El Banc d’Espanya ha alertat que el 48,9% dels llogaters d’Espanya estan en risc de pobresa a causa de la precarietat dels sous i el preu dels lloguers. Els polítics ara en parlen i prometen… La por a la inestabilitat social i les eleccions els deuen haver ajudat a pensar-hi.
Plouen les ofertes que no s’han fet en els darrers decennis per part del govern de l’Estat i d’altres administracions: 113.000 pisos per a lloguer social (50.000 de la Sareb), 43.000 d’obra nova i rehabilitats (amb el suport de 4.000 milions dels fons europeus), altres en terrenys del ministeri de Defensa. Pel que fa a la garantia de l’Estat del 20% de les hipoteques, ens temem que no servirà per superar la distància del sou real amb la hipoteca. La Generalitat, per la seva banda (ara!), ha iniciat els tràmits que afectaran 189 immobles de 14 localitats per destinar-los a lloguer social.
Caldria que la mesura es dugués a terme, per fer que les persones menys afavorides i tota la societat puguin accedir a un habitatge digne. No sabem quina és la xifra del dèficit d’habitatge a Espanya i a Catalunya! I continuem donant ajuts a la compra, avui inabastable per a la majoria de la població.
En els actes organitzats per Amnistia Internacional a Vilafranca, conjuntament amb el Sindicat de Llogateres, s’advocava per l’habitatge públic promogut per l’Estat, les autonomies o els ajuntaments: que s’hi destinin fons públics perquè se’n creïn a l’abast de les rendes més baixes i així s’eviti l’espiral de pujada de preus dels lloguers causada per l’alta demanda. Cal que l’estat i les institucions autonòmiques protegeixin el ciutadà desfavorit del capitalisme desbocat i facin d’àrbitre, cosa assumida ja fa temps per bona part dels estats europeus.
Joan Parra Atienza
Vilafranca del Penedès
