Les esgarrifoses imatges que a mitja setmana van penetrar totes les llars, sobre l’atac amb armes químiques perpetrat pel règim de Baixar al-Assad sobre població siriana, haurien d’obrir els ulls dels nostres governants que des de fa sis anys miren cap a una altra banda davant del drama humanitari que es pateix en aquell país del Pròxim Orient. Els milions de refugiats que campen en estat de semiabandó per Turquia i Grècia
–principalment– són persones que fugen d’això; de la vilesa d’un mandatari sense cor ni ànima, que al 2013 ja va perpetrar una massacre tòxica sobre població (amb 1.400 morts), que el va forçar a signar la Convenció internacional sobre Armes Químiques que en prohibeix l’ús. Però és igual, han passat quatre anys, no va destruir el seu arsenal i ara hi ha tornat. Només els que l’han patit saben de què és capaç aquest monstre. I per això en fugen. I nosaltres, els occidentals, mirant cap a una altra banda.
Això sí, totes les potències (llegeixi’s els Estats Units, França, el Regne Unit, fins i tot Turquia) s’escandalitzen, posen al crit al cel i s’esquincen les vestidures quan la petita pantalla els mostra amb tota cruesa un crim a la humanitat del qual, per activa o per passiva, en són còmplices. Atacs a hospitals, persones a qui els falta aire, nadons que no reaccionen, una estesa de cadàvers, persones ruixant amb mànegues d’aigua les víctimes d’aquesta nova atrocitat de Baixar al-Assad… Què més ha de passar per posar-hi fi? Què més ha de passar per donar una acollida digna, de persones humanes, als que intenten escapar-se’n com ho faríem nosaltres si ens trobéssim en la seva situació?
Diuen que vora 90 morts –30 d’ells, infants– i centenars d’afectats és el funest balanç de la ruixada química d’un tirà que ja estaria fora de combat si no fos perquè el seu aliat Putin el va ressuscitar quan el seu règim ja agonitzava. I encara el defensa. Rússia fins i tot va vetar dimecres la condemna de l’ONU al bombardeig químic, adduint que ho havien fet els rebels. Al seu torn, el turc Erdogan, l’aliat d’Europa que fa veure que s’enfronta al règim però que a l’hora de la veritat ataca els kurds –els únics que els planten cara–, ara diu que aquest atac químic pot posar en perill el procés de pau. Quant de cinisme!
