La guerra fa dos mesos que dura i l’estem pagant nosaltres. Concretament, Occident està finançant en ple segle XXI un genocidi retransmès pràcticament en directe per terra, mar i aire, ja que a diferència d’altres massacres com les dels roginhyes de Birmània o del Darfur sudanès, el focus mediàtic hi és total. L’exèrcit rus bombardeja residències, hospitals, assassina civils que branden una bandera blanca i deixa tota una estesa de cadàvers al carrer, no permet l’evacuació de ciutats assetjades, ataca punts d’ajuda humanitària i, per postres, fa servir bombes de dispersió (prohibides per les convencions internacionals). Només li falta utilitzar armament nuclear. Tot arribarà. Això, a banda de deixar Ucraïna en la més absoluta misèria, tot destruït, arrasat, amb ànim destructiu, venjatiu, i amb la seguretat del que se sent superior i impune. Segle XXI.
I la guerra va per llarg. Els invasors estan retirant-se dels voltants de la capital i deixant-hi un rastre de mortaldat i una devastació molt superiors al que hom podia imaginar-se. La guerra és total, no només exèrcit contra exèrcit. Els russos no respecten res ni ningú que respiri ucraïnès. Analistes internacionals afirmen que la retirada és estratègica. Kíiv havia resistit massa i era un punt mort que els causava infinitat de baixes –mai reconegudes– i que els desviava del seu objectiu, que seria acabar ocupant del tot el Donbass, a l’est d’Ucraïna, i tot el sud del país, el que dona al mar Negre. Ucraïna quedaria, així, com un país interior; Rússia es quedaria amb la sortida al mar i amb la regió industrial més rica del país.
I això, qui ho paga? A Rússia hi ha molta riquesa natural –contraposada amb la pobresa de gran part de la població– i les sancions internacionals algun efecte deuen tenir. Però semblen una broma de mal gust. Els toquen la butxaca als oligarques russos, als bancs, expulsen ambaixadors, veten fer negocis amb empreses, tanquen l’espai aeri rus… No n’hi ha prou. Ara volen embargar el carbó rus, l’energia fòssil que menys ven. Més pessigolles a l’economia russa. Si vol acabar amb la guerra aviat, la comunitat internacional ja sap què ha de fer. Deixar de comprar-los gas i petroli seria anar al moll de l’os. La seva economia es desplomaria de cop. Però no, perquè afectaria el benestar d’Occident. El nord d’Europa en depèn massa. De manera que Europa segueix pagant la guerra i dient “mira que dolents que són els russos”. D’això se’n diu hipocresia.
