Guanyen les esquerres i l’independentisme

Si al conjunt de Catalunya hi ha hagut un empat tècnic a escons entre PSC, ERC i Junts, amb 33 per als dos primers i 32 per als tercers, encara que amb una diferència notable de vots (gairebé 50.000) a favor dels socialistes, a les tres comarques del Penedès històric els que han arribat a la meta més igualats han estat Esquerra i socialistes, en aquest cas amb una victòria ajustada per a republicans (+2% de vots). ERC ha estat la que ha tingut un resultat més homogeni a tot el territori, quedant pràcticament arreu segona o primera, mentre que el PSC, on no ha guanyat, ha tendit a quedar tercera. I Junts és la formació que ha guanyat en més places, però la majoria de pobles petits, de manera que el còmput de vots és inferior a les altres. En quart lloc, i ja a molta distància, ha quedat la ultradretana Vox, fins i tot per davant de la CUP, En Comú Podem i Ciutadans. El PP ha estat testimonial a l’Alt Penedès i el PDeCAT ho ha estat al Garraf i al Baix Penedès.

Exceptuant Vilafranca i Sant Sadurní, la resta dels municipis més grans de la vegueria Penedès han estat clarament feus socialistes, el 14F. Efectivament, el PSC ha estat la candidatura més votada a Vilanova, Sant Pere de Ribes, Sitges, al Vendrell, Calafell, Cunit, l’Arboç i també a Santa Margarida i els Monjos, l’únic municipi de l’Alt Penedès on s’han imposat els de Salvador Illa. El cinturó litoral penedesenc és, doncs, 100% socialista.

Ara bé, si es fa una anàlisi en clau nacional, les victòries socialistes queden emmascarades per la suma de vots independentistes, que és molt majoritària pràcticament arreu. En aquest sentit, els municipis de l’interior, sobretot l’altpenedesenc, són més clarament independentistes: JxCAT i ERC es reparteixen la victòria i el segon lloc a més del 80% de municipis de l’Alt Penedès, amb catorze primeres posicions per a Junts (inclosa Vilafranca), deu per a Esquerra (incloent-hi Sant Sadurní) i dos municipis on Junts i ERC han empatat a vots: la Granada i Sant Pere de Riudebitlles.

Val a dir, per la seva part, que el PSC ha guanyat a tots els municipis del Garraf (sis, en total) i a nou dels catorze del Baix Penedès. Als cinc municipis restants del Baix Penedès hi ha hagut quatre victòries d’Esquerra (la Bisbal, Llorenç, Sant Jaume i Bonastre) i una de Junts (Masllorenç).

Sant Pere de Ribes, dos mons

Per la seva part, si bé en el conjunt de Sant Pere de Ribes (Garraf) el PSC treu vuit punts de diferència a ERC, talment com a les eleccions municipals la seva victòria es fonamenta a les Roquetes (1.651 vots socialistes, 681 de republicans, que queden segons), mentre que a Ribes s’inverteixen els papers hi guanya ERC, amb més de 200 paperetes de diferència.

Per comarques, al Garraf ERC ha quedat segona i Junts tercera; per darrere hi ha, per aquest ordre, Vox, En Comú Podem, la CUP i, amb només un vot menys, Ciutadans. També al Baix Penedès el “podi” ha quedat en aquest ordre, PSC-ERC-JxCAT, amb Vox quarta, per davant de Cs, Comuns i CUP. I a l’Alt Penedès, tan sols 18 vots han separat els dos principals partits; hi guanya Junts, segona és ERC, tercera el PSC; la CUP és quarta, En Comú Podem cinquena i Vox sisena.

També és destacable a l’Alt Penedès que el PDeCAT, que aplega la gran majoria de càrrecs polítics hereus de l’extinta CiU, i que ha quedat com a extraparlamentària, ha quedat per davant de Ciutadans i del PP a la comarca (4,19% de vots); un fet que no succeeix ni al Garraf ni al Baix Penedès.

Com s’ha dit, la suma de vots dels partits independentistes al Penedès és molt superior a la dels partits que tenen una dependència dels seus homòlegs espanyols. A l’Alt Penedès, la suma de JxCAT, ERC, la CUP i PDeCAT arriba al 64,31% de les paperetes, mentre que la suma dels que neguen fins i tot el dret a fer un referèndum (PSC, Vox, Ciutadans i PP) es queda en el 26,66%. Al Garraf, les distàncies són menors entre els dos blocs, 47,07% de vots independentistes i 42,44% de constitucionalistes, mentre que al Baix Penedès hi ha victòria ajustada de les candidatures que tenen com a primer referent Espanya: 45,54% d’unionistes davant de 43,53% d’independentistes.

Tendint a l’esquerra

Quant a l’eix dreta-esquerra, a les tres comarques de la vegueria hi ha una clara victòria dels partits més esquerranosos. Aquí s’hi inclourien ERC, PSC, CUP i En Comú Podem (més de 79.000 vots en total), mentre que els de dretes (Vox, Cs, PP i PDeCAT) es quedarien en 25.500. Deixem fora de qualsevol còmput JxCAT (més de 26.000 vots entre les tres comarques) atès que tot i estar format per molts candidats i candidates procedents del centredreta tradicional català, també inclou elements procedents de sectors més d’esquerres.

Un dels fenòmens nous de les eleccions catalanes de 2021 és l’aparició amb força de la ultradreta, que ha aconseguit més de 217.000 vots i onze diputats. Al Garraf, Vox ha quedat en quarta posició (8,21% de vots), destacant el tercer lloc a Olivella (14,26% de vots) i el quart però gairebé empatat amb Junts a Cubelles (11,54%). D’aquesta comarca, tan sols a Vilanova (6,10%) el partit xenòfob ha tret menys del 9% de vots.

Al Baix Penedès, també quarta (11,12%), s’ha enfilat fins a la tercera posició al Montmell (15,76%), Bellvei (13,79%), Cunit (13,14%) i Albinyana (12,13%), sempre en detriment de Junts, i tan sols quatre vots l’han separat del tercer lloc a Santa Oliva (14,48%). Així mateix, a Calafell (12,24%) i el Vendrell (10,88%) ha tret uns resultats gens menyspreables.

A l’Alt Penedès (4,75% dels vots), els millors resultats de Vox han estat a Olesa (11,08%), Puigdàlber (8,27%), Castellet i la Gornal (8,12%), Santa Margarida i els Monjos (7,78%) i Torrelles (7,20%), mentre que on més migrats han estat els resultats és a Torrelavit (1,23%), Sant Pere de Riudebitlles (1,83%), Castellví (2,45%), Sant Cugat (2,83%) i Sant Quintí (2,91%). A Vilafranca va arreplegar 718 vots (4,62%).

Com s’ha dit al principi, aquestes han estat les eleccions catalanes amb una participació més baixa. El contrast és encara més gran quan es compara amb les anteriors, les del 21 de desembre de 2017, quan en ple procés independentista, amb presos polítics, exiliats polítics i l’autonomia suspesa pel 155, la mobilització ciutadana va ser excepcional, es va superar el 79% de participació a Catalunya i el 80% al Penedès. Al conjunt de Catalunya hi ha hagut 1,5 milions de vots menys (2.874.610 paperetes). En aquesta ocasió, els percentatges són al voltant de 30 punts més baixos.

A l’Alt Penedès la participació ha caigut el 84% al 57,43%; els més participats han estat pobles petits amb nuclis compactes com Santa Fe (81,56%) i Sant Cugat (71,52%), mentre que els més abstencionistes han estat municipis de nuclis dispersos i amb grans urbanitzacions com Torrelles (43,76%), Mediona (47,74%) i Castellet i la Gornal (49,68%). Al Garraf el descens ha estat de 28 punts, des de més del 80% de fa quatre anys fins al 52,08% actual, amb uns percentatges de vot més homogenis entre municipis (entre el 48,02% de Canyelles i el 55,97% de Sitges). I al Baix Penedès l’abstencionisme ha estat majoritari (45,29% de participació), quan fa quatre anys va votar més del 77% del cens electoral. És la comarca de Catalunya on ha baixat més la participació amb relació al 2017 (-32%). Com és habitual en tota convocatòria electoral, els més allunyats de la mitjana han estat el petit i compacte poble de Masllorenç (68,63%) i el disseminat municipi del Montmell (32,54%).

Moltíssims vots nuls

Una novetat de les eleccions d’aquest 2021 és la gran quantitat de vots nuls que hi ha hagut; molts més, fins i tot, que vots en blanc, fet que és excepcional. Al Baix Penedès s’ha arribat al 2,17% de vots nuls, a l’Alt Penedès a l’1,46% i al Garraf a l’1,29%. Per contra, els vots en blanc en cap cas arriben a l’1%. Un possible motiu que ho explicaria és que hi hagi hagut molta gent que diposités dins del sobre electoral la butlleta blanca que van rebre juntament amb totes les candidatures, pensant que votaven en blanc, quan per fer-ho amb aquesta intenció calia deixar el sobre buit. El paper en blanc, certament, prestava a confusió.

Dinàmica electoral

Malgrat que fins a 1.550 persones empadronades al Penedès havien demanat a les respectives juntes electorals locals de no formar part de la mesa electoral que els havia tocat per por de contagis, finalment la composició de les meses electorals es va fer en general amb força normalitat, això sí, amb molts més suplents del que és habitual. Per exemple, al Vendrell un de cada tres membres de les meses eren suplents, per la no presentació dels titulars. A Vilanova, davant la coincidència del 14F amb el carnaval, molts membres de les meses electorals i també votants van acudir a les urnes abillats de comparsers i comparseres, amb mantons, barretines i clavells al cap.

Tots els col·legis electorals s’havien habilitat amb un circuit d’entrada i un de sortida, per evitar encreuaments de persones; amb controls a la porta per evitar aglomeracions als interiors. Això va fer que a molts llocs es veiessin cues per anar a votar al carrer, fins i tot sota la pluja, especialment al migdia. A tots els col·legis hi havia gel, els DNI es dipositaven en una cubeta perquè els membres de la mesa no els haguessin de tocar, i de 7 a 8 de la tarda es va reservar l’hora per a persones confinades per covid, amb els membres de la mesa especialment protegits. En general, però, no hi va haver massa votants a aquella hora.

La junta electoral del Vendrell va acceptar “in extremis” la tercera al·legació presentada pel vendrellenc Rodri Sànchez per no haver de ser el 14F president de mesa en les eleccions de diumenge. La seva esposa pateix un limfoma i està en tractament de quimioteràpia; per tant, conviu amb una persona de risc. I fa molts mesos que eviten al màxim possible tot contacte social. La sol·licitud era, doncs, per motius de salut, i la junta electoral li havia dit en dues ocasions que no l’acceptava.

Dijous de la setmana passada al migdia va presentar una tercera al·legació, i ja es plantejava no presentar-se a la mesa el diumenge. En aquest cas, el mateix dijous, quan la seva esposa anava a fer-se la sessió de quimioteràpia, a l’hospital li van dir que el tractament no estava funcionant bé i que calia fer un replantejament. Tot un gerro d’aigua freda per als ànims del Rodri Sànchez. L’hematòleg li va fer un altre informe (sempre havia acompanyat les al·legacions d’informes mèdics) i la Junta, aquest cop, a causa dels canvis, va acceptar-la. Fins arribar aquí, havia patit un calvari afegit al de la malaltia.

Quatre són els diputats i diputades del Penedès a la 13a legislatura del Parlament. Són el regidor vilanoví Juan Luís Ruiz (PSC), l’alcaldessa de Cunit Dolors Carreras (PSC), el calafellenc Matías Alonso (Cs) i l’alcaldessa de Gelida Lluïsa Llop (ERC).