Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya han parlat clar i català, i només qui no ho vulgui veure no ho veurà. Amb el president legítim a l’exili, el vicepresident a la presó i represaliat per deixar-se gravar un missatge de veu a través de telèfon; els líders dels moviments cívics també entre reixes; sense Govern de Catalunya i amb les amenaces constants ja no pel que fem, sinó també pel que diem, l’independentisme ha guanyat unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. I per majoria absoluta. El llaç groc ha resistit l’envestida del 155. Rajoy, un cop més i malgrat les seves trampes, ha perdut.
La premsa internacional ho té clar. Le Monde: “Elections en Catalogne: courte majorité absolue pour les partis indépendantistes”. Le Figaro: “Catalogne: les indépendantistes obtiennent la majorité absolue”. Financial Times: “Separatists claim narrow victory in Catalan election”. Cal que Europa obri els ulls i faci d’àrbitre si no vol que un dels seus principals estats continuï desbocat la marxa enrere cap a 1975. Volíem fer un referèndum i el vam fer, pacíficament. Vam entomar els cops de porra. Europa no va voler donar validesa als resultats, a més de dos milions de vots a favor de la independència, i ens va instar a tornar a votar. A fer una segona volta. Quantes vegades més voldrà que votem? Servirà d’alguna cosa, que hàgim votat? Permetrà que el Gobierno segueixi potinejant les institucions de Catalunya, quan el seu partit té un exigu 4,23% dels vots i tan sols 3 dels 135 escons del Parlament més antic d’Europa?
Més enllà de com hagin anat als resultats per partits, la lectura que cal fer és la dels dos blocs: la independència ha obtingut 70 diputats, el bloc dels cops de porra, la suspensió del govern i el Constitucional n’ha tret 57. En un referèndum es compten vots; en unes eleccions parlamentàries es compten escons. Aquestes són les regles del joc. Ens hem vist forçats a jugar-hi, i tot i que els qui ostenten el poder tenien les cartes marcades, hem tornat a guanyar. Però és que també hem guanyat en vots: més de dos milions versus no arriben a 1,9 milions. És hora de celebrar-ho… amb Clàssic Penedès. Ja hi haurà temps de parlar de pactes.
