Hora de firar-se

Juntament amb la del Gall, les de Maig són les fires per excel·lència de Vilafranca, una de les ciutats del país amb una tradició més llarga i arrelada de mercats i fires. La concentració dels 17.000 m² d’espai expositiu, la proximitat dels sis aparcaments amb capacitat per a 2.350 vehicles, el fet que la major part dels estands participants en la mostra estiguin dins de pavellons perfectament habilitats per a l’ocasió (climatitzats, il·luminats, amb el terra emmoquetat, lavabos, etc.) i la quantitat d’actes tant per a professionals com festius i lúdics que s’articulen al seu voltant expliquen perquè les Fires de Maig són de les mostres multisectorials capdavanteres al país.

La Fira en dades

Dins el recinte firal el visitant hi trobarà 123 expositors. Si aquesta dada s’analitza per sectors, pràcticament la meitat (43,10%) són de serveis i comerç, seguits d’una quarta part (25,20%) d’automoció, un 13,82% d’associacions i entitats i gairebé un 9% (8,94%) del sector de la maquinària agrícola i l’alimentació, respectivament.

La participació dels expositors pot analitzar-se des d’altres perspectives. La procedència, per exemple, ens indica que un 67% són de Vilafranca, seguits d’un 13% de l’Alt Penedès, un 7% de la resta de la vegueria Penedès, un 11% de la resta de comarques catalanes i, finalment, un 2% de l’estat espanyol. Aquesta dada, juntament amb els diferents sectors presents a les Fires, reflecteix la vitalitat i diversitat econòmica de la comarca.

Expliquen els experts que una fira funciona si els seus expositors hi són fidels, és a dir, si repeteixen edició rere edició. Tenint en compte que en aquesta edició un 76% de les empreses que hi són presents hi han participat en altres ocasions, es pot concloure que a les Fires de Maig els 45.000 visitants aproximats que s’hi apropen no només hi passegen, sinó que compren i generen activitat econòmica.

Les Fires de Maig poden presumir d’aglutinar pràcticament totes les marques del sector de l’automoció. De fet, tenen tanta solera que sovint els mateixos expositors argumenten que, després de la Fira del Vehicle de Barcelona, la de Vilafranca és la segona fira del sector. I és que els concessionaris aprofiten per presentar les darreres novetats i mostrar tot el seu potencial amb la presència d’automòbils, vehicles industrials, motocicletes, caravanes i autocaravanes, microcotxes, cotxes elèctrics, empreses de lloguer de vehicles, etc. Aquest sector, ubicat dins el pavelló del Firaví, enguany comptarà amb un 6,8% de nous expositors i incentivarà els compradors sortejant 3.000 euros de descompte entre els visitants que adquireixin un vehicle als concessionaris adherits a la campanya al llarg dels tres dies de fires.

El sector comerç i serveis és el que més interès i demanda d’espai ha tingut enguany. El 68% dels expositors que s’estrenen en aquesta edició a les Fires de Maig pertanyen a aquest sector, majoritàriament al voltant de l’equipament de llar en la seva accepció més àmplia. El visitant els trobarà al pavelló de la Gamba, al primer pavelló semicobert i a la zona exterior entre pavellons.

La maquinària agrícola dóna personalitat a les Fires de Maig i és la mostra de tractors i maquinària més important de Barcelona, tan perquè en ella s’hi mostren les darreres novetats del sector, com per la diversitat de tot el que s’hi exposa: tractors (sempre nous) de totes les mides i potències, màquines de collir, remolcs, polvoritzadores, serres elèctriques, desbrossadores, tisores de podar… Enguany, a més, s’hi presentaran models innovadors que incorporen noves tecnologies per facilitar la feina de l’agricultor, com la cartografia per drons o diferents opcions de connectivitat. Els expositors estaran situats al pavelló semicobert i a l’exterior.

El teixit associatiu i les entitats sense ànim de lucre també tenen el seu espai a les Fires. Això els dona visibilitat i apropa la tasca que desenvolupen a tots els visitants. Com hem indicat, suposen un 13,89% dels expositors que es distribuiran per l’exterior dels pavellons.

També a l’exterior, a tocar del pavelló del comerç i serveis i del semicobert, hi haurà la plaça del Vi, un espai on la DO Penedès oferirà a degustar els seus vins i escumosos Clàssic Penedès, juntament amb una selecció d’expositors de formatge, embotits i altres novetats gastronòmiques. A més, per als que siguin més de cervesa que de vins, hi haurà dues empreses locals elaboradores de cervesa. Aquest espai de degustació obrirà durant tot el dia i al vespre s’allargarà una hora més que la resta; a més, comptarà amb música d’ambient en directe.

Completen les Fires de Maig, tot i que fora del mateix recinte firal, la fira d’artesans, brocanters i pintors que, amb una cinquantena de parades disposades al llarg de tota l’avinguda de Catalunya, condueixen el visitant de la vila fins al recinte firal i la zona d’atraccions, un espai de 10.000 m² situat just davant dels pavellons.

Per aconseguir que els visitants gaudeixin de la seva visita, a les Fires de Maig s’hi organitzen desenes d’activitats, adreçades a petits i a grans, dins del recinte o fora. Enguany, per exemple, a l’accés del recinte hi haurà l’espai Jugafira, on els infants de 6 a 14 anys podran gaudir de propostes i activitats relacionades amb l’esport, la cultura i les noves tecnologies: tallers de dansa, taekwondo, robòtica, contes en anglès, pinta cares… tota mena de propostes perquè els més petits s’ho passin bé mentre els seus pares passegen per les fires.  I això sense tenir en compte les nombroses activitats que els mateixos expositors duen a terme en els seus estands i que van des de tallers infantils fins a signatura d’autògrafs dels jugadors del Patí Vilafranca, passant per concerts a la plaça del Vi, xerrades, demostracions i sorteigs. A més, dissabte a la tarda hi haurà la tradicional actuació dels Falcons de Vilafranca, que portaran les seves construccions per tot el recinte firal.

També durant el cap de setmana, a l’edifici de La Fassina, a tocar del recinte firal i just davant de l’Auditori, s’hi ha habilitat l’espai Demo que acollirà diverses xerrades i presentacions d’expositors.

La vila se suma a les Fires de Maig programant activitats culturals de tot tipus. Així, s’organitzen visites al campanar de Santa Maria per veure la posta de sol, d’altres a la basílica de Santa Maria, a l’Ajuntament o al campanar de la Trinitat, rutes guiades per la ciutat, un concert coral a l’església de Sant Francesc o la diada castellera de les Fires, amb les  tres colles locals.

Entrevista a Antoni Castells.  Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Hisenda Pública per la mateixa universitat i professor visitant de la Johns Hopkins University de Baltimore. Fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2010. 

Avui mateix serà l’encarregat de donar el tret de sortida a les Fires de Maig. En la seva conferència inaugural parlarà dels reptes econòmics de Catalunya en l’Europa del segle XXI. Quins són?
És un doble repte. Per una banda, és fonamental que Catalunya estigui en condicions de competir amb altres territoris, sobretot en aquest moment en què els territoris competeixen entre ells per vendre productes i per atreure oportunitats de negoci i talent. Per l’altra, hem de ser capaços de construir una societat que tingui l’estat del benestar a què aspira, amb uns nivells de serveis públics a l’alçada dels que tenen els països europeus més avançats, amb igualtat d’oportunitats i accés als millors serveis per a tothom.

I en quin punt del camí ens trobem?
La resposta serà inevitablement tòpica. Estem en una bona posició, tenim moltes possibilitats, hem fet molt, però encara ens queda camí per recórrer. Catalunya té uns actius envejables, grans punts forts, probablement més forts que en d’altres territoris, però també ens queda molt per fer. Calen instruments públics que ens ajudin a fer allò que necessita la societat catalana –el debat polític és una de les grans qüestions que tenim sobre la taula-, i necessitem protagonistes -que a Catalunya ho han sigut sempre- del món empresarial, sindical, associatiu, professional, de les persones vinculades a la recerca… La societat ha de donar el millor d’ella mateixa per tirar endavant amb allò que fan i poder competir, així, en la primera divisió de tots els camps.

Què suposen unes fires com les de Maig per l’economia local?
Al llarg de la meva experiència professional, política i de govern he pogut comprovar que són molt importants. Aquest tipus d’iniciatives, que a vegades la gent es pensa que les institucions les impulsen perquè toca fer-ho, tenen sempre una gran força aglutinadora. Són una manera de posar sobre la taula el que es té i de poder posar en comú els diferents protagonistes.

Què aporten?
Fent les Fires de Maig, Vilafranca es converteix en un punt de referència de moltes altres capitals del país. Catalunya té una gran força, que és la seva xarxa de ciutats, té Barcelona com a capital, però compta amb una trama de ciutats molt important; cadascuna té sentit per ella mateixa, és una capital de territori, però a la vegada és capital de Catalunya perquè està al capdavant d’algun àmbit concret. El cas de Vilafranca és molt clar en diferents sectors, un d’obvi és el vitivinícola, però n’hi ha d’altres.

Com ara quins?
Vilafranca ha tingut durant molt temps una activitat important en sectors productius vinculats a la indústria.
I estan apareixent empreses de noves tecnologies que juguen el seu paper. Precisament perquè estem en un món on no cal estar localitzat físicament en un lloc concret, poden tenir un mercat que no és només local.

Enllaçant amb aquest plantejament que fa, quin futur augura al comerç local quan amb un sol clic es pot adquirir qualsevol producte de l’altra punta del món i tenir-lo a casa abans de 48 hores?
Aquest és el gran repte. Fa quinze o vint  anys el problema era saber com sobreviuria el petit comerç a les grans superfícies. I ho va aconseguir, va tirar endavant a còpia de ser més competitiu, modernitzant-se, oferint un tipus de producte més especialitzat que els altres, entrant en un nínxol de mercat que altres no podien entrar.

El debat de petit comerç versus altres tipus de comerç (inclòs l’electrònic), és un debat lògic, però que no es pot resoldre ni tirant pel dret com proposen els ultraliberals, ni sobreprotegint el comerç davant de qualsevol competència que el pugui posar en perill, perquè aleshores crearem “flors d’hivernacle”, que només tocar-los el sol moren. S’han de fer les coses de manera que el petit comerç no pugui desaparèixer per aquesta competència sovint abusiva, però se l’ha d’ajudar perquè faci la transició, no perquè s’acomodi en aquesta situació. A Catalunya això s’està fent bastant perquè els mateixos protagonistes ho han volgut i ho han sabut fer, però també perquè hi ha hagut unes polítiques impulsades per la Generalitat que hi han contribuït.

Les dades macroeconòmiques indiquen que hem sortit de la crisi. Ara bé, només cal passejar pel carrer i parlar amb els nostres veïns per veure com hi ha un munt de negocis que encara tanquen i com la gent no nota aquesta recuperació. Creu que ens hem de resignar i assumir aquesta situació o que arribarà el dia que ens recuperarem?
Les dades macroeconòmiques ens diuen que hem sortit de la recessió perquè estem creixent. Espanya creix a uns ritmes molt importants dins d’Europa i Catalunya dins d’Espanya és dels que més ho fa. El que em sembla més discutible és dir que hem sortit de la crisi. Aquesta és una paraula amb un sentit interpretable. Si encara no hem recuperat els nivells de renda o de PIB que teníem abans de la gran recessió, podem dir que hem sortit ja de la crisi? Amb un atur del 14% a Catalunya, podem dir que hem sortit de la crisi? Si resulta que avui el màxim que podem oferir als joves és que vagin fent i que potser arribaran a tenir un sou que ja voldríem que fos de mil euros, podem dir que hem sortit de la crisi? Encara tenim uns nivells d’endeutament molt elevats i això és una amenaça perquè els tipus d’interès ara estan baixos però si s’apugessin, tindríem un problema.

Què ha de passar perquè les dades macroeconòmiques repercuteixin en la microeconomia?
La recessió ens ha obligat a fer uns canvis de fons molt importants. Catalunya exporta més que mai, ha fet una transformació important, ha augmentat la competitivitat en moltes empreses, però hem de ser conscients que ens queda molt camí per fer. Hem de ser competitius perquè som més productius, no perquè hem abaixat els salaris. Aquest és el gran repte de país: transformar-nos cap a una economia competitiva en la qual s’hagin fet els deures que encara tenim pendents en el terreny de la formació, de mida empresarial, de la innovació tecnològica, d’infraestructures físiques i tecnològiques, etc.

Seria viable una Catalunya independent?
Absolutament. Ara bé, el problema és la viabilitat política i les possibles conseqüències econòmiques de les dificultats polítiques. És evident que un conflicte polític pot tenir repercussions econòmiques, per això seria bo pactar. El problema és que Catalunya ha mostrat certa disponibilitat i aptitud pel pacte, però qui no vol pactar és Espanya.

Com es pot resoldre el conflicte?
Els conflictes es resolen o bé imposant-se per la força o bé negociant. En aquest conflicte crec, sincerament, que nosaltres no tenim prou força per imposar-nos, per tant no tenim més remei que dir una vegada i una altra que volem negociar i trobar una sortida política al conflicte. Quina? Doncs depèn de les dues parts, el que no pot ser és una sortida política en la qual Catalunya renunciï a qualsevol aspiració de decidir per ella mateixa, de tenir autonomia i de fer el que li convé. Hem d’enfocar les coses de manera que anem reforçant les nostres posicions.

Vilafranca té, com hem apuntat, una llarga tradició de mercats i fires. Els historiadors Maria Soler, Jordi Vidal, Ramon Arnabat i Daniel Sancho ho han deixat palès en el llibre Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat en què expliquen, entre d’altres, l’evolució de les Fires de Maig al llarg de la història.

Tal com apunta Jordi Vidal, el 19 de juliol de 1528 a les Corts de Montsó, l’emperador Carles va concedir als jurats i a la universitat de Vilafranca el privilegi per celebrar una fira el primer de maig. Segons explica, a la segona meitat del segle XVI aquesta fira va adoptar el nom de Fira dels Apòstols, concretament de Jaume el menor i Felip. En el llibre dels quatre historiadors vilafranquins es menciona el Llibre Vert que explica com era aquesta Fira dels Apòstols: “En lo primer dia del mes de maig, que és la festa dels Apòstols sant Felip i sant Jaume, és fira de la vila, e los jurats va a hoir lo offici a la Parrochial; y aporten las gramalles i caperó de grana. Partexen de ses cases ab compaña de dos proms o altres, y se ajunten a la Casa de la Vila; y de aquí se’n van a dita parroquial a hoir dit offici. Y quan han acabada la missa hixen de la iglésia per lo portal Major, van per la plassa del Rey, lo Vall del Castell, per la plassa Major, Cap de Creus y lo carrer de la Cort, y entren-se’n a la Casa de la Vila; y ab lo matex ordre que són venguts se’n tornen a ses cases”.

Explica Vidal que aquesta fira va tenir continuïtat al llarg de tota l’època moderna, i a finals del segle XVIII Manuel Barba i Roca encara la citava com una de les quatre fires de la vila.

La Fira dels Apòstols tenia lloc el primer dia de maig, per això era coneguda també com la festa de l’Aurora. I és que l’1 de maig era festa assenyalada per la confraria del Roser, de l’església de Santa Maria. La devoció per la Mare de Déu del Roser estava molt estesa arreu del país des que el 7 d’octubre de 1571, dia del Roser, les tropes de la Lliga Santa venceren en la batalla de Lepant les tropes otomanes. L’advocació a la Mare de Déu del Roser porta dues festes relacionades: una la del Roser, el 7 d’ocbubre, i una altra el primer de maig, dia del rosari de l’Aurora, cosa que explica perquè la Fira dels Apòstols era coneguda també com la Fira de l’Aurora.

Segons l’historiador Daniel Sancho, sobre la celebració de la fira durant el segle XIX, se’n troben escasses referències. Se sap, però, que es va debatre sobre canviar la fira de dates, tot i que el motiu no es coneix del cert. Potser podria explicar-se perquè des del 1889 el primer de maig va ser la festa del moviment obrer. Sigui com sigui, s’han trobat referències escrites de 1899 en què queda palès que la fira es continuava fent el primer dia del mes de maig. En aquest mateix article s’explica que les fires han caigut en decadència i que tenen poca afluència de gent. Apunta Sancho que, probablement, la darrera fira de Maig va ser la de l’any 1913. No es varen recuperar fins el 1932, durant la República.

Ramon Arnabat explica en el llibre com l’adveniment de la República va suposar la recuperació, l’impuls i la modernització dels mercats i fires vilafranquins. Explica l’historiador que l’any 1932 les Fires de Maig s’organitzen entre el 27 i el 29 de maig i que l’Ajuntament té l’objectiu de potenciar la vessant agrícola de les fires i, alhora, dotar-les per primer cop d’un vessant industrial. A més, apostaven decididament per envoltar-les d’actes culturals i festius diversos. Es canvià l’emplaçament de la plaça del Firal a la Rambla i les parades es van substiuir per estands. Fins el 1936 les Fires de Maig creixen i es consoliden.

Naturalment, la Guerra Civil va obligar a suspendre la celebració de les Fires de Maig, que no es va reprendre fins al 1957. Ara bé, les fires de l’època franquista no tenien res a veure amb les seves predecessores; de fet, segons Arnabat, el caire republicà que havien adquirit les noves Fires i Festes de Maig va fer que els ajuntaments franquistes no tinguessin gens d’interès per recuperar-les. Així, el 15 de maig de 1957 s’inauguren, a les rambles, les recuperades Fires de Maig i els Castellers de Vilafranca hi fan la primera actuació a la vila.

Als anys seixanta la vila creix fins als 12.000 habitants i és en aquests anys que les Fires de Maig aconseguiren tota la seva esplendor. Els electrodomèstics, les motos i els cotxes cada vegada anaven ocupant més espai al recinte firal i l’any 1962 es compten fins a 50 expositors. Durant la dècada dels setanta, en canvi, comença de nou el retrocés i la crisi del model de fires. En el llibre Fires i Mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat s’explica molt gràficament a partir del nombre d’estands participants. Si el 1958 n’hi havia 47, el 1962, 51; el 1969, 62; el 1970 la xifra baixa a 55 i el 1972, a només 38 (quatre dels quals pertanyien a ajuntaments). Diu Arnabat, que els darrers anys del franquisme les fires van seguir la descomposició del règim.

Durant els anys de transició, les Fires de Maig van experimentar una certa recuperació. Així, es passà dels 41 expositors de l’any 1975 als 51 de 1977 i als 55 de 1978. I a partir de l’any 1979 els ajuntaments democràtics van decidir impulsar les fires per convertir-les en motor econòmic de la vida penedesenca. Del 14 al 18 de maig es van celebrar les primeres fires del recuperat ajuntament democràtic i es va recuperar la denominació de les fires republicanes: Fires i Festes de Maig, a la vegada que es manté la denominació “dels Enamorats”. Aquell mateix any hi participen 70 expositors, una tendència a l’alça que es va anar mantenint durant tota la dècada dels 80 (l’any 1988 ja n’hi havia 123).

La manca d’espai va fer que l’any 1991 les fires es traslladessin de la rambla als diversos recintes de la zona esportiva. Un canvi que els va permetre créixer i guanyar qualitat; si a la rambla de Sant Francesc hi havia uns 7.000 m² de superfície expositiva, en el nou emplaçament es creixia fins als 15.000 m², hi havia 7.000 m² de zona coberta i això permetia la segmentarització per sectors.

Les Fires de Maig s’anomenen també dels Enamorats. No hem d’oblidar que les fires han estat també espai de trobada, de socialització, on a més de fer tractes comercials, es podien fer noves amistats i noves parelles. Això queda ben explicat en el poema de 1880 de Jaume Ramon que recollí Antoni Sabaté Mill l’any 1990 al Programa oficial de les Fires de maig i que diu: “Mes no us cregueu que els firayres/ s’estigan tots al firal, / per algun motiu ne diuen / Fira dels Enamorats. / Aixís és que prop de mitx-dia / sota els porxos hi fan cap / un bé de Déu de minyonas / dels pobles d’aquests voltants / que llueixen ses millors gales / passejantse amunt i avall, / mentre els fadrins se las miren / amb lo cor d’un fil penjant.”