Josep M. Ballarín i Monset va ser un capellà que, a més d’escriptor i català, va ser Creu Sant Jordi i premi Ramon Llull. És a dir, el fet que fos un capellà molt trempat i desacomplexat ens va deixar empremta quant al que deia i al que feia. En una ocasió va dir que per ser un bon capellà calia tenir dues qualitats: una era que havien d’agradar-te molt les dones i l’altra, que havies de saber-te’n estar. El que ha succeït amb el bisbe de Solsona tampoc és nou, i el que potser no és tan nou és el fet que en aquesta ocasió ha estat ell qui ho ha fet públic en un acte de valentia i donant la cara en un entorn en què la majoria no ho acostuma a fer. Que després d’això s’hagi fet notícia en forma de mofa de la seva trajectòria professional, no crec pas que sigui la millor manera de donar-li la benvinguda. Les històries humanes no ens haurien de venir de nou per allò que sempre es repeteixen, encara que mai dues vegades igual.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
