Un gran mosaic de l’economia

La fira encara una nova edició en bona forma. Així ho demostren tant el seu grau de fidelització –122 expositors repeteixen– com la seva capacitat d’atracció –67 hi participen per primera vegada. Tots s’han distribuït en estands al llarg d’un eix urbà que té com a espina dorsal la rambla Principal i la rambla de la Pau. Es manté, així, el concepte de fira estrenat fa sis anys i que permet al certamen arribar fins al mar.

La plaça de les Neus i la rambla Principal acullen de nou el sector de l’automoció, amb la presència de quinze concessionaris que mostraran els models més recents de cada marca. A la part alta de la rambla de la Pau se centren la promoció comercial i els serveis. En total, una quarantena d’expositors especialitzats en activitats tan diverses com els serveis immobiliaris, mobles i decoració, parament de la llar, assegurances o serveis vinculats a la salut.

El parc de Baix-a-mar també segueix tenint el seu protagonisme amb zones dedicades a la nàutica, l’artesania, les entitats de la ciutat i l’escenari gran, on tindran lloc moltes de les activitats paral·leles. A la part baixa de la rambla de la Pau es torna a concentrar el sector de l’alimentació i la zona de food-trucks, que enguany comparteixen espai amb el Saló del Carnaval.

Un altre dels espais tradicionals és la plaça de la Vila, on s’ubica l’associació de comerciants Viu Comerç. A part dels expositors dels establiments associats, l’entitat oferirà una intensa programació d’activitats, entre les quals no faltaran les desfilades a la passarel·la instal·lada al centre de la plaça. Desfilades que mostraran les últimes tendències en moda casual, vestits de festa i per a núvies, complements i llenceria.

Amb la voluntat de ser viva i dinàmica, la Fira de Novembre presenta cada any noves propostes i iniciatives. Una de les més rellevants de l’edició d’enguany és La Factoria, un espai dedicat a la indústria, un sector poc habitual a les fires multisectorials. L’espai, organitzat i dinamitzat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), s’ubica en una carpa a la rambla Principal, a l’altura del Teatre, i compta amb la presència d’una dotzena d’empreses del territori.

L’objectiu és donar a conèixer què fan les indústries locals instal·lades a la comarca, quines peces fabriquen i quina aplicació tenen. El públic hi podrà observar des de peces d’automoció, com pistons o un càrter de motor, fins a cables per a energia o telecomunicacions, passant pel patronatge de peces tèxtils. En definitiva, una proposta que té una intenció clarament divulgativa, alhora que reivindicativa, de la indústria més propera.

L’espai es complementa amb un petit escenari on, durant tres dies, se succeiran xerrades i conferències de caràcter professional i activitats lúdiques, entre les quals sobresurt un taller de robòtica adreçat a infants de 8 a 12 anys.

Una altra novetat destacable és l’Espai Handmade, que comptarà amb una trentena de parades d’artesans. A banda de mostrar els seus productes fets a mà, també organitzaran tallers de temàtica diversa. S’hi podrà trobar bijuteria amb material reciclat, articles de scrapbooking, complements en patchwork, cosmètica ecològica, sabons fets a mà, artesania en confecció tèxtil, així com un estand de divulgació de la cultura maker.

L’espai s’emplaça a la plaça Mediterrània, que enguany s’incorpora al recorregut firal amb diferents propostes. I és que també serà l’escenari de la Trobada de Col·leccionisme, que tindrà lloc dissabte, i de la tradicional Trobada de Puntaires, que diumenge arribarà a la seva 26a edició.

L’Espai Enogastronòmic s’erigeix com un altre dels reclams de la fira. Donada la bona acollida que va tenir l’any passat, aquest 2017 es reedita obrint tots tres dies, i no només dissabte i diumenge. Vi i gastronomia, doncs, es tornen a fusionar en un dels barris amb més encant de la ciutat, la Geltrú. A la plaça de l’Assumpció i al carrer de Mossèn Narcís Font, s’han ubicat una desena d’estands entre cellers i establiments d’alimentació, que donaran a conèixer els seus vins i els seus productes gastronòmics.

La proposta, organitzada per Temps de Vi amb la col·laboració del Gremi d’Hostaleria, Menja’t Vilanova i Node Garraf, es complementarà amb diverses activitats a la plaça del Castell com tastos, maridatge i tallers. Tampoc hi faltaran els showcookings a càrrec de restaurants de la ciutat, que mostraran el bo i millor de la gastronomia local amb suggeridors plats que delectaran els paladars més exquisits. Cloïsses amb salsa de llet de coco infusionada amb espècies thais o dau de cansalada a baixa temperatura, crema d’espigalls, carxofa i gamba de Vilanova en són només una petita mostra. Totes les activitats i els tallers són gratuïtes al matí, mentre que a la tarda tenen un cost de 3 euros que es destinaran al Banc d’Aliments.

L’espai tancarà portes a les 10 de la nit i programarà cada vespre actuacions musicals de petit format.

A més de la seva dimensió comercial, la fira també té un vessant lúdic i festiu important. Mostra d’això és el centenar d’activitats que el teixit associatiu de la ciutat ha programat durant tres dies per gaudir en família. Tallers de tot tipus, exhibicions de dansa, animació infantil, espectacles de màgia i actuacions musicals en seran les principals. Una de les més vistoses serà la setena Trobada de Cotxes Clàssics, que tindrà lloc diumenge a la plaça Soler i Carbonell. Aplegarà un centenar de vehicles d’època de tota mena, esdevenint una de les més importants del país. A més, com a novetat, incorporarà una mostra d’autobusos dels anys 70, que encara la farà més atractiva.

Activitat econòmica i social, doncs, es tornen a agafar de la mà en el marc d’un esdeveniment que cada any situa Vilanova en el mapa i reflecteix la seva vocació de capitalitat comercial.

Vilanova és coneguda arreu del país pel seu carnaval, considerat un dels més importants del sud d’Europa i qualificat de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Donada la seva rellevància, la Fira de Novembre acull per tercer any consecutiu el Saló del Carnaval, que enguany es trasllada a la rambla de la Pau, cantonada amb el carrer de l’Any dels Negats.

A part de diversos expositors vinculats a la indústria d’aquesta celebració, enguany s’han convidat Arles de Tec, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, tres municipis de la Catalunya Nord que han sabut mantenir viva la Festa de l’Os, un carnaval característic del món rural que s’ha anat perdent al conjunt del principat. D’aquesta manera, el Saló continua apostant per donar a conèixer al públic diferents models de carnaval. En aquest cas, una manifestació festiva que es fonamenta en una creença popular associada al 2 de febrer en què els ossos, després d’un llarg temps d’hivernar, es desperten i baixen al poble a fer tot tipus de malifetes.

Ja en clau local, també es podrà apreciar un interessant treball de dos historiadors vilanovins, Albert Tubau i Xavi López, que han creat una línia temporal on s’explica i es posa en context la història del carnaval vilanoví des de la primera referència que se’n té, que data de 1790, fins a l’actualitat. Una línia de temps a quatre nivells (Vilanova, Catalunya, Espanya i el món) que pretén mostrar com el carnaval de la ciutat ha estat sempre lligat al context social i polític de cada moment.

Com ja és habitual, diumenge se celebrarà el vessant més acadèmic del Saló, que tindrà lloc al Foment Vilanoví, on durant tota la jornada se succeiran diverses conferències. Entre els ponents destaquen el reconegut educador i folklorista Amadeu Carbó, que tractarà la vigència del carnaval al segle XIX, i el director del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats, que parlarà sobre la música al carnaval. També es presentaran les festes de l’os dels tres municipis convidats, cadascuna de les quals té les seves singularitats, i s’avançarà algunes de les novetats del carnaval vilanoví, per anar obrint boca just tres mesos abans de la seva celebració.

Entrevista a Isidre Also, director general de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP)

La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) organitza, en el marc de la Fira de Novembre, el nou espai La Factoria. Què hi podrà trobar el visitant?
La Factoria s’ha plantejat com un gran aparador de la indústria, amb l’objectiu que el visitant conegui què fan les empreses del sector instal·lades a la comarca. Amb aquest nou espai, des de la FEGP, pretenem reivindicar el pes de la indústria en el conjunt de l’economia de la comarca.

Per què cal reivindicar-la?
Tot i ser una comarca de gran tradició industrial, el sector ha patit un declivi important en els últims 30 anys. El Garraf, pel fet de ser un territori costaner i per la seva proximitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona, s’ha convertit en una comarca residencial. I això l’ha abocat a una economia fonamentada en el sector serveis, principalment els vinculats al lleure, la cultura, l‘activitat sociosanitària, el turisme i el comerç. Per contra la indústria s’ha oblidat. D’altra banda, al Garraf tenim un gran problema, que és l’escassedat de sòl industrial. Aquest fet ha provocat dues coses: que empreses amb interès per instal·lar-s’hi no troben sòl i que les que ja hi estan radicades no tenen espai per créixer. En conseqüència s’ha produït un empobriment de la influència de la indústria en el conjunt de l’economia de la comarca.

La indústria, doncs, està en decreixement?
Jo diria que el sector està estancat. No hi ha una gran diversitat ni una gran implantació d’empreses industrials. Però tampoc hem de perdre de vista que tenim indústries de gran dimensió i llarga tradició com Mahle, Prysmian o Componentes Vilanova i d’altres que, malgrat disposar d’una estructura més discreta, estan liderant mercats internacionals en els seus respectius segments d’activitat, com és el cas d’AKO o Monocrom.

Des de la FEGP s’ha fet una crida a la necessitat de reindustrialitzar la comarca. Per què és tan important?
La indústria és la corretja de transmissió de l’economia i actua com un trampolí d’oportunitats. És l’únic sector que alimenta altres sectors. Si no hi ha indústria, difícilment pot haver-hi comerç, perquè el comerç ven peces manufacturades. De fet, en el cas del Garraf s’ha demostrat per damunt de qualsevol altra comarca que quan hi ha indústria hi ha millors serveis. I et posaré un exemple molt concret. Quan al Garraf hi havia una gastronomia rellevant, venien d’arreu d’altres comarques a dinar i a sopar, era quan hi havia una indústria potent. La indústria és qui omple els restaurants entre setmana i és, per tant, qui els dota d’una capacitat de negoci que els hi dona qualitat.

La indústria entenc, doncs, que no és una opció?
Hi ha gent que encara es pregunta si volem o no ser un territori industrial. La indústria no és cap opció, és una necessitat en tant que dinamitza l’entorn. A més tampoc podem perdre de vista que és aquest sector el que assegura millors llocs de treball, feines a jornada completa i de llarga durada.

Quan des de la FEGP es parla de reindustrialitzar, per quin tipus d’empreses s’aposta?
No ens referim a grans factories sinó que aspirem a captar empreses fonamentades en el coneixement, la recerca i la tecnologia. Empreses, en definitiva, d’alt valor afegit i que no requereixen grans sòls industrials. Aquest tipus d’empreses tenen molt de sentit al Garraf, on es donen les condicions idònies per la presència de la universitat, amb qui es poden establir sinergies molt interessants.

Quin paper juguen les administracions locals en l’impuls de la indústria?
El Garraf ara mateix no és una comarca receptiva a inversions industrials. Si no tenim sòl disponible, és perquè la presa de decisions polítiques no ha anat cap aquí. Si observem els plans d’actuació municipal, veiem que estan més orientats al sector serveis, el turisme i el comerç. I això és perquè no s’assumeix que el factor contributiu de la indústria és més gran que el sector serveis. També és cert que el gran problema de la indústria és que requereix una planificació a mitjà i llarg termini, inexistent en els quadriennis municipals. De fet properament, des de la FEGP donarem a conèixer un manifest conjunt amb la UGT i CCOO sol·licitant un pacte comarcal. L’objectiu és que les administracions locals obrin els ulls respecte a la necessitat de donar alè a la indústria perquè, al final, serà la indústria qui donarà alè a la resta de la comarca.

L’aposta per la indústria deu tenir detractors.
És cert. De fet, els plans d’activació industrial, per bé que tenen cabuda en els discursos polítics, no són els més populars. Perquè darrere de la semàntica indústria hi ha associades pejoratives com contaminació, ocupació d’espai i destrucció del paisatge. Una sèrie de tòpics que no ajuden a la presa de decisions. No estem parlant de malmetre el territori, per descomptat, sinó d’aprofitar els espais que ja tenim previstos, actualment pendents de tràmits administratius o urbanístics. Hem de tenir en compte que quan les empreses s’adrecen a un territori volen immediatesa. No s’hi val dir “d’aquí a dos anys tindrem a punt l’espai”, perquè la inversió se’n va cap a una altra banda. Per tant, hem de poder planificar industrialment el territori. I ho podem fer sense necessitat de renunciar a res. Podem apostar per la indústria i continuar sent una comarca amb una gran qualitat de vida, turística i molt atractiva.