Estem a punt de tancar l’any i hem volgut dedicar el Tema de la Setmana d’aquesta darrera edició a repassar, organitzades per blocs, les principals qüestions que han sobresortit aquest 2023 a les nostres comarques. Parlem de sequera, d’habitatge, de mobilitat, de transformació verda i d’eleccions municipals.
Aquestes són algunes de les qüestions que enguany han centrat l’actualitat penedesenca. Ara bé, si ampliem l’objectiu i mirem més enllà, l’escenari és desolador: tanquem el 2023 amb un mar Mediterrani que continua engolint, dia sí dia també, vides dels qui només busquen esperança; amb l’extrema dreta a l’alça i arribant cada vegada a més espais de poder i decisió; amb un planeta que es revela en forma de terratrèmols (Síria, el Marroc, Turquia), incendis (Canadà, Grècia, Sicília, Hawaii)… i amb una nova guerra.
Des del 8 d’octubre, quan Israel va declarar la guerra al poble palestí després d’un terrible atemptat perpetrat per Hamas, han mort més de 20.000 persones a Gaza a causa dels atacs de l’exèrcit israelià. 8.000 eren infants. Israel està aniquilant la població civil de la franja, està violant un dia rere un altre el Dret Internacional Humanitari. Ho fa amb tota la impunitat, a plena llum del dia i davant la mirada atònita, però de silenci eixordador, de gairebé tota la comunitat internacional.
Israel mata. Mata amb armes, mata de gana i mata per inacció. I el món calla. Calla per covardia, per conveniència, perquè Israel és poderós, té grans aliats i els seus tentacles són basts i profunds. Es calcula que 2,2 milions de persones –gairebé la meitat de la població de Gaza– viu amuntegada a Rafah, al sud de la franja, allà l’ajuda humanitària no arriba i el setge no s’atura. La població intenta sobreviure sense res. Aquesta setmana l’ONU ha declarat Gaza en situació de catàstrofe humanitària per fam. En les últimes dècades només hi ha quatre precedents: Sudan del Sud (2017), Somàlia (2011), Corea del Nord (1995) i Etiòpia (1984).
A 3.000 km. de casa nostra s’està produint un genocidi. Al 2024 no podem demanar-li altra cosa que els polítics es deixin impregnar per la política de la pau per acabar amb tanta guerra. I per a tota la resta que ens ho mirem terroritzats, però impassibles: empatia, humanitat, solidaritat i valentia.
