Guardar-se del fred

El preu de la llum fa setmanes que polvoritza rècords de preus a l’Estat. Ahir dijous a Espanya es van pagar 207,92 euros per megawatt hora, una xifra que encara va ser superior en països com Itàlia (216,01 MWh), Sèrbia, Grècia (212 MWh), Eslovènia i Croàcia (221,71 MWh) i lluny de les de França (151,09 MWh) i encara més d’Alemanya (61,5 MWh).

Aquesta diferència de preus s’explica perquè, tot i que a Europa el mercat energètic és únic, no funciona igual a tots els països i depèn sobretot de l’obtenció de l’energia que consumeixen. A França, per exemple, el preu del megawatt és sempre més barat que a Espanya perquè té més energia nuclear i renovable i això li permet obtenir energia més econòmica al mercat majorista. A més, com que Espanya importa poca energia de la resta d’Europa, els preus de l’energia a l’Estat depenen molt de les centrals de cicle combinat, les quals s’han vist molt afectades per l’encariment del gas i dels drets de les emissions de CO₂.

Aquest encariment l’assumim els abonats. Segons dades de l’Eurostat referents al segon semestre del 2020, Espanya té la cinquena factura de la llum més cara de la Unió Europea. Curiosament, el país que la paga més cara és Alemanya, i en segon lloc Dinamarca. En tots dos països obtenen energia barata del mercat majorista, però, a la factura, hi tenen molts impostos.

A banda de l’escalada sense fre del preu de l’electricitat, l’1 de juny d’aquest any a l’Estat espanyol va entrar en vigor el nou model de factura elèctrica per als consumidors que estan al mercat regulat (es calcula que són uns 10,7 milions). El Ministerio para la Transición Ecológica va impulsar la mesura amb l’objectiu de fomentar l’estalvi energètic, l’eficiència i l’autoconsum, però el fet és que amb l’increment salvatge del preu de l’electricitat, l’estalvi no es percep.

Amb la nova estructura tarifària, s’han eliminat les sis tarifes que hi havia per als consumidors domèstics i s’ha instaurat un peatge 2.0 TD. A més, s’han establert tres trams horaris: punta, pla i vall. El més car (punta) és entre les deu del matí i dues del migdia i entre sis de la tarda i les deu de la nit; el tram vall (barat) és entre les dotze de la nit i les vuit del matí dels dies laborables i totes les hores de dissabtes, diumenges i festius d’àmbit nacional, mentre que la resta d’hores entre les punta i les vall són tram pla. Aquests nous trams fan que els consumidors haguem hagut d’adaptar les potències contractades i les pautes de consum als nous trams horaris.

Per aconseguir estalviar amb la nova factura elèctrica els experts recomanen revisar la potència contractada i comprovar si, tenint en compte els aparells elèctrics que habitualment s’utilitzen alhora, es pot passar amb menys (la calefacció encesa, una rentadora fent-se i el forn encès requereix una potència entre 4 i 6,9 KW. Si la potència contractada és inferior, saltaran els ploms). També és convenient saber quins són els electrodomèstics que més gasten i intentar, en la mesura del possible, adaptar-ne l’ús als trams horaris vall o pla. La despesa més gran en electricitat ve, per aquest ordre, de la nevera (30,6% del total de la despesa elèctrica), el televisor (12,2%), la rentadora (11,8%), l’stand by (10%) i el forn (8,3%). Òbviament, la nevera no es pot desconnectar, però els aparells en stand by poden desconnectar-se o endollar-los a una regleta i connectar-la només quan calgui.

Per més que facin la mateixa funció, no tots els electrodomèstics consumeixen la mateixa energia ni contaminen igual. N’hi ha que són molt més eficients i nets que altres. Per visualitzar-ho ben gràficament, el març del 2021 la Unió Europea va canviar el sistema d’etiquetatge: ja no existeixen les A+, A++ i les A+++, sinó que s’ha simplificat a una escala de la A a la G acompanyada de colors (verd per A, B i C), groc per al D, taronja pàl·lid per a l’E, taronja per la F i vermell per a la G.

Els electrodomèstics més eficients de tots ara estaran indicats amb la lletra A, B i C encara que a la pràctica l’exigència per obtenir la lletra A és tanta que gairebé no es fabriquen electrodomèstics que la puguin tenir. Per tant, avui dia els electrodomèstics de gamma alta tenen la lletra C, els de gamma premium la B i les A són, per ara, encara inexistents. Els electrodomèstics en F i G són els menys eficients.

Podem tenir el sistema de calefacció i refrigeració més eficient del món que, si no comptem amb un bon aïllament, de poc servirà. Per les finestres es pot perdre fins a un terç de l’escalfor d’un habitatge, per això és important tenir en compte el material dels marcs i bastiments, els vidres i el que hom anomena ponts tèrmics.

Actualment al mercat hi ha cinc tipus de materials a escollir per a marcs i bastiments: l’alumini, l’alumini amb trencament de pont tèrmic, el PVC, la fusta i els sistemes mixtos de fusta i alumini. Anem a pams.

L’alumini és molt poc aïllant, de fet és un dels metalls més conductors que hi ha, i això fa que connecti les temperatures interior i exterior. És el que en l’argot del sector es coneix com a crear un pont tèrmic. A més, des d’un punt de vista ecològic, aquest material és poc sostenible. Una bona opció per als habitatges que tinguin finestres d’alumini i no es puguin substituir, és instal·lar una doble finestra perquè faci de barrera.

Hi ha tancaments que malgrat ser d’alumini incorporen una vareta d’un material aïllant (habitualment un tipus de plàstic anomenat poliamida) que té la funció de trencar el pont tèrmic i evitar que el fred o la calor de l’exterior es transmeti a l’interior. Són marcs o bastiments partits en dos i entremig porten el trencament del pont tèrmic.

Les finestres i portes de PVC aïllen molt més que les d’alumini. El clorur de polivinil (PVC) transmet poc la temperatura i funciona molt millor per trencar la cadena de fred i calor. El principal inconvenient que presenta és que està fet d’un tipus de plàstic i que, per tant, és un derivat del petroli, un recurs no renovable.

L’opció més sostenible és la fusta. Funciona bé com a aïllant, és renovable i és reciclable. Ara bé, requereix d’un manteniment per preservar-la del desgast del sol i la pluja. Si s’opta per fer finestres i porta d’aquest material, és important que la fusta provingui d’explotacions forestals sostenibles (segell FSC).

I entre l’opció de l’alumini i la fusta hi ha una alternativa intermèdia: els tancaments de fusta recoberts d’alumini per la cara exterior. Aïllen i només requereixen manteniment per la part interior que, com que no està en contacte directe ni amb el sol ni amb la pluja, es pot fer molt més de tant en tant.

Un bon aïllament tèrmic (i acústic) implica incorporar vidres dobles o triples. La diferència entre tenir un únic vidre o tenir-ne un de doble és que l’escalfor que s’escapa per la finestra es redueix a la meitat i aquesta reducció és proporcional si el vidre és triple. A més, entremig dels vidres s’acostuma a deixar una petita càmera d’aire o gas per augmentar encara més aquest aïllament.

Per aconseguir que un edifici, casa o pis sigui energèticament el màxim d’eficient possible és important tenir en compte que hi ha elements d’aïllament actius i passius. Els primers fan referència a sistemes de calefacció i refrigeració, electrodomèstics, il·luminació, etc., mentre que els segons tenen a veure amb sistemes d’aïllament de coberta, parets i terra, tancaments, fusteria exterior, eliminació de ponts tèrmics, entre altres. Un bon aïllament tèrmic redueix les pèrdues d’escalfor i fred i pot suposar un estalvi entre el 25 i el 30% de la factura en calefacció i aire condicionat.

Els habitatges haurien d’estar dissenyats per mantenir una temperatura interior estable d’uns 20°, cosa que permetria crear un clima confortable sense haver de consumir gaire electricitat o gas. Ara bé, la realitat no és precisament aquesta i ens trobem amb molts habitatges que o bé no tenen sistemes d’aïllament o els que tenen no són els adequats. De fet, es calcula que més de la meitat dels habitatges del nostre país tenen pèrdues energètiques importants, d’aquí la necessitat d’intervenir per reduir la demanda energètica i, alhora, incloure sistemes que apostin per les energies renovables autòctones per reduir la petjada ecològica i les emissions de CO₂.

Pel que fa als sistemes d’aïllament, és especialment important intervenir en teulades, parets exteriors, terra, finestres i portes exteriors. Les parets són una de les primeres parts que s’han d’aïllar i el més habitual és construir-les dobles, és a dir, fer una doble filera i entremig instal·lar-hi un material aïllant. A teulades i sostres és convenient col·locar algun tipus d’aïllament tèrmic, mentre que per al terra de la planta els sòls de fusta ajuden a no perdre tant la calor. Respecte dels materials aïllants, n’hi ha de tota mena, però grosso modo podríem classificar-los en tres grans grups: els aïllaments minerals (llana de roca fabricada a partir de roca volcànica fosa; fibra de vidre produïda amb sorra fosa); els aïllaments sintètics (poliestirè expandit o suro blanc, i poliestirè extrudit); els reflexius (multicapa i bombolla d’alumini);  i, finalment els aïllaments ecològics (d’origen vegetal com el suro, el cànem, la cel·lulosa, el cotó, les fibres de fusta o la palla; o d’origen animal com els elaborats a partir de llana d’ovella; i els d’origen mineral com l’argila expandida, la perlita i la vermiculita).

Els aïllaments ecològics, estan proliferant en els darrers anys, ja que, a banda de complir amb els requeriments energètics, respecten el medi ambient i no suposen un perill per a la salut ni de qui els instal·la, ni dels usuaris. En comparació amb alguns aïllaments industrialitzats, els ecològics necessiten consumir molta menys energia per ser produïts, per al seu transport i la distribució, i tots provenen de recursos naturals renovables o reciclats. Per tot això, no són contaminants ni emeten substàncies tòxiques i el seu reciclatge sol ser més fàcil d’executar.

Integrar les energies renovables als sistemes de producció de fred i calor o en la il·luminació suposa un important estalvi a la llar, a banda -és clar- de tots els beneficis que suposa per al medi ambient apostar per una energia molt més neta que la basada en els combustibles fòssils.

A través d’equipaments específics es pot transformar en energia útil l’energia provinent del sol, del vent, de la biomassa i de l’escalfor de la terra, mitjançant els panells solars, els petits aerogeneradors, les calderes de biomassa i de geotèrmia.

Les últimes dades sobre l’ús d’energies renovables assenyalen que a l’Estat espanyol l’energia fotovoltaica per a l’autoconsum ha augmentat un 30% el 2020 en relació a l’any anterior. Aquest increment es deu, en bona part, a la implementació d’aquest tipus de plaques en entorns industrials, tot i que no es pot desmerèixer l’aposta de milers de ciutadans per aquesta opció.

L’autoconsum d’energia elèctrica generada amb panells fotovoltaics o petits aerogeneradors està indicada, per tant, per a la indústria, cases individuals i també blocs de pisos. En aquest darrer cas estem davant d’un autoconsum compartit que permet que les comunitats de veïns puguin instal·lar panells fotovoltaics per abastir una part o la totalitat de l’edifici.

Hi ha dos tipus d’instal·lacions d’autoconsum: sense excedents o amb excedents. Les que no acumulen excedents estan connectades a la xarxa de distribució o de transport i no permeten que l’energia sobrant s’injecti a la xarxa. En canvi, les instal·lacions d’autoconsum amb excedents són les que a més de subministrar energia per a l’autoconsum, la sobrant la injecten a les xarxes de transport i distribució.

També es pot optar per instal·lar bateries per emmagatzemar l’energia sobrant o la que es pugui comprar aprofitant els moments en què l’energia és més barata. En el cas d’instal·lacions domèstiques es pot recórrer a un sistema de compensació simplificada, en la qual la comercialitzadora compensa els excedents amb forma d’estalvi a la factura de la llum.

Respecte a la inversió, val a dir que és amortitzable a mig termini (entre sis i deu anys, depenent de la potència instal·lada i de l’ús que es faci de l’energia). Amb un sistema de 3kW es pot aconseguir cobrir la majoria de les necessitats d’il·luminació i consum elèctric d’una casa d’uns 70 m² amb quatre membres.

Abans de fer la inversió, però, convé assessorar-se per experts (una empresa instal·ladora especialitzada en sistemes elèctrics, una empresa de serveis energètics o que es dediqui específicament a les renovables, una comercialitzadora d’electricitat…). Aquestes empreses, a més de dur a terme tota la instal·lació i demanar els permisos pertinents, poden oferir assessorament i ajuda per gestionar les subvencions que hi pugui haver o els beneficis fiscals als quals acollir-se pel fet de tenir un sistema d’autoconsum. També cal tenir en compte que per poder tenir una instal·lació d’aquestes característiques es requereix un espai mínim per fer la instal·lació i aquest ha de tenir unes determinades condicions (orientació, sense gaires elements d’ombra, etc.).

La biomassa és la matèria orgànica, d’origen vegetal o animal, i els materials que provenen de la seva transformació natural o artificial (pèl·lets, estelles de fusta, residus agrícoles…). Per tant, estem davant un concepte molt ampli que inclou des dels residus procedents de les activitats forestals, agrícoles i ramaderes fins a la fracció orgànica dels residus domèstics i industrials, passant pels subproductes de les indústries agroalimentàries i de transformació de la fusta.

Les aplicacions tèrmiques de la biomassa es poden concretar a través de calderes, estufes o llars de foc. Amb la caldera es pot escalfar l’habitatge i al mateix temps obtenir aigua calenta sanitària, mentre que les estufes i les xemeneies permeten escalfar una o més estances.

L’ús de biomassa suposa obtenir un combustible renovable, neutre d’emissions de CO₂ i a preus competitius amb els combustibles fòssils. La majoria de les aplicacions tèrmiques en edificis o xarxes centralitzades amb biomassa suposen un estalvi superior al 10% respecte a l’ús de combustibles fòssils, podent incrementar aquest percentatge segons el tipus de biomassa, la localitat i el combustible fòssil substituït. A més, la biomassa col·labora a millorar la gestió forestal i és un pas endavant per al desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals.

A banda de l’energia solar, l’eòlica i la biomassa, també ens podem abastir d’energia a través de la geotèrmia. Segurament és la menys coneguda i estesa perquè els costos de transport de la calor i les perforacions que calen per obtenir-la són molt més elevades, i perquè sigui rendible cal que es donin unes condicions molt concretes i que pocs habitatges compleixen.

Els usuaris es poden organitzar per produir, consumir i distribuir energia elèctrica provinent de fonts renovables de forma autogestionada.  Són el que es coneixen com les comunitats energètiques i neixen com a alternativa als grans oligopolis de les energètiques.

De comunitats energètiques n’hi ha de tres menes: d’energies renovables (CER), una comunitat ciutadana d’energia (CEE) i una comunitat d’autoconsum col·lectiu. En tots tres casos, són fórmules d’iniciativa ciutadana o impulsades per governs municipals que democratitzen l’energia, generen comunitat, lluiten contra la pobresa energètica i són sostenibles.