Després de despeses milionàries en organismes oficials i organitzacions subvencionades dedicats a la protecció de la dona, seguim pràcticament igual. És molt trist que, tot i la infinitat de funcionaris, col·laboradors assalariats, activistes, observatoris i centres d’interpretació, malauradament segueixen morint tantes dones i criatures com abans. Què falla? I si es proven sistemes menys burocratitzats, personalitzats, eficients i econòmics? Els parents experimentats i amb sentit comú, educadors especialitzats en si hi ha risc i l’autoassessorament semblen els millors candidats per provar l’antic mètode preventiu d’anar iniciant i aconsellant els adolescents quan comencen a tenir les hormones excitades. S’ha d’aconseguir que el seny domini la química biològica i comunicar als joves que busquen “conèixer gent” que no és la millor idea enamorar-se d’estereotips i patrons com líders alfa dominants o influencers sexis.
Cal demanar la col·laboració activa dels interessats, que aprenguin a identificar els subjectes tòxics, maltractadors, violents, possessius, gelosos, venjatius, humiliadors… Insisteixo, aconsellar preventivament i amb objectivitat. Quan arriba a mans de policies, jutges i forenses ja és massa tard. Un cop passat el primer filtre, sense presses, que practiquin la convivència, sense hipoteques prematures. Llavors es modera l’efervescència, comencen a aparèixer les diferències i s’aterra al món real. I es pot exercitar la igualtat de gènere tan pregonada. Si tot va bé i es consolida la parella, encara hi ha una tercera fase, la decisió de tenir fills, o no. Sense precipitar-se, pensant sempre en ells i en el seu futur, que van mal dades. Prohibit tenir fills per utilitzar-los com a penyora o remei per al desamor i la rutina.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
