He tingut la necessitat de plagiar el títol de l’escriptor vilafranquí Joan Maria Arenas Prats del seu llibre Tretze històries sense sostre, publicat el 2014, ja que la història que em proposa exposar hi té alguna cosa en comú, atès que hi podria encaixar perfectament. També el personatge podria sortir del llibre de viatges de l’escriptor Aldous Huxley Along de road (Carretera enllà), sense oblidar que té moltes similituds amb el personatge Harry Haller, de l’escriptor Hermann Hesse, al seu llibre Der Steppenwolf (El llop estepari). En el nostre cas, Josep M. Arenas va entrevistar tretze persones, com l’Antonio, el Marcos o el Pedro. Al llibre fa retrats de “persones sense sostre” que es poden trobar a l’alberg de Vilafranca, més conegut com a Centre d’Acollida Abraham, on intenta descobrir les raons que els han portat fins a aquesta situació extrema, al carrer, amb la motxilla com a companya de viatge, amb la corresponent esterilla, sac de dormir, una tenda de campanya (iglú de dues places), la mascota; a banda del menyspreu de la majoria de la societat i de les institucions oficials, que sembla que facin l’agost. És a dir, és una estafa, com un negoci rendible a compte de les misèries alienes. Són els albergs de Catalunya un negoci? Què s’amaga darrere la solidaritat d’algunes fundacions privades, com Càritas? Sense oblidar que és una realitat amagada, desfigurada per la majoria dels mitjans de comunicació, ja que hi apareixen una gran quantitat de missatges tòxics, articles, etc.
Francisco Estadella Roch
Vilafranca del Penedès
