En començar la pandèmia el 2020, el consell d’administració del Grup Freixenet-Henkell va enviar diversos correus d’agraïment al Departament d’Informàtica per totes les tasques que havíem fet amb la pandèmia covid-19, que va ser un sobreesforç brutal. Amb agraïment ens van posar en ERTO el mateix any durant quatre mesos a tot el departament. No entén res: tinc 60 anys i cal recordar que a l’esmentat departament hi vaig estar treballant 44 anys i 10 mesos, fins que el 4 de juny del 2021 em van trucar urgentment el cap CIO i el cap de RRHH i em van dir que deixés la feina que estava fent per fer una reunió urgent. La reunió era per acomiadar-me amb un acomiadament improcedent exprés d’una manera humiliant, en tan sols dues hores em van fer fora, també em van dir que l’empresa estava disposada a una conciliació, que al final va resultar ridícula.
Al cap de tres mesos em poso en contacte amb el nou cap de RRHH, li explico el tema tal com va anar perquè ho transmeti al Grup per ratificar l’acomiadament, però ho consulta a la part alemanya (Henkell), per la qual cosa m’acaben contestant afirmativament. Em pregunto què hauria contestat la part catalana (Freixenet).
Encara ho entenc menys.
Ja ho diu la dita: de fora vingueren, de casa ens tragueren. I hi afegeixo: de males maneres.
Continuarà.
Pep Tena Canals
Sant Sadurní d’Anoia
