És ben clar que ens hem d’entendre, independentistes i sobiranistes autèntics. Necessitem fer un front comú, amb un programa comú, amb acords programàtics i estratègics.
Ens cal una campanya a les generals de no-agressió entre Junts, ERC i la CUP, amb unes reals projeccions d’escenaris viables i que es visualitzin clarament. També als municipis, consells comarcals i diputacions. Només hi poden mancar els que se n’autoexclouen per seguidisme i entreguisme al PSOE.
En aquest sentit, cal exigir un pas al costat d’aquells que no estiguin per l’interès general. També ens caldria una actitud propositiva d’entitats com l’Assemblea Nacional, que en cap cas recomanin l’abstenció, i si no es veuen amb cor de donar suport al front de la unió catalana, almenys que visibilitzin l’opció del vot nul del sí a l’1 d’octubre.
Igualment ens caldrà un front unitari de solidaritat amb el País Valencià i les Illes Balears. I ara que hem recordat el dia internacional del medi ambient, convé intensificar una política general d’impuls radical de les renovables, que la burocràcia de tècnics i tecnòcrates –el no a tot–, i la lentitud de la Generalitat i els ajuntaments, ens està portant a un país contaminant i en vies de desertització.
Per tot plegat, espavilem, espavilem-nos!
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
