú ha de triar la seva millor opció en funció de les seves prioritats… i del pressupost. Cal, doncs, analitzar pros i contres de totes les possibilitats, posar-los en una balança, i decidir-se.

Els últims anys ha guanyat molta quota de mercat el pèl·let com a font de calor per escalfar la llar. El pèl·let està format bàsicament per residus de fusta trinxats, assecats i compactats, extrets de les indústries forestals. Se la considera una energia renovable, és a dir, respectuosa amb el medi ambient, que ajuda a disminuir la dependència dels combustibles fòssils, i el seu poder calorífic és més o menys alt en funció del tipus de fusta de què estigui fet. Al Penedès hi ha alguns cellers que n’han començat a fer servir, i fins i tot hi ha a Vilafranca una planta de biomassa que fa servir la poda de la vinya com a font de combustió per escalfar l’aigua dels equipaments que hi ha al barri de la Girada.

El pèl·let és, doncs, la posada al dia del clàssic anar al bosc a recollir llenya per escalfar la casa. Gràcies a la seva compactació en encenalls de fusta, ocupa molt menys espai (es ven, per exemple, en saquets que poden ser de quinze quilos), és més net i, a més a més, contribueix a la gestió de la forest. Cal tenir present que amb el pèl·let es necessitarà una caldera (amb un gran ventall de combustibles que serveixen per a la mateixa caldera), amb un dipòsit que s’anirà alimentant automàticament, i cal també espai per emmagatzemar els sacs. Es considera que aquesta font de calor és fins a un 40% més barata que els combustibles fòssils, i el seu preu de mercat sol ser força estable.

La combustió de gas és l’estrella de les energies que avui dia, i des de fa una bona colla d’anys, es fan servir per escalfar les cases. Els seus avantatges són molts: és un tipus de calefacció neta perquè va canalitzada; que no embruta, no fa pols, ni emet males olors. A més, el seu consum continuat és molt econòmic i no cal preocupar-se d’anar recarregant cap dipòsit. Només requereix un mínim de manteniment, que passa per la revisió anual de la caldera i, cada quatre anys, de la xarxa.

Entre els avantatges que dona disposar de gas ciutat hi ha el fet que escalfa amb força rapidesa la llar, que ho fa de manera homogènia en tot l’habitatge, i que econòmicament surt a compte si la casa és gran i/o el clima és fred. Com a requeriment imprescindible per gaudir-ne hi ha el fet de tenir accés a la xarxa de gas natural canalitzat, molt comuna a les ciutats, no tant als pobles, i menys improbable en cases aïllades o en determinades urbanitzacions.

Sol ser molt freqüent el debat sobre quin tipus de combustible va millor per escalfar la llar, si el gas o l’electricitat. El cert és que a les nostres contrades el gas guanya per golejada, perquè és més eficaç i assequible, però no sempre serà aquesta la millor opció. Tot dependrà dels gustos de cadascú i de les circumstàncies de la llar. Així per exemple, a l’entorn rural és més habitual decantar-se per l’electricitat, en part per les dificultats ja esmentades d’accés a la xarxa, però també perquè la calefacció elèctrica és una bona opció per a llocs amb climes temperats com el nostre. També és aconsellable per a pisos petits, que s’escalfen amb força facilitat, o fins i tot per a segones residències, que únicament necessitaran escalfor en moments puntuals de l’any.

Entre els avantatges que té la connexió elèctrica hi ha que no requereix cap mena de manteniment ni grans connexions, amb l’única excepció que es vulgui col·locar terra radiant. És un sistema molt senzill i el que menys inversió necessita per a la seva instal·lació. L’escalfor és immediata i, com el gas, es pot regular la temperatura en el dispositiu que s’utilitzi.

Energia geotèrmica

Malgrat tractar-se de la font d’energia més eficient, la geotèrmica és la més desconeguda pel gran públic. És un sistema d’energia renovable que es troba emmagatzemada sota la superfície del terra, a una temperatura constant durant tot l’any, que es transmet a través dels cossos de roca calenta o conducció i convecció. Entre els seus inconvenients hi ha la gran inversió que es necessita per a la instal·lació del sistema. Ara bé, com a avantatges hi ha el gran estalvi energètic que suposa respecte a les altres fonts d’energia, el consum baix i l’estalvi econòmic. I a diferència de l’energia solar, és independent de les variacions meteorològiques.

Una altra manera d’escalfar les estances de la casa és amb aerotèrmia, un tipus de calefacció que últimament s’està instal·lant molt. Es tracta d’aprofitar al màxim l’energia de l’aire per climatitzar, talment com un aire condicionat, però molt més eficient. L’aire és una font d’energia renovable, neta, gratuïta i inacabable, per bé que, esclar, requereix connexió elèctrica.

Efectivament, l’aerotèrmia pot desprendre tant aire calent a l’hivern, com també aire fred a l’estiu, gràcies a uns compressors. Els seus aparells consumeixen molt poca energia i, com a valor afegit que les distingeix dels aires condicionats, a través d’un acumulador generen aigua calenta que es pot reaprofitar durant tot l’any, per exemple, per al bany.

El sol és una font de calor inesgotable; almenys n’hi ha per 4.500 milions d’anys més, de manera que en tenim per dies. I a les latituds en què ens trobem, amb un clima mediterrani que té com a característica, entre altres, el fet de ser molt assolellat, i amb el canvi climàtic en què estem immersos que ens augura que la irradiació solar anirà a més, és un malbaratament energètic molt gran no aprofitar-ho. La solar és considerada com una de les energies renovables, netes i també inesgotable.

Per captar l’energia del sol hi ha les plaques solars. De plaques n’hi ha de moltes menes i dimensions: des de les de gran format, pensades per a camps fotovoltaics, fins a les més menudes per als fanals de la via pública, passant per les de les autocaravanes, les dels terrats dels edificis, etc. En aquest cas ens interessen per donar energia a la casa, i són recomanables sobretot per aquelles llars en què es fa vida al llarg de tot el dia, o durant bona part del dia: persones que fan teletreball –ara tant en auge–, famílies amb infants que van a dinar a casa, gent gran… És a dir, perquè surti a compte, cal que hi hagi força consum energètic diürn, de manera que l’energia que capti es pugui fer servir directament a la llar, i no s’hagi de malvendre a les comercialitzadores elèctriques. L’autoconsum elèctric també pot ser una bona opció, per reduir la factura de la llum, per a les empreses.

En canvi, si es fa més aviat vida de vespre/nit, possiblement les plaques solars no sortiran a compte, perquè caldrien uns acumuladors i pot sortir més cara la salsa que els cargols. Amb tot, el més recomanable, si hi ha un mínim de sensibilitat pel medi ambient i possibilitats de posar-se plaques, és consultar-ho amb alguna empresa especialitzada perquè en faci la valoració: analitzarà les dimensions de la llar, la ubicació, l’orientació, el consum energètic mitjà, etc.

Altres combustibles amb biomassa com a font d’energia renovable, més enllà del pèl·let, són la llenya, les estelles de fusta o els pinyols d’oliva. Entre aquests, el foc de llenya està guanyant els últims anys molt de terreny. Com el pèl·let, també requereix un cert espai per guardar-la, però té l’avantatge que, a banda de la funció encomanada de donar una bona temperatura a la llar, el fet de disposar d’una xemeneia permet quedar abduït pel poder de les flames, com també aprofitar-les per fer menjar a la brasa directament. Això sí, malgrat que han millorat molt els sistemes de recollida de cendra i de neteja, la combustió amb llenya no sol ser tan neta com l’estufa de pèl·let.

Val a dir que qui tingui ganes de veure foc però prefereixi electricitat, també hi ha al mercat focs elèctrics que fan la sensació que hi hagi flama real, a mode decoratiu, i tot més net.

La pandèmia de la covid-19 ha posat en primer pla de l’actualitat la necessitat imperiosa de renovar l’aire dels espais interiors com a via per evitar la propagació del virus. Als col·legis s’ha començat el curs amb finestres obertes i quan faci més fred es ventilaran les aules entre classe i classe; als llocs de treball també s’ha de fer una major ventilació del que és habitual, així com en tota mena d’espais comunitaris.

Però, i la casa? Doncs igual. Però no com a via per evitar contagis dins la unitat familiar, sinó per evitar que es facin fongs.

Efectivament, a ple hivern, quan hi ha una diferència molt gran de temperatura entre l’exterior i l’interior, es genera condensació. La pot causar la manca o insuficiència d’aïllament a la humitat o d’envidrament aïllant. La conseqüència pot ser que es facin fongs a l’interior de la llar, principalment als racons per on no circula l’aire: entre el vidre i el pvc, darrere els radiadors, a les cantonades de les habitacions, etc.

Res més fàcil que evitar-ho: tan sols cal renovar l’aire cada dia de la llar. Encara que estiguem a ple hivern. Obrint finestres durant deu minuts de bat a bat, o bé allargant-ho fins a mitja hora –com a mínim– si no es fa tan generosa l’obertura. Amb això n’hi haurà prou perquè no es facin fongs a casa, i també en millorarà la qualitat de l’oxigen que respirem. I si ens preocupa la qualitat de l’aire que respirem, sempre podem comprar un mesurador de la qualitat de l’aire interior, que fa un temps que s’han posat de moda.