Unes setmanes enrere, i amb motiu de la inauguració del remodelat Museu Pau Casals de Sant Salvador, tant el president de la Generalitat com l’alcalde del Vendrell posaven Pau Casals a dalt de tot. Molts que som del Vendrell sabem que en l’àmbit de la música va ser una figura, reconeguda internacionalment, més a l’estranger que a Catalunya o a l’estat espanyol. Una vegada una senyora em va preguntar: “On hi ha un forn de pa?”. Jo li vaig dir: “Tiri aquest carrer de Santa Anna avall i a l’esquerra en trobarà un”, referint-me al forn Miret. “A vora de la plaça Pau Casals” va dir ella, “abans d’arribar-hi”, llavors li vaig dir: “Hi ha un monument però no és la plaça Pau Casals”, li vaig fer una petita explicació i ho va entendre.
Fa anys va venir al Vendrell una personalitat; pujant les escales de l’Ajuntament, hi ha els retrats dels fills il·lustres de la vila. Aquest senyor va fer una dissertació sobre el tema i quan va arribar el moment de fer-ho de Pau Casals es va sentir una veu que deia. “Calli, calli” i el va fer callar. El que deia “calli, calli” es deia Carles Gestí. Un altre vendrellenc també va dir: “Què ha fet Pau Casals pel Vendrell?” Doncs jo penso que sense voler va aconseguir que tot el món sàpiga on són el Vendrell i Sant Salvador.
Josep Mallofré “Camat”
El Vendrell
