Habemus llei d’amnistia

0
150

Unes hores abans del tancament d’aquesta edició el Congrés dels Diputats ha aprovat la llei d’amnistia. Es posa fi, així, a sis mesos i mig d’entrebancs i disputes des que es va començar a tramitar. Evidentment, és un pas a celebrar que pot reparar la injustícia que han hagut de patir i pateixen encara centenars de persones del nostre país. És també un salt endavant, necessari i imprescindible, cap a la resolució política del conflicte, ara bé, no és –n’estem segurs– el final de res. És un pas més d’un camí recargolat, empinat, ple de pedres i esvorancs com és l’Estat espanyol i tots els poders fàctics que el governen.

La llei de l’amnistia s’ha aprovat, però amb ella comença un llarg periple per poder-la fer efectiva. No cal ser visionari per saber d’on vindran les garrotades. PP i VOX, al crit d’“España se rompe”, ja han anunciat que posaran tots els mitjans que tinguin a l’abast (i prou que sabem de quin peu calcen) per evitar que ningú pugui beneficar-se’n, mentre que els jutges…, ai! Els mateixos que han obert processos contra milers d’independentistes, els mateixos que compren  amb ulls clucs tots els arguments, sumaris i proves rudes que fabriquen les clavegueres de l’estat, els mateixos que han enviat a presó rapers, manifestants i líders polítics, els mateixos que obren causes contra periodistes i activistes, aquests són els que hauran d’aplicar la llei d’amnistia.

El text aprovat de la llei diu que queden amnistiats els actes amb “responsabilitat penal, administrativa o comptable” relacionats amb la consulta del 9N i amb el referèndum de l’1-O i marca una limitació temporal: han de ser fets entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. És a dir, durant dotze anys i durant quatre presidències de la Generalitat . Això vol dir que, en teoria, quedarien amnistiats polítics i càrrecs públics, manifestants amb causes obertes i també policies, amb l’excepció de casos de tortura i de tracte inhumà o degradant. Alerta Solidària calcula que 419 activistes i manifestants es podran beneficiar de l’amnistia, sense comptar càrrecs polítics ni treballadors de les administracions. Des del Penedès estarem ben atents al cas d’Adrián Sas, que ja ha estat condemnat i resta pendent d’entrar a presó.

Avui al Congrés s’ha vist quelcom inimaginable: ERC i Junts felicitant-se els uns als altres. Una unitat que ha brillat per la seva absència els darrers set anys i que amb totes les turbulències que s’albiren, més valdria que no perdessin.

FER UN COMENTARI